El conferenciant fa un agraïment a les Aules per haver-lo convidat a impartir aquesta conferencia i el satisfà veure l’alumnat que te davant perquè son un símbol del caràcter d’ un país amb ganes d’ aprendre.
Manifesta que el molt honorable President de la Generalitat de Catalunya ja ho deixava palès en un discurs de no fa gaires dies en el sentit de que les organitzacions cíviques, ateneus, aules sènior i de gent gran eren un exemple de cohesió de la cultura popular.
Entrant ja al tema d’ avui hem d’intentar canviar la nostra mirada pessimista respecte de com va el mon en general o el de casa en particular, malgrat les noticies e informacions de cada dia.
Podem i hem de afirmar que en general, el mon avança cada dia i avança per be.
Les noticies poden ser puntuals un dia però hem de tenir en compte no lo estàtic ( un fet determinat) sinó lo dinàmic (conjunt de fets dins del temps).
La conferencia d’ avui es un tema complicat i difícil ja que tots tenim la visió i unes mirades escèptiques de que tot va malament de que no creiem de que el mon va per bons camins. Intentarem canviar aquesta percepció.
Repartirem la conferencia en dues parts ben definides.
- Veurem primer quines son les raons del nostre pessimisme.
- Donaré 14 raons o dades de com va el mon i veurem que no va tan malament com el nostre pessimisme ens xiuxiueja.
Respecte a lo primer, podem dir que l’ optimisme no te bona premsa.
Generalment els països d’ Europa viuen encara amb una cultura vella o antiquada on prima lo tràgic i lo pessimista.
Tant John Stuart Mill, filòsof i economista angles i un dels pensadors mes influents al segle XIX, com Matt Ridley, doctor en zoologia per la Universitat de Òxford de l’ actual segle XXI coincideixen en que “ quedem mes be explicant a la gent que el mon va malament que no pas explicant que va be”.
La prova es evident quan un diari de males noticies es compra i un que només edites bones noticies hauria de tancar. Ningú el compraria. Agraden les males noticies, no les bones. Les noticies per la seva pròpia definició han de ser males noticies. Si un fet no es una mala noticia deixa de ser noticia. Els anglesos tenen una bona definició d’aquest fet: “ no news, goood news”.
Dos exemples ben clars ho serien els següents:
Cada dia s’enlairen, volen i aterren milers d’avió. Segons dades del 2014, aquell any hi va haver-hi 37.000.000 de vols. Això no es noticia. Si un avió te un accident, això es noticia. L’ any 1970, per cada milió de persones van haver-hi 5 morts en accidents aeris. A l’ any 2010, per cada milió de persones van haver-hi 0,05 morts en el mateix transport. La millora de no sinistralitat es del 100 %. Això que és una no bona, sinó excel·lent noticia, no és noticia. Segueix sent nomes noticia l’ accident aeri.
Respecte de la informació o la no informació abans esmentada, el conferenciants va comentar que si tenim a la família fora de viatge i no telefonen dient que han arribat, que estan be, això ens posa neguitosos i pessimistes. Malauradament si rebéssim una trucada es que quelcom ha passat. El pessimisme ens envaeix tant que quan per fi telefonen el primer que pensem és “què haurà passat?”
Cada dia, dels variats mitjans de comunicació rebem un munt de males noticies.
La vida de qualsevol persona te més rutines que no sorpreses i el trencament de les rutines ens 
altera. Si decidim fer un viatge de deu dies per oblidar-nos de la feina, els problemes o gaudir d’ altres llocs, natura, cultura, etc… està comprovat que al cap de cinc dies ja tenim ganes de tornar a casa. La rutina pot mes que no pas el trencament que ens havíem proposat.
Les persones en general, i en lo que respecte a les noticies, confonem la critica amb el catastrofisme; volem cada vegada mes serveis i comoditats i ens sentim en canvi mes insatisfets; hi ha una manipulació emocional que ens afecta. Se’ns presenta una pobresa, per exemple, que no es global, sinó puntual en un lloc determinat; els països mes rics son mes pessimistes perquè tendeixen a pensar que ja no poden millorar més; en un país amb un nivell de renda baix els seus habitants son optimistes perquè pensen que sí que milloraran; l’ edat també es un factor important ja que el jovent es mes pessimista, enfront dels grans que son més optimistes.
Entre moltes altres, hi ha 14 noticies que ens ajudaran a veure més clar que les coses no son tan negres com es pinten.
