El conferenciant manifesta que no coneixia les Aules i que considera molt interessant l’activitat que porta a terme.
Es conscient de que els jutges tenen fama de “superiors” però sens dubte son persones normals, capaces de relacionar-se i explicar acudits si cal.. Explica que en el seu primer destí, molt jove, a Granollers, quan es va acostar al jutjat per veure com col·locaven els mobles, li van demanar ajuda i es va passar el mati carretejant mobles amunt i avall i va acabar, com a responsable, signant el document d’acreditació de la recepció dels mateixos, amb gran astorament dels transportista.
Una altre vegada va saludar una senyora que li va dir que en el judici l’havia vist amb els ulls tancats com si dormís i que això feia molt mal efecte. Ell li va recordar que la justícia es cega però no sorda i que el més important es que s’estigui escoltant el que es diu.
Per què hi ha judicis? Doncs perquè hi ha conflictes. Conflictes de totes classes i per molts motius que per resoldre’ls correctament es deriven al jutge en qui dipositem la confiança.
La finalitat de solucionar conflictes ha existit sempre. Des de el judici a Adam per haver menjat la fruita prohibida, al de Salomó, al de Ponç Pilat, etc. etc.
En un judici tres coses has de tenir si un plet vols guanyar: tenir raó, saber-la defensar i que te la vulguin donar.
Què és la veritat? Perquè als jutges els enganyen i moltes vegades els cal també “captar” la veritat. A pesar del jurament de dir la veritat, els testimonis, l’acusat, etc., tothom menteix perquè venen alliçonats per l’advocat o per estratègies judicials i fins i tot per por a l’acusat.
Comenta els judicis amb jurat popular. Ell va celebrar el primer judici amb jurat popular de Girona. Amb edat superior a 70 anys ja es pot rebutjar ser jurat popular però si desitges ser-ho ets acceptat. Després del judici, solien fer una enquesta a les persones integrants del judici i d’ella es deduïa que, en la gran majoria, la seva opinió sobre la visió de la justícia havia variat notablement. Els jurats populars solen resoldre bé, amb rectitud i justícia. De totes maneres afirma que els jutges professionals son més garantistes que el jurat popular.
Comenta que aquí la justícia va molt endarrerida. Es donen molts motius per això: l’equip de funcionaris que tinguis al darrera, la seva experiència o no, la seva bona formació o no, etc. Encara “escriuen” a mà, encara envien les citacions en mà… Hi ha una manca de recursos, mitjans i aplicació de la digitalització descomunals. Per què? Insinua que tal vegada perquè no interessa donat que també jutgen a la classe política, als ajuntaments, a les administracions… No es comprèn que si s’ha solucionat a altres administracions no es faci res per solucionar-ho a la de justícia.
Va ser el jutge que va presidir el judici del segrest de la farmacèutica d’Olot, que va qualificar de difícil, penós i desagradable i que va ser televisat causant un gran enrenou.
També recorda el judici contra un camioner que va tenir un accident prop de Campmany i que transportava immigrants clandestins dels quals van morir la majoria. No es podia condemnar el
responsable perquè el Codi Penal no ho contemplava donat que era un camió i persones en trànsit. Ell el va condemnar aixecant molta polseguera però posteriorment, basant-se amb la seva sentencia, un nou article sobre aquest tema va quedar inclòs dintre el Codi Penal.
Parla de les crítiques a que està sotmès actualment el sistema judicial, des de tots els àmbits i tots els nivells. La renovació del CGPJ es presenta com que tots son jutges quan en realitat hi ha 12 jutges i 8 juristes. No es reforma perquè hi ha un partit polític que no ho vol i li es igual els anys que passin sense modificar-lo.
Va acabar la conferencia explicant nombroses anècdotes, molt divertides, viscudes en els 37 anys de professió.
Fernando Lacaba Sánchez és Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
