Envellir és inevitable, fer-se vell és una opció

aulesgirona@gmail.com   6 de desembre de 2019   Comentaris tancats a Envellir és inevitable, fer-se vell és una opció

Comença la seva intervenció amb aquesta frase a la pantalla “Quan sigui gran no em vull veure jove, em vull veure feliç”, i manifesta que envellir és molt diferent de fer-se vell, cosa que ho hem de tenir sempre molt present.

Desitja que la trobada d’avui no sigui només en una direcció sinó que proposa una segona part en què els alumnes interactuïn amb ella i participin expressant el seu parer per tal de compartir les idees i opinions en tant que això enriqueix l’auditori.

La gent gran estem immersos en un context d’oportunitats que ens ofereix l’entorn, la biologia ens dóna la genètica i facilita la salut i la part social ens dóna un significat vital a alhora d’envellir, combinar l’entorn, la biologia i la societat és on cal situar-nos en el context de l’envelliment.

Avui en dia no es viu de la mateixa manera que fa 25, 50 o 100 anys, tot canvia  i constantment ens hem d’adaptar i conviure amb aquest canvi per envellir d’una forma racional en el Segle XXI, tenint en compte que hi ha gent sola, gent amb pocs recursos econòmics, però en l’àmbit global la mitjana de la gent gran, salvant algun cas particular, viu més o menys decentment.IMG20191203175209

Es considera que la salut no és l’absència de malaltia, la salut és la percepció de benestar físic, mental i social. (definició de l’OMS l’any 1948).

Vivim canvis importants en la salut, tant física, com mental i dins l’àmbit de la medicina la prevenció ha guanyat molt de terreny i hem passat del concepte curació al de prevenció.

Participar en el que ens envolta és bàsic, en el context social, a part de tenir la família, amics, coneixences, etc., és convenient implicar-nos en tasques socials, econòmiques, culturals, cíviques i en totes les activitats a l’abast dins les possibilitats i preferències de cadascú, ja que això multiplica els rols i el sentiment com a participis en una tasca o projecte comuna, ja que a part de tenir objectius de futur, dóna un sentit de continuïtat en la vida, Aristòtil  ja va dir que “l’ésser humà és un ésser social”.
Per tant hem de formar part i estar vinculats amb la societat, mantenir-nos actualitzats i tenir interès per tot el que és nou.

Llavors la qüestió que plantegem és: ¿com envellir sense fer-nos vells?

Doncs cal aprofitar al màxim totes les oportunitats que es presentin així com tots els potencials de desenvolupament que comporti, a mesura que anem fent anys ens anem coneixent més a nosaltres mateixos i per tant  som més coneixedors d’aquests potencials, cal fer recerca d’aquest benestar integral en els ja repetits paràmetres, físic, mental i social.IMG20191203174302

És obvi que no tot depèn de nosaltres, ja que hi ha factors externs que ens poden distorsionar o de vegades fins i tot impedir la consecució d’un projecte o fita que ens hem proposat, en el que si estarem d’acord, és que, és més fàcil mantenir que recuperar i el cert és que allò que no es cuida es perd i costa moltíssim de recuperar, sempre és millor prevenir que no haver de curar, cal cuidar doncs tot allò que per nosaltres és valuós, com és la memòria, la cultura, les aficions, els amics, les relacions i tot allò que ens omple en el cada dia de la nostra vida.

Relacionar-nos amb el jovent també és molt important, ja que nosaltres aprendrem coses desconegudes per nosaltres que per ells són i ells també aprendran de la nostra experiència. Aquest intercanvi generacional és totalment enriquidor per les dues bandes.

Els professionals dedicats a treballar amb gent gran han de tenir en compte les següents pautes a seguir. Estimular sempre autonomia, lluitar contra l’exclusió social o individual, estar sempre preparat per ajudar quan i a qui sigui necessari i no esperar mai que la falta d’atenció provoqui un problema. Hem de canviar el criteri d’un model que espera que passin els problemes i adoptar-ne un altre on prioritzi la recerca de solucions per afrontar-los abans no es presentin.

Una pregunta important que cal que ens hem de fer permanentment:
¿Com podem o podrirem canviar els dies amb diferents activitats i que això ens incrementi l’envelliment actiu?

Arantza del Valle Gómez és professora de psicologia del desenvolupament de la UdG.IMG20191203182800~2