La conducta humana a la llum de la teoria de l’evolució 4-6-2024

aulesgirona@gmail.com   6 de juny de 2024   Comentaris tancats a La conducta humana a la llum de la teoria de l’evolució 4-6-2024

Des de la nostra aparició com a espècie, hem anat canviant i evolucionant per adaptar-nos al nostre entorn. Aquest procés d’evolució biològica ha estat determinant per a la nostra supervivència i per a l’assoliment de les característiques que ens defineixen avui dia. Tanmateix, l’evolució no és l’únic factor que explica la nostra existència i comportament. També les idees, les creences i la cultura juguen un paper fonamental en la nostra vida quotidiana i en la configuració de la societat.

En aquest context, l’adaptació social és imprescindible. Com a éssers socials, hem desenvolupatIMG20240604171504 normes, valors i estructures que ens permeten viure en comunitat i col·laborar per assolir objectius comuns. Aquesta adaptació social porta amb si nombrosos avantatges, com ara la capacitat de crear tecnologies, establir sistemes de salut i educació, i fomentar el benestar col·lectiu. A més, facilita la resolució de conflictes i la presa de decisions que beneficien el conjunt de la societat.

Malgrat aquests avantatges, l’adaptació social també pot comportar desajustos. A vegades, les normes socials poden ser rígides i excloents, generant desigualtats i tensions entre diferents grups. A més, el ritme accelerat dels canvis socials i tecnològics pot provocar estrès i dificultats per adaptar-se. És important trobar un equilibri que permeti aprofitar els beneficis de l’adaptació social sense perdre de vista la necessitat d’inclusió i adaptabilitat per a tots els membres de la societat.

Som el resultat d’un llarg procés d’evolució biològica que ens ha dotat de característiques úniques. Però per viure en societat, hem desenvolupat mecanismes d’adaptació social que ens permeten cooperar i prosperar. És essencial reconèixer tant els avantatges com els desajustos d’aquesta adaptació per construir una societat més justa i equitativa.

Charles Darwin va dir que no és l’espècie més forta ni la més intel·ligent la que sobreviu, sinó la que millor s’adapta als canvis. Aquesta afirmació subratlla la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació com a factors clau per a la supervivència. En aquest context, el nostre cervell és predominantment social i emocional, fet que demostra que les emocions sovint pesen més que la lògica. Això significa que sovint el component emocional es posa al servei del component social, malgrat que això impliqui incomplir les lleis de la lògica.

Els mecanismes de defensa com la negació, la repressió, la projecció i la sublimació són estratègies que utilitzem per gestionar les emocions i les tensions que es generen en la interacció social. Aquests mecanismes ens permeten mantenir un cert equilibri emocional, tot i que a vegades poden conduir a la distorsió de la realitat.

Sembla que entrem en l’era de l’Antropocé, una època en què les activitats humanes tenen un impacte significatiu sobre el planeta, fins al punt de poder destruir-lo. Aquesta responsabilitat ens exigeix reflexionar sobre les nostres accions i les seves conseqüències a llarg termini.

IMG20240604173118Richard Dawkins, en el seu llibre “El gen egoista”, explora com els gens influeixen en el comportament dels organismes, suggerint que moltes de les nostres accions estan impulsades per l’objectiu de perpetuar els nostres gens. Això s’emmarca dins de la nostra complexa estructura cerebral, que consta de tres parts principals: el cervell límbic (emocional), el cervell reptilià (instintiu) i el cervell cortical (racional). Cadascun d’aquests cervells contribueix de manera diferent al nostre comportament i a la nostra manera de respondre als estímuls externs.

Les superestructures, com els esports i els concerts, són exemples de sublimació que contribueixen a la cohesió de la societat. Aquests esdeveniments i/o els similars, ofereixen un espai per a la connexió social i l’expressió emocional, facilitant la unió dels individus a través d’experiències compartides.

Les neurones mirall també juguen un paper crucial en la nostra capacitat d’entendre i empatitzarIMG20240604174055 amb els altres. Aquestes neurones ens permeten reflectir i comprendre les accions i emocions d’altres persones, la qual cosa és essencial per a la vida en comunitat.

Finalment, val la pena tenir molt present la idea de que “Déu perdona sempre, els éssers humans de vegades, i la natura no perdona mai”. Aquesta màxima ens recorda la necessitat d’actuar amb respecte i consciència envers el nostre entorn natural, ja que les conseqüències de les nostres accions poden ser irreversibles. La nostra supervivència depèn de la nostra capacitat d’adaptació i de la nostra voluntat de viure en harmonia amb el món que ens envolta.

Francesc Lozano Winterhalder és Biòleg, professor de la Universitat Ramon Llull i musicòleg.

IMG20240604172555 IMG20240604172518