En Joan Boadas ens explica que Valentí Fargnoli va néixer a Barcelona a finals del segle XIX, el 1885, de pares d’origen italià. Sembla que hi nasqué casualment, ja que els seus pares tenien la intenció de retornar a Itàlia per tal que el seu primer fill nasqués allí però el part s’avançà a poc abans que la família pogués embarcar-se. Els pares van tornar a Itàlia però poc temps després, retornaren a Catalunya acabant instal·lats a la ciutat de Girona a partir de 1898.
El conferenciant llegeix un article publicat al Punt al 1981, on es fa una descripció física i de personalitat de Fargnoli força poc afavoridora. Es va casar el 1912 i va tenir 8 fills. Però no oblidem que volem valorar la seva vessant de fotògraf.
Des de 1910 va fer de fotògraf professional, tot i que la primera fotografia documentada data del 1901, una fotografia a l’antiga muralla del Pes de la Palla a Girona, i es diu que va començar a fer fotos en quantia important al 1902.
Va participar a nombrosos concursos de fotografia i guanya molts de premis, la majoria ben dotats econòmicament. També fa publicacions i ven nombroses postals fotogràfiques.
Es desplaça en bicicleta pels diferents pobles i llogarets de les comarques gironines, i també fa fotografies per encàrrec, entre les que destaquen les que li fa l’Ajuntament de Girona, abans i després de la guerra civil. Entre 1942 i 1943, se li va encarregar fotografiar les masies històriques de la província.
Fotògraf ambulant va recórrer pobles i paisatges de les comarques gironines. Així, la seva obra descriu l’arquitectura, els paisatges, les famílies i la vida quotidiana i reflexa excel·lentment les terres gironines abans de la invasió del turisme.
Gran part de les seves fotografies s’han mantingut en un molt bon estat de conservació fins a l’actualitat. Es diu que feia servir materials de producció pròpia, que Fargnoli es creava el seu revelador, fixador i d’altres.
Les seves fotografies són fàcilment recognoscibles, ja que és dels pocs fotògrafs de l’època que datava i signava el negatiu. Segons la seva filla, Fargnoli signava només les fotos que considerava bones.
Es un fons fotogràfic de tipus personal, datat entre 1902 i 1944 constituït per imatges negatives de
vidre d’una gran qualitat fotogràfica. Es pot dir que està format per dos parts: imatges de la ciutat de Girona i una altra formada per vistes de municipis de les comarques gironines. El conjunt de plaques son peces originals amb fotografies editades en format postal i altres de les que no es va fer copia en paper. Tot plegat un exemple únic de l’obra del fotògraf, de gran valor patrimonial i documental històric, cultural, etnològic i fotogràfic i de gran interès per a l’estudi del fotògraf i del tipus de fotografia de l’època.
Part del seu arxiu es va perdre, una part es troba a la Fundació Mascort, una altra part son propietat del fotògraf Martí que, al reproduir-les, tapava la firma. A l’Arxiu Mas hi ha recollits 2.100 negatius. També trobem referencies al Repertori Iconogràfic d’Espanya.
Joan Boadas i Raset és arxiver i ara també és el cronista oficial de la ciutat de Girona.
