El nom de la Força, de Girona, prové de l’època romana quan es parlava d’un recinte fortificat, o sigui un recinte fort, emmurallat.
Les muralles de Girona són el conjunt d’elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envoltaven el nucli històric de la ciutat. La muralla fundacional data del segle i, quan els romans van fundar la ciutat. La muralla resseguia l’orografia del terreny i, per aquest motiu, prengué una forma triangular. L’eix nord-sud era l’actual carrer de la Força. Alguns estudis conclouen que part de la muralla romana podria haver estat construïda sobre restes de muralles ibers.
El traçat original de la muralla es pot seguir en l’actualitat gairebé en la seva totalitat. El baluard de planta quadrada de Torre Gironella, on també hi va existir un “castrum” important, conformava el vèrtex superior i punt més alt de les muralles. Des d’aquí, la muralla baixa pel pati de les Àligues, el convent de Sant Domènec, el pati de l’antic col·legi Maristes i arriba fins a la porta del Correu Vell al començament del carrer de la Força, porta meridional de la ciutat. Des d’aquest punt, la muralla ressegueix aproximadament l’actual carrer Ballesteries, la pujada de Sant Feliu i de nou cap al vèrtex superior després de fer un angle de 90 graus. A partir del portal de Sobreportes és complicat seguir el recorregut de la muralla ja que travessa les edificacions.
El recinte es comunicava amb l’exterior, com a mínim, amb tres portes: Sobreportes i Migdia, al nord i sud de la via Augusta, i una tercera porta entre la Torre Gironella i els actuals Jardins dels Alemanys. D’aquesta muralla primitiva se’n conserven algunes parts, la majoria com a basaments dels murs més moderns, com per exemple a la Casa Pastors. Encara sota la dominació romana, a finals del segle iii es va reforçar aquesta muralla, sense canviar-ne el traçat. En aquest moment es van annexar a la muralla diverses torres quadrangulars, com les torres que flanquejaven les entrades nord i sud de la ciutat (Sobreportes i Migdia) i la de la Torre Gironella.
En els segles IX-X, quan Girona estava situada a la frontera entre el regne franc i els territoris àrabs, es van fer grans reformes a la muralla. Es van aixecar torres de nova planta amb forma troncocònica, alternant-se amb les torres quadrangulars romanes. També es van reforçar els murs per la part de dins, duplicant-ne la seva amplada, i es va modificar el perímetre del sector nord.
Durant el segle xiv, el gran creixement de la ciutat va obligar a modificar la muralla. Per una banda
es va consolidar la muralla existent per convertir-la en una fortalesa dins de la ciutat, és el que s’anomena la Força Vella. Per altra part, es van començar a construir unes noves muralles per protegir tots els nuclis de població que havien anat sorgint fora de l’antic recinte. La nova fortalesa havia d’incloure: Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l’Areny, Vilanova i el Mercadal. La nova muralla té dimensions i gruixos diferents segons les característiques del terreny i s’hi edifiquen diverses torres de plantes quadrades i circulars en llocs considerats estratègics. La construcció de la muralla del Mercadal no es va iniciar fins a la primera meitat del segle xv.
Forma part d’aquesta muralla el tram entre l’antic convent de Sant Domènec fins als jardins de la Infància, al costat de l’Onyar.
Al segle xvii es van millorar les defenses de les muralles afegint un sistema de baluards i fossats en punts estratègics. A la part dreta del riu Onyar es van construir els baluards de Sant Pere, de les Sarraïnes, de Sant Cristòfol, de la Mercè, de l’Areny i de Sant Narcís. A la muralla del Mercadal, es van edificar els baluards de Figuerola, de la Santa Creu, del Governador, de Santa Clara, i de Sant Francesc.
El conferenciant fa va fer un recorregut gràfic i verbal per totes les portes, portals i portelles que van existir al recinte de la Força Vella de Girona, recinte que va quedar paralitzat quan es va acabar el de la Força Nova, que va protegir els barris que s’havien anat creant mes enllà de les muralles i on ja hi habitaven la major part dels gironins. La major part de les portes existien ja des de la fundació de la muralla i altres es van anar afegint aprofitant reformes de l’obra defensiva. Algunes sempre han estat en el mateix lloc, fins avui, parlem de Sobreportes, o fins que foren enderrocades com la porta meridional. Altres van canviar d’emplaçament com la porta de la Canònica. Sembla que aviat es podrà parlar d’alguna porta nova que s’ha descobert junt amb tres torres defensives. Tot està en procés d’estudi i conclusions.
Josep Mª Nolla i Brufau es arqueòleg.
