El conferenciant José I. Rey comunica que en relació a les disposicions testamentaries, a Catalunya s’aplica el Dret Civil català. Donarà unes pinzellades sobre les mateixes.
A la persona que es mor se l’anomena causant de la successió hereditària.
La successió hereditària te dos vessants: si el causant ha fet testament o si no n’ha fet. Si no n’ha fet el hereus son els descendents, o sigui fills, nets, besnets. Si no hi ha descendents ho son la dona o parella de fet. Si hi ha dona i fills, la dona usufructuaria de tot i els fills hereus. Durant l’any posterior a la mort, la dona pot optar per la quarta part de la propietat en lloc de gaudir de l’ús de fruit.
En cas de separació legal, a la dona no li pertoca res. Si no hi ha descendents ni cònjuge va als ascendents, i si no hi ha descendents ni ascendents va als colaterals: germans, cosins, nebots… Si no hi ha ningú que pugui heretar, els bens els hereta la Generalitat de Catalunya. Recorda que tots aquests fets es donen en el cas de mort sense testament.
Si hi ha testament hi ha una part important que és la legítima.
A Catalunya la legítima és una quarta part de l’herència (al Codi civil espanyol, un terç) i correspon a l’hereu pagar-la amb els béns de l’herència o amb el seu patrimoni personal. El legitimari no té dret sobre el conjunt de béns que conformen l’herència, sinó només el dret a reclamar el seu import.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la legítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l’existència d’una causa legal per poder fer-ho. És el que s’anomena en termes jurídics causa de just desheratament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d’aliments per part del legitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’ absència manifesta i continuada de relació familiar.
A Catalunya, la legítima correspon:
- Als fills per parts iguals.
- Mancant descendents, correspon la legítima als pares per parts iguals.
També existeix el suplement de legítima, que es dona quan surten bens que es desconeixien.
Existeixen tres tipus de testament:
Testament obert quan és el notari qui, com qualsevol altra escriptura notarial, redacta el testament d’acord amb la voluntat del testador. Testament tancat, quan el testament és presentat pel testador al notari dins d’un sobre tancat, manifestant-li que aquest darrer conté el testament, i procedint el notari a protocol·litzar el sobre clos, en el que hi estén una diligència identificant el testador. Testament hològraf, que cal que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l’atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l’atorgant les ha de salvar amb la seva signatura. Cal, a més, que es presenti davant del jutge o el funcionari competent a fi que sigui adverat i se n’ordeni la protocol·lització.
Si en una herència pesa més el passiu que l’actiu, es pot repudiar la mateixa o es pot acceptar l’herència a benefici d’inventari.
No tots els hereus tenen dret a ser-ho. Hi ha causes específiques, les causes d’ingratitud: negar-se a donar aliments als pares, maltractar-los, falta de relació entre causant i hereus manifesta i reiterada.
L’herència ha de ser acceptada pels hereus i no existeix termini per aquest requisit.
La legítima te un període legal de 10 anys per esser reclamada.
La successió hereditària te infinitat de matisos impossibles de resumir en una conferencia d’una hora. El conferenciant va obrir un torn de preguntes i va donar resposta als interessats que van manifestar els seus dubtes.
José I. Rey Huidobro és Magistrat de l’Audiència Provincial de Girona.
