Matriarcats 29-11-2022

aulesgirona@gmail.com   4 de desembre de 2022   Comentaris tancats a Matriarcats 29-11-2022

En la recerca del coneixement que ha fet la conferenciant, Anna Boyé, ha trobat societats matriarcals on les dones són el pilar que estructura la comunitat.

Així va néixer un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic per descobrir l’essència del  matriarcat.

Amb aquest projecte, va estar a Japó amb les noves religions, a Anglaterra amb les sacerdots, a Espanya amb les novícies, a la Xina amb el budisme, al Marroc amb l’ Islam, a Israel amb el món jueu. Va treure les seves pròpies conclusions: totes diuen coses bones, però les jerarquies eclesiàstiques són les que ho compliquen tot.

Aquest és el punt  difícil de les nostres societats, les jerarquies que estan moltes vegades portades per homes, sobretot dins les religions. I aquí, es va adonar que la dona està molt discriminada en totes les esferes de la vida i va voler trobar si  hi havia llocs on això no funcionés així i va començar la recerca dels matriarcats.

1En les societats matriarcals, les dones son reconegudes per la seva saviesa, per l’habilitat que demostren en la gestió de l’economia, en el treball i en l’organització de la societat i de la llei. Dones que governen les seves vides amb l’essència de la justícia i de la complementarietat entre l’home i la dona. Comunitats on el “ser” és més important que el “tenir”, on l’acord mutu i la natura son el mestratge que guia.  Mattiarcat o es el contrari de patriarcat, sinó una manera més justa i serena d’organitzar la vida ja que tots miren pel be del grup i on la dona te una autoritat reconeguda per tots. 

Ha estudiat durant vint anys diferents societats matriarcals al món, en les quals “la dona té una dignitat de naixement” i una autoritat singular, mai coercitiva.

Comenta que ha pogut conèixer diferents comunitats matriarcals a Perú, la Xina, Sumatra, Mèxic i Guinea Bissau, en viatges i experiències que li han canviat la vida i que en aquestes societats l’altre mai és el teu enemic, sinó que forma part del teu grup social i el ser és més important que el tenir i aquesta característica es un element comú en totes elles.

A més, precisa que són organitzacions completament diferents a la coneguda a Europa, ja que “tenen uns valors que en la nostra societat han quedat malauradament relegats”.

La nostra societat és molt tecnològica i s’ha oblidat dels valors profunds del cor, apunta i explica que3 aquestes comunitats són “molt agrícoles” i en elles es contempla la natura que esdevé importantíssima..

En el llac Titicaca al Perú per exemple,  la Pachamama (mare terra), el Inti (el pare sol), els Aphus (esperits de las muntanyes) conviuen en profunda harmonia amb el cor de las persones i ens sorprèn de tanta delicadesa i bondat amb aquest aspecte. La saviesa dels seus avantpassats o de la pròpia gent gran ara, a aquesta regió peruana, respecte de la cultura que mantenen els quero, huilloc i uros, comunitats avui encara allà instal·lades, ens fan sentit petits perquè, en aquestes terres igualitàries, homes i dones son complementaris en totes les feines i en la pròpia societat i la comunitat decideix en harmonia les necessitats del grup.

Són llocs, comenta, en els quals “la dona té una dignitat de naixement” i “no se l’ha de treballar”, ja que “els surt de natural ser així i són alegres de conèixer i en el seu tracte quotidià.

Viuen el present, cada moment del dia, mentre que nosaltres tendim a mirar el futur, preguntant-nos  ”qui podem arribar a ser”  i no “qui som”. Ells no.

Un aspecte que l’ ha sorprès especialment al llarg de la seva experiència és que a la comunitat Minangkabau, a Sumatra, se’ls ensenya als nens que no poden estar més de tres dies enfadats i viuen en “una societat acostumada al diàleg”. El poder per ells es el solucionar els problemes dialogant, ja que el poder per a elles no son els diners sinó el viure amb pau cada moment. Explica que en aquesta comunitat, que és islàmica,  les dones són les que hereten tots els béns de la família.

2Una altra de les excepcionals dades que comenta té a veure amb la comunitat dels Mosuo, a la Xina, on “no existeix la figura del marit”, sinó que les dones tenen relacions amb tots els homes que les visiten. Viuen junts homes i dones, germans i germanes, i les dones no es casen. El més important és la família i tenen sexe lliurament tot i que també poden sorgir parelles estables. De totes maneres, el pare no te cap importància a cap nivell doncs l’educació “masculina” de les criatures va a càrrec els germans de la mare.

Els seus esquemes mentals són diferents, no són els occidentals. Els homes no estan apartats, tot i que en alguns casos són com nens. Són feliços,  i viuen amb naturalitat l’organització social. Tenen en comú el gran respecte per la terra i la natura, com ja s’ha dit, i el fet que el cos de la dona, vinculat a l’amor i la fecunditat, és molt important. Són societats amoroses que vetllen pel bé del grup, on ella té una dignitat i profunditat que aquí rares vegades es veuen.

Sorprèn l’aspecte de grup, el reconeixement de l’autoritat de la dona. El fet que l’home sempre està molt content, és molt afable. L’home sap expressar les seves emocions i està sempre envoltat de nens. La figura de l’home ocupa menys espai. En la nostra comunitat l’home ocupa molt d’espai, en aquestes societats matriarcals l’home ocupa el seu espai just. La dona té el seu espai i l’home el seu, complementaris. Ningú més que l’altre, cadascú el seu rol.

Durant la conferencia també va passar un documental de vint minuts d’una comunitat matriarcal xinesa, la lago Lugu, llar del poble mosuo .

IMG20221129171142

IMG20221129171203