La conferència començà amb una descripció dels protagonistes del descobriment de la tomba de Tutankamon: Lord Carnarvon, aristòcrata anglès i principal finançador dels treballs arqueològics, i Howard Carter, l’arqueòleg al capdavant de l’expedició. S’explicà com van decidir iniciar les excavacions en un lloc aparentment poc prometedor, al costat d’una altra tomba ja excavada, la de Ramsès II.
Pocs dies després d’iniciar les excavacions, van descobrir un primer graó de pedra que formava part d’una escala descendent. Aquesta conduïa a una porta segellada amb els segells intactes. En obrir-la, es trobà la primera cambra, plena de mobiliari divers, objectes decoratius, cadires, maquetes de barques i una gran varietat d’altres objectes. També es van identificar dues sales més, igualment repletes d’objectes de gran valor, entre ells una gran caixa daurada que cobria una altra d’alabastre. Aquesta contenia els vasos canopis que havien guardat les vísceres del faraó.
Posteriorment, entre dues imponents estàtues de soldats guardians, es descobrí l’accés a la cambra sepulcral. Dins d’un gran sarcòfag de pedra, s’hi trobava el sarcòfag policromat i daurat del faraó. Al seu interior reposava la mòmia, coronada per la famosa màscara mortuòria d’or massís, una de les peces més icòniques de l’Antic Egipte.
La conferenciant va detallar no només les circumstàncies que envoltaren l’excavació, sinó també la descripció dels nombrosos objectes trobats. Finalment, desmentí el mite de la maledicció de la tomba, explicant que les defuncions relacionades amb el descobriment tenien causes naturals i científicament explicables. Així, va posar èmfasi en la necessitat de desmitificar aquesta creença que ha envoltat la història de Tutankamon.
Aquest relat posa en relleu tant l’emoció del descobriment com l’impacte cultural i històric que ha tingut fins als nostres dies.
Marta Villanueva es Llicencida en Humanitats i Màster en Egiptologia.