Cal que comparem. Com dèiem abans, no podem fixar-nos estàticament en un fet concret; hem de ponderar varis fets i els temps en que es desenvolupen o s’ han produït. Evidentment si comparem i sospesem les situacions veurem de manera més optimista la situació.
Anem a analitzar aquestes dades amb una mica de profunditat:
1 – Esperança de vida. Es cert que cada vegada vivim mes anys i amb mes salut. Una dada concreta es que Japó i Catalunya son els dos països del mon on l’esperança de vida és més llarga. Els homes tenen una edat mitjana de supervivència de 81/82 anys i les dones de 84/85.
Tan sols comparant l’esperança de vida del principi del segle XX amb l’ actual segle XXI, cada persona i a cada hora, ha prolongat la vida uns 10 minuts.
2 – Vivim en una societat més benestant. Mengem cada dia tres àpats, tenim una assistència sanitària correcte, millorable naturalment, però acceptable. Com mes ric es un país, generalment i llevat excepcions, mes creixement de supervivència te.
3 – Mortalitat infantil: l’ any 1800 era del 40% i actualment ha baixat a un 5%.
4 – La anomenada pobresa extrema, quan a la terra teníem 1.000 milions d’ habitants era del 96%. Avui amb una població de prop de 7.000 milions, no arriba a un 4%.
5 – La desnutrició ha baixat del 20% a l’ any 1991 al 1% al any 2015.
6 – L’ alfabetització. L’ any 1800 de cada 10 persones hi havia 9 analfabets, o sigui que no sabien llegir ni escriure. Al 2015 les dades que es disposen mostren que ara de cada 10 nomes n’ hi ha una d’analfabeta.
7 – L’ educació bàsica. Al 1800, fa 200 anys, rebien educació bàsica nomes 2 de cada 10 nens. Ara la dada es 1,5 de cada 10, o sigui s’ ha millorat un 25%.
8 – La democràcia. Al 1816 proliferaven les dictadures i el colonialisme. La democràcia no existia
en molts països. Si be encara hi ha dictadures, en prou feines hi ha colònies i podem afirmar amb rotunditat que mes de 4000 milions de persones, mes menys un seixanta per cent de la població del mon, viu en països demòcrates.
9 – L’ índex de desenvolupament humà. Es el còctel entre tres factors com son la supervivència, la riquesa i l’ educació. Es obvi que s’ ha incrementat notablement i segueix creixent.
10 – La distribució de la riquesa. L’ any 1800 una majoria de gent vivia amb la pobresa extrema. A partir de 1975 i fins el 2015 hi ha hagut un gran creixement de la classe mitjana acomodada.
11 – La protecció dels drets humans. Es evident que en molts llocs no es compleixen estrictament però si que ha crescut la dada de assoliment dels mateixos en molts països si be la gràfica global del mon dona vectors com una muntanya russa depenent dels anys.
12 – Els homicidis i assassinats. La caiguda de la comissió d’ aquest delictes ha estat brutal si be, com dèiem abans, no es una noticia. La noticia ho es quan s’ en comet un. Cal tenir en compte que, curiosament, en el mon rural es cometem o portaven a terme mes assassinats que no en el urbà. El trasllat de gent del mon rural al urbà on ara viuen i es guanyen la vida, ha propiciat que aquesta dada baixés.
13 – Les armes nuclears. A cap ens agraden aquest estris de destrucció massiva de gent i ciutats o territoris, tothom hi està d’acord. Actualment s’ estima que hi ha unes 10.000 bombes nuclears. Millor que no n’hi hagués cap, però es que fa 20 anys endarrere es comptabilitzaven uns 70.000 míssils nuclears. S’ha millorat, no tot lo desitjable, però s’ ha millorat.
14 – Els morts per les guerres han baixat pràcticament en un 95 %. Estem d’ acord que encara hi ha conflictes bèl·lics però si ho analitzem des de principis del segle XX hem de comptabilitzar el 1914 la primera guerra mundial, 1942 la segona, la guerra de Corea, la del Vietnam, i malauradament a casa nostra la guerra civil del 1936 al 1939.
Es evident que ens cal un canvi de patrons en la nostra intuïció i pensament negatiu. Hem de afirmar i reafirmar-nos amb rotunditat que les males noticies son l ‘excepció. Cal passar del que tot empitjora a que tot millora.
Hem de tenir en compte que son els canvis socials els que ens porten el benestar. I com a final direm que hem d’estar al mig de tot plegat i no solament als extrems. Ponderem dades i situacions i veurem que la millora, ha estat, és i serà.
Salvador Cardús i Ros es Doctor en Ciències Econòmiques i professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
