El conferenciant va iniciar la seva intervenció advertint que parlaria dels matrimonis en èpoques remotes, començant pel relat bíblic d’Esther, una jueva que es va casar amb el rei Asueros i va salvar el seu poble d’una mort segura. Aquest relat servia com a introducció per emfatitzar la importància històrica i social del matrimoni.
Segons va afirmar, el matrimoni és fonamental per mantenir l’ordre social. Si el matrimoni entra en crisi, també ho fa l’ordre social. Va subratllar que, a més de ser el setè sagrament, el matrimoni és un contracte. Sense contracte, no hi ha compromís seriós entre les parts ni tampoc sagrament. Tradicionalment, l’Església no veia la necessitat d’intervenir-hi, ja que el compromís es feia davant la família, els veïns i, en molts casos, el capellà, que actuava com a autoritat pública i oferia una mena de benedicció.
Amb el pas del temps, es va evidenciar la necessitat de formalitzar el matrimoni amb dos testimonis per evitar que les parelles es retractessin fàcilment del compromís. El conferenciant va exposar diversos termes vinculats al matrimoni:
- Esposalles: Una promesa de matrimoni molt seriosa, que en alguns casos es considerava gairebé equivalent al matrimoni. A Catalunya, quan les esposalles anaven acompanyades de la signatura de capítols, la parella ja podia conviure.
- Capítol: Contracte negociat entre les dues famílies.
- Escreix: Una aportació del nuvi a la núvia, sovint equivalent a la meitat de la dot. La núvia no podia disposar-ne directament, només deixar-la en herència.
- Boda: Provenia dels vots matrimonials i coincidia amb les esposalles, requerint el consentiment dels pares.
- Matrimoni: Un terme que capacitava legalment la dona per ser mare. La núvia perpetuava la descendència, mentre que el nuvi perpetuava el patrimoni.
- Noces: La festa que celebrava el matrimoni.
El conferenciant també va explicar com, després del Concili de Trent, es va fer obligatori registrar els casaments en llibres eclesiàstics per evitar casos de bigàmia i altres irregularitats.
Pel que fa als aspectes culturals i socials, es va descriure com la núvia, un cop casada, solia anar a viure a casa del nuvi, on sovint no era ben rebuda, ja que es considerava un element estrany que alterava la dinàmica familiar formada pels avis, pares, tiets i tietes solters, germans i germanes, etc. etc..
Finalment, es van esmentar els sistemes alternatius al matrimoni tradicional, com el rapte —prohibit a la Constitució de Catalunya— i els casos d’embaràs, que sovint forçaven una unió. També es va parlar de la figura del vistaire, un equivalent a un agent matrimonial, que ajudava a gestionar compromisos entre famílies.
Joan Rosàs Reverté és Llicenciat en Filosofia i Lletres, Geografia i Història Medieval per la U.B.
