S’inicia la conferència amb l’exposició dels orígens i les característiques del cinema que anomenem “negre” que s’inicia després de la primera guerra mudial i té les arrels en el trastocament dels valors morals i ètics, sobretot als Estats Units.
Té unes característiques formals comunes i també materials en la forma d’actuar dels actors.
El tractament de la llum en les immenses possibilitats que permet el blanc i negre fan que s’acosti a l’expressionisme.
Cal diferenciar-lo d’un altre gènere de la mateixa època, l’anomenat de “gangsters” que nasquè a finals dels anys 20 del segle passat, inspirat en la propia societat, deu anys abans dels primers films del gènere “negre” sacsejada per la “llei seca”, la crisi econòmica i la corrupció.
El cinema de “gangsters” té un fil conductor fixe. L’extorsió de comerços i negocis per part de bandes criminals, sovint ajudades per funcionaris corruptes que, al seu torn, lluiten entre elles per a aconseguir més poder i més àmbit d’actuació. En alguns films, la violència és més notable que en els de cinema negre. I no és dificil que. acabin en la condemna o mort dels “dolents” i el triomf de la llei.
El cinema negre, en canvi, practicament sempre té un final dramàtic amb la mort o empresonament dels protagonistes. Utilitza molt sovint la tecnica anomenada “flash back” a on el relat va endevant i
endarrera. En molts dels films, s’inicia explicant directament el final de la tragedia sovint explicat pel personatge que, al final, mor o és empresonat.
La pel.licula que es considera l’inici del gènere es “El Halcon Maltés” protagonitzada per Humprey Bogart -que sempre s’interpretava ell mateix- i una jove Lauren Bacall, coneguda com “la mirada” per les característiques de la seva expressió i els seus ulls.
El conferenciant desgrana una sèrie de les més conegudes i famoses pel.licules del gènere i dels director, actors i guionistes que en foren els artífexs.
Assenyala també que no cal confondre el cinema “negre” amb el de “suspense” que vingué més tard i quin emblemàtic director, Hitchcok, només en va dirigir una de “suspense”, anomenada “Estranys en un tren”
Albert Beorlegui Tous és Llicenciat en Dret i Tècnic de Comunicació.
