David Pagès i Cassú va començar la seva conferencia referint-se a la última vegada que també havia vingut a parlar-nos d’homenots i gran dones i que, per tant, era com reprendre de nou el fil. Ens va fer un petit resum de les converses mantingudes amb alguns dels personatges que va entrevistar i que s’inclouen en el seu llibre “Referents”. Remarcà que els personatges que entrevista li interessen per la seva trajectòria.Els veu com a fars, com a guies, persones que venen avalades per la seva generositat, positivisme i el fet de mirar Catalunya amb respecte.
Amèlia Trueta.
Filla del Dr. Trueta, la va descriure com una persona de tracte afable i cordial, amb unes conviccions pregones i sòlides. Amb un bagatge cultural extraordinari i una gran capacitat per guanyar-se afectes. Amb l’entrevista es va poder acostar a la figura i l’obra del seu pare, el Dr. Josep Trueta, del qual va destacar tres vessants: el científic, l’humanista i el patriòtic. Com a científic va descobrir moltes coses per a la ciència i va ser un gran cirurgià. Com a humanista, tenia un gran interès per la cultura, la història, la política… Com a patriota, tot el que feia ho dedicava a Catalunya.
Ramón Folch i Camarasa
Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, és novel·lista i autor teatral, però sobretot reconegut per la seva ingent tasca de traductor. Des de ben petit va ser un gran lector i a l’adolescència va començà a escriure com un do emergent natural. Actualment viu a la seva casa de Palau-solità i Plegamans, on continua escrivint, traduint i publicant, alhora que dirigeix la Fundació Folch i Torres i el seu Arxiu-Museu, instal·lat al castell de la població. Molt orgullós del seu pare, estimat per tots els catalans, però del qual pensa que potser no prou reconegut per la seva tasca de difusor popular de la cultura catalana.
Mossèn Joan Carreres i Péra
Actualment rector de Tossa de Mar, es va especialitzar en la vida de Mossèn Cinto Verdaguer, al qual va dedicar diversos llibres, en l’etapa que va ser rector de Maià de Montcal i de la Mare de Déu del Mont. Defensor de les tradicions catalanes perquè creu que si es perden aquestes tradicions i creences tot queda dissolt en el no res. Creu amb fermesa que l’arbre més fort és el que te les arrels més fortes.
Mª Rosa Corredor
Filla de l’escriptor gironí Josep Mª Corredor que durant molts anys va ser el secretari personal, amb una relació de confiança absoluta, del gran músic Pau Casals. Professora de literatura francesa a la Universitat de Grenoble, li va parlar també de la duresa del món de l’exili, records d’una lluita constant per sobreviure, d’una gran dignitat dins la pobresa i de la força de la solidaritat indispensable. Segons ella, la humanitat és la gran lliçó de l’exili.
Mossèn Modest Prats
Filòleg i professor, va descobrir les lletres en la formació humanística que va rebre en la seva etapa d’estudis al seminari. Es mostrà molt satisfet de la seva etapa de professor per la relació que s’estableix amb els alumnes i pel que se’n aprèn.Va ser el delegat a Girona de la conselleria de Cultura que dirigia aleshores Max Cahner. Durant la seva estada a Roses va conèixer Vicens Vives amb qui va establir una gran amistat. Per ell, els noms cabdals de la llengua i literatura catalana son Ramón Llull i Jacint Verdaguer.
Teresa Rovira i Comas
Filla d’Antoni Rovira i Virgili. Era bibliotecària, i va desenvolupar una important tasca d’investigació de la literatura infantil i juvenil catalana. De tracte exquisit i molt perfeccionista amb els temes que feien referència al seu pare, de qui va recalcar la seva tasca d’escriptor que va quedar esmorteïda per el càrrecs polítics que va desenvolupar a l’exili. Va destacar la seva passió per Catalunya, la voluntat de “ser”, per sobre de tot. Si ho tens tot i no vols ser, queda en res. Amb 96 anys, veia el futur amb esperança i convençuda de que “ens en sortirem”.
Domènec Fita
Artista integral que ha experimentat amb multiples tècniques, estils i materials; que és, alhora, dibuixant, pintor, escultor, ceramista, vidrier… Parla del “ressort”, referint-se a el que t’impulsa a actuar, a fer les coses. Preguntat per quina etiqueta li agradaria portar, va dir: la de creatiu al servei de l’art. Ressalta la importància de treballar en llibertat i amb responsabilitat i diu que sempre hi ha coses a fer en l’art. Als 80 anys, deia que es veia com un regal de Déu i que, com a regal, s’havia de regalar.
Núria Feliu
Els seus primers passos en el món artístic varen ser com a actriu i debutà com a cantant el 1995. Ara es fa dir “cantatriu”. Actualment actua com rapsoda. Sempre ha intentat fer el que s’esqueia més adient en el moment que vivia. Se sentia orgullosa d’haver pogut demostrar que en català es pot cantar de tot. També se sentia orgullosa d’haver col·laborat amb Tete Montoliu, portant l’idioma català per primer cop a Nova York.
Muriel Casals
Va néixer a Avinyó, però de molt petita ja va tornar a Catalunya. Amable, propera, amb un discurs captivador i ple de contingut. Presidenta d’Omnium Cultural des del 20 de març de 2010, va ser una de les impulsores i cares visibles del procés independentista català; sota la seva direcció Òmnium va organitzar la manifestació “Som un nació. Nosaltres decidim”. Deia que el temps de la història te el seu ritme, que els canvis no son visibles d’un dia per l’altre.
Joan Rigol
Polític català, militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 va ser president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003. Persona molt compromesa amb el diàleg, del que afirma que no és solament un pacte, és molt més profund. Per a ell, Catalunya és un projecte de convivència. Preguntat què li agradaria fer un cop jubilat va dir: Jubilar-me (de la jubilació) per poder llegir més.
David Pagés i Cassú és llicenciat en filologia catalana. Comparteix la tasca docent amb les d’activista cultural i escriptor. El fil conductor de totes aquestes facetes és la voluntat de donar a conèixer Catalunya, els seus prohoms i els seus millors atributs.
Girona, 8 de novembre de 2016
