En relació amb la seva fauna, la comarca estudiada avui és el Gironès, tal com ens va anunciar Miguel Angel Fuentes, el conferenciant.
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa.
La comarca és a l’extrem septentrional del llarg corredor que és la depressió prelitoral. Es troba encaixat entre les Gavarres, les Guilleries, la serra de Rocacorba i els terraprims empordanesos. Té aspecte de lloc de pas, com un territori estrangulat entre dos sistemes muntanyosos, per on només hi ha un camí per travessar-lo. I així és, ja que el Ter s’ha obert pas abans que tothom, i gràcies al treball, més que mil·lenari, de les aigües, ara tenim camí obert entre la depressió Prelitoral i la plana de l’Empordà. El pas estret és al nord de la ciutat de Girona, entre Sarrià de Ter i Celrà.
Aquest corriol ha afavorit el que les diferents faunes d’ altres comarques convergeixin a aquesta, on podem trobar ocells, mamífers, insectes, rosegadors, rèptils o peixos i amfibis.
Abans s’hi trobaven molts prats de dall que ara han sigut substituís pel cultiu intensiu. També hi
trobem moltes rouredes y suredes i en conjunt un sistema arbori i vegetal que afavoreix que fauna de les diferents comarques limítrofes s’hagin anat desplaçant fins a la comarca que hem estudiat.
A partir d’aquestes puntualitzacions, el conferenciant ha anat projectant un gran nombre de diapositives de la fauna que podem trobar fins i tot a la ciutat de Girona, a les ribes del Ter o a les Hortes de Santa Eugenia.
Troben un mitja de qualitat i això promou els que la seva estada i reproducció siguin favorables. Hi ha especies que hi viuen tot l’ any, altres que son migratòries i altres que venen de fora i les anomenem invasores.
Podem diferenciar tres grans ambients faunístics que van estretament relacionats amb tres grans comunitats de flora.
A les rieres solem trobar amfibis com les granotes verdes, els gripaus i les salamandres; insectes com els sabaters, l’escorpí d’aigua, els escarabats d’aigua i larves de libèl·lules; crustacis com els crancs de riu americans (espècie introduïda a Catalunya que s’està estenent ràpidament); anèl·lids com les sangoneres i els cucs.
A la zona fluvial, al voltant del riu Ter, solem trobar peixos com ara la bagra, el barb, l’anguila i la carpa; rèptils com les serps d’aigua; aus aquàtiques com l’ànec collverd, la polla d’aigua, el bernat pescaire i l’esplugabous.
A la zona boscosa hi trobem rèptils com la sargantana cuallarga i el ratolí boscà, animals que viuen
de les comunitats de pins com ara els esquirols, les larves d’insectes com les poc desitjables processionàries. Els ocells típics de l’estrat arbori com el tudó, el gaig, la merla, el pit-roig, l’abellot; mamífers com el conill, la llebre, la guineu, el senglar; aus rapinyaires com l’esparver, l’aligot, la miloca i el mussol.
La natura i la fauna es una combinació indispensable i junt amb la climatologia que es el tercer convidat per els habitats, formen un triangle de naixement, estada, supervivència i reproducció de la fauna avui comentada.
L’auditori, amb una extensa projecció de fotografies, amb l’ explicació i característica de cada personatge de la fauna que ha presentat el conferenciant, ha gaudit de la conferencia.
