Esther Gimenez-Salinas, la conferenciant, ens explica que el Síndic de Greuges de Catalunya és una institució recent, però té uns antecedents clars a la Catalunya medieval, com són les assemblees de pau i treva o els provisors de greuges.
A la segona meitat del segle XX la institució es va estendre a la major part dels països democràtics. L’any 1984, el Parlament de Catalunya va aprovar finalment la Llei reguladora de la institució del Síndic de Greuges amb la missió de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, i amb aquesta finalitat, se li van atorgar facultats de supervisió sobre l’Administració pública de la Generalitat i sobre els ens locals de Catalunya.
Ella es la primera dona Síndic.
La Sindicatura de Greures es una institució pública independent que vetlla per diversos àmbit com son:
Gent Gran
Prestacions econòmiques
Salut
Habitatge
Educació
Medi Ambient
Seguretat
Nens
Procediment administratiu
Serveis Bàsics
La intervenció és gratuïta, confidencial i no vinculant
Si tenim un problema podem fer primer una consulta, que es pot convertir en una queixa (presencial o mitjançant la web) que un cop admesa, sol·licitarà un informe a l’Administració i serà objecte d’una resolució-recomanació.
La Sindicatura també pot actuar d’ofici.
El 45 % de les actuacions son referents a drets socials. El 95 % de les recomanacions son acceptades parcialment o total.
Principals recomanacions:
Habitatge – fer prevenció.
Salut – reduir llistes d’espera i millorar tracte als més fràgils.
Educació – Introduir més garanties en el procés de desemparament. Ajudar a les famílies. Reduir recursos residencials i impulsar l’acolliment familiar.
Polítiques socials – Garantir subministraments. Millorar informació factures.
Administració pública – Eliminar la cita prèvia com requisit imprescindible.
Gent gran – L’atenció residencial en la pandèmia. La dificultat per accedir a recursos residencials. La bretxa digital. El dret a la cultura i a l’oci.
La justícia restaurativa:
La justícia restaurativa —també coneguda com a reparadora, compassiva o mediació penal— és un concepte que sorgeix durant els anys setanta com una millora de fer justícia a l’àmbit penal centrada en les víctimes i en la reparació del dany cap a aquestes, així com a la pròpia societat (familiars de la víctima, victimari, barris, etc.).
La justícia restaurativa destaca perquè pren consciència de la necessitat de resoldre el conflicte de manera col-lectiva, és a dir, no només es considera els implicats directes sinó també té present l’impacte victimitzador global, contemplant aquelles persones que de manera indirecta s’han vist afectades .
La justícia restaurativa suposa una alternativa a la justícia punitiva, aquella que utilitza les lleis com una mera manera d’imposar càstigs per resoldre el conflicte, apostant per sistemes com la mediació a través del diàleg per reparar el dany ocasionat a la víctima. Per tant, no té com a fi el càstig a l’autor o autors responsables del delicte, sinó que pretén que els causants del problema assumeixin la seva responsabilitat i prenguin consciència del dany fet perquè així intentin reparar el dany produït a la víctima, reconeixent-la com a tal.
Esther Giménez-Salinas Colomer és la Síndica de Greuges de Catalunya.
