Josep M. Nolla ens va explicar detalladament totes les troballes i estat actual del que ja se sap segur que son les restes d’un castell carolingi que es va bastir a Ullastret.
En època medieval, entre els anys 778 i 785 a la part alta del Puig de Sant Andreu es va construir un castell del qual es conserven restes de murs i torres.
L’estudi i la identificació d’ aquesta construcció i l’acròpoli com a castellum Vellosos carolingi, ha propiciat portar a terme un estudi de conjunt dels textos escrits, dels antics documents d’excavació, de les evidències estructurals i del material arqueològic recuperat, per fer reviure una fortificació militar del darrer terç del segle VIII com dèiem i per plantejar noves hipòtesis sobre la incorporació de les terres nord – orientals de Catalunya a l’imperi.
Si bé Josep Pella i Forgas, historiador, polític i jurista, natural de Begur, a la seva Historia de l’Empordà (Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya 1883) ja esmenta aquest “castellum” no fou fins l’any 1940 que aquestes excavacions varen ser iniciades.
Del 1947 fins el 1985 es va treballar de valent a fi de deixar al descobert tot allò que pertanyia al castellum i al seu entorn a fi de poder documentar aquesta construcció, el seu us i pertinença.
Tant Pierre Bonaisse com Joan Badia i Homs identifiquen aquest lloc. Aquest últim en el seu estudi d’Arquitectura Medieval de l’Empordà i el primer en el seu estudi del feudalisme referent als regnats de Catalunya Aragó i Valencia.
Vellosos esta doncs present. Al mateix s’ esmenta l’ església dedicada a Sant Andreu, curiosament situada o ubicada dins del propi castell.
Lluís I dit «el Pietós»(Cassinogilum, 16 abril del 778-Ingelheim 840) va ser l’únic fill de Carlemany que arribà a l’edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840). Esmenta al 834 una dependència d’Empúries d’aquesta construcció i del territori que l`envolta : “in pago Empurio uliarem antiquum castellum cum ulia nova, quan vocat Uellosos cum castello suquo termino.”
Ni que comentar que en l’ imperi carolingi s’aprofitaven les anteriors construccions que trobaven al territoris a fi de reformar-les i fer-les servir de punts de defensa.
La muralla del S VI al S III (a.C.) és la muralla ibèrica més gran de Catalunya i la més antiga. El costat occidental estava reforçada amb sis torres de planta circular i una de quadrada, que possiblement en recobreix una altra de més antiga, també circular. A prop del Museu hi ha una altra torre circular re aprofitada en època medieval. A la muralla s’hi han trobat set portes. La porta es del segle III (a.C.). Era la porta principal del poblat i va ser reconstruïda almenys en una ocasió. Davant seu es veuen murs que formaven part del sistema de defensa. Al sud de la porta, una estructura poligonal recobreix una torre de planta circular.
En la fase més antiga de construcció de la muralla, l’accés a la part alta de la fortificació es feia mitjançant escales helicoïdals construïdes a l’interior de les torres.
Les seves estances s’obrien a un pati porticat. Del pòrtic en resten dos basaments de columna de pedra.
A partir del segle III a.C., a Ullastret es construeixen cisternes que copien les de la colònia grega d’Empúries, i que servien per a emmagatzemar l’aigua de pluja. Aquestes cisternes eren tallades a la roca i revestides amb blocs de pedra sorrenca i arrebossades amb morter. Es tapaven amb grans lloses de pedra i l’aigua s’extreia per un forat.
En aquesta zona adjacent a la muralla meridional, es poden veure cases de planta rectangular, amb el mur posterior tallat per a la construcció de la muralla de la primera meitat del segle IV aC. Els dipòsits tallats a la roca són restes de sitges anteriors a la construcció de les cases.
A la part més alta del turó es conserven restes de dos temples, un d’ells visible només en part. Són de planta rectangular, amb avantsala i columnes a la façana. No se sap quines divinitats s’hi adoraven, però s’hi varen trobar nombrosos exvots de terra cuita.
A l’inici del vessant nord del turó es conserven les restes del temple més antic descobert a Ullastret. És de planta rectangular amb avantsala i columnes a la façana.
Dintre d’aquesta cisterna es va trobar un brocal de pou, que es pot veure al Museu. Sota l’edifici del Museu hi ha una altra cisterna.
Abans de la construcció de les cisternes del segle III aC, l’emmagatzematge d’aigua es feia en grans dipòsits tallats al subsòl rocós del turó. Se’n coneixen dos, situats vora les cisternes.
A Ullastret se n’han trobat i excavat prop de 230 dipòsits tallats a la roca destinats a conservar els cereals. Es revestien amb argila i palla i es tapaven amb fang per guardar hermèticament el gra i conservar-lo durant llargs períodes.Si mirem la muralla des de l’ interior de la mateixa, en aquest punt s’observen dues fases diferents de la seva construcció, superposades, i el seu enllaç amb una torre de planta circular.
Una sèrie de cases estan adossades a la pròpia muralla apropiant les paret d’ aquella i formant una barriada.
En el desguàs i escala d’accés a una de les torres hi ha com un desaigua per evacuar l’aigua de la pluja a través de la muralla. També es troba l’accés a la muralla que, després de l’amortització de les escales interiors, es va fer amb escales exteriors adossades al parament de les torres.
Hi podem percebre 
clarament una gran casa amb patis. Aquesta era la residència d’una de les famílies de la classe aristocràtica d’Ullastret. Estava organitzada al voltant de dos grans patis als quals s’obrien diverses estances dedicades a activitats polític – militars, domèstiques, artesanals i d’emmagatzematge. Al llarg del temps s’hi van efectuar diverses reformes, la última de les quals inclou un pis superior.
Trobem també un edifici probablement d’ us militar, edifici de planta organitzada en dos blocs simètrics i de construcció molt acurada, sembla haver format part de les infraestructures militars del poblat doncs s’hi han trobat diverses armes. Actualment està en fase d’excavació.
Hi ha un grup de cases a l’ oest, de planta rectangular i d’una sola estança precedida d’un porxo, són d’un tipus molt comú a Ullastret des de finals del segle V aC. Aquests edificis obren a un carrer pavimentat amb pedra amb un desguàs central.
El parament de la primera muralla, són les restes que es conserven de la muralla més antiga del poblat. Tancava un petit tram del costat de llevant. Quan es va ampliar el poblat, va perdre la seva funció defensiva.
Hi ha una porta que es va utilitzar durant tota la vida del poblat. Es troba situada a l’extrem septentrional de la muralla més vella. Estava defensada per una de les torres i al seu costat s’hi obre una porta més petita, auxiliar.
Després de l’ampliació del poblat fora de la muralla antiga, es van construir tres barris amb illes de cases allargades, esglaonats en el vessant de llevant del turó. El barri superior està parcialment excavat.
La torre nord és de planta quadrada i és la més gran de la fortificació. Interiorment està dividida en dues estances. Es va construir en el moment de l’ampliació del segle IV aC.
Ni que esmentar que des de el Puig de Sant Andreu es dominava la plana que compren tots el pobles del voltant i que amb una mirada de 360 graus els seus habitants veien al seu entorn llunyà tot el que succeïa.
A la plana de l’ Empordà, mes tard, per allà del Segle XIII (1294-1301) i damunt del massís del Montgrí es construirà un altre castell emblemàtic que dominarà tota la plana i el mar.
Josep Maria Nolla Bufrau és arqueoleg, Doctor per la Universitat Autónoma de Barcelona, catedràtic de la Universitat de Girona i ex conservador del Museu Monogràfic d’Empuries.
