El conferenciant comença indicant que explicarà coses que passen en aquest moment en el pontificat del Papa Francesc, i que cal explicar les coses tal com son, amb el màxim rigor i veritat malgrat que aquestes siguin a vegades molt dures.
Ni tots els butlletins d’ informació de l’ Estat del Vaticà ho expliquen tot, ni la premsa ho ressenya tot. Per conèixer-ho tot i saber la veritat de moltes coses, cal tenir uns bons contactes amb persones d’ allà, amics i confidents.
Com tots sabem el Vaticà ha tingut i te, sempre, les portes molt tancades, o mig obertes, però només per segons qui. La prudència, l’objectivitat i el no tenir perjudicis, son bases fonamentals en la feina d’ informació.
Ja s’han complert nou anys del pontificat del Papa Francesc, que ha resultat ser un Papa sorprenent i mediàtic. Un pontífex molt proper al poble, i que no te cap inconvenient en posar-se un barret típic del lloc a on va, o fer-se un selfie amb un nen o una nena. Ell prefereix que l’ anomenin com a Bisbe de Roma i no Pontífex. El Papa Francesc, ex cardenal Mns. Jorge Mario Bergoglio, es un home que podem definir com a molt planer.
Se’l pot veure tan a Veneçuela amb en Nicolas Maduro ( que per cert li va demanar al Papa que reses per ell a favor i no en contra) com en un convent de monges de clausura, on totes aquell dia van deixat el vot per veure al Papa.
A ell personalment, al veure que era català li va manifestar, “ Catalan, muy bien , pero no me hables del Procés, háblame de Messi”
Quan fou elegit i proclamat, va ser emblemàtica la frase que va pronunciar en el seu discurs de presentació davant els periodistes: “ ¡ Ai !, com m’ agradaria una església pobre i pels pobres “.
“Per ser un mal cristià, val més ser un ateu” frase que es refereix a la hipocresia de molts creients que prediquen una cosa i en fan un altre.
“ Mai una bufetada a la cara d’ un nen o nena ja que la cara es sagrada. Ara bé, un copet al darrera si no s’ha portat bé, no va malament”.
“Si es pengessin 100 sacerdots a la Plaça de Sant Pere per pederàstia, el problema no s’arreglaria, ja que el problema be d’ arrels més profundes”.
Totes elles frases que quan les va pronunciar van produir reaccions de tota mena, però que posen de manifest que es un líder ètic i moral. Quan el van elegir, l’objectiu de molts cardenals era que desitjaven i veien necessària una reforma “estètica” de la Cúria i l’església en general. I ell va arribar decidit a portar-la a terme, però en profunditat, i llavors la majoria li han girat l’esquena. Recordem que va arribar després de la dimissió de Benet XVI i de l’escàndol del Vatileaks.
La pederàstia era la bomba que podia destruir el Vaticà i tota l’ Església Catòlica.
Els abusos no eren ni son nomes sexuals, ho son també econòmics, i com exemple tenim la corrupció de la Banca Vaticana, o el tema de nens i nenes robats i/o l’ altre tema de les immatriculacions d’ edificis que tenen en propietat sense pagar-ne ni un euro. Mils i mils d’ edificis arreu.
La pederàstia va esclatar molt abans. Joan Pau II i Benet XVI van fer molt poc per “castigar” la pederàstia. Aquest abús es un poder “establert” a l’església, amb l’imperi de la impunitat i protegit per les autoritats. Als seminaris és on es sotmetem més adolescents. La majoria de pederastes no estan penedits: tenen el convenciment que només existeix sexe quan es produeix entre un home i una dona. El demés és una altra cosa. Aquest afer tant important per l’ Església, nomes es pot eradicar amb un canvi de mentalitat de la mateixa. El seu concepte de sexualitat es completament erroni i diferent al pensament general contemporani. La cadena dels abusos es curiosa ja que comença amb adolescents seminaristes, i aquets, una vegada ordenats capellans o de més rang es converteixen en els següents botxins. O sigui, diríem que el caldo de cultiu es als seminaris i desprès va pujant de forma piramidal.
L’església sempre ha tapat aquest tema, cal mantenir-lo amagat. Hi ha una oposició frontal dels Bisbes de moltes Diòcesis ja que si es destapés, tothom en sortiria esquitxat, no solament els sacerdots, sinó fins i tot ells mateixos. La Conferencia Episcopal espanyola es nega a investigar.
Jordi Bertomeu (Tortosa, 1968), un oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va ser anomenat pel Papa per prendre el comandament de la investigació de la pederàstia a Xile i va aconseguir decapitar la “cúpula” de la mateixa. Ara està investigant a Mèxic.
El Papa va derogar el Secret Pontifici i canviar el Codi Canònic al 2021 que ja preveu penes per els fets del pederastes i els seus encobridors.
El papa te enemics dins i fora del Vaticà i per aquets, ell es una pedra dins la sabata.
Les extremes dretes del mon son uns dels seus enemics com per exemple l’ex president Donald Trump dels EE.UU, l’ actual president del Brasil Jair Bolsonaro i al nostre país el partit d’extrema dreta Vox. A Itàlia Matteo Salvini també es un dels grans enemics del papa. Dins del Vaticà també hi te enemics entre els diferents cardenals i bisbes. A casa nostra, totalment contrari al papa ho és el cardenal i ex arquebisbe de Madrid Antonio Maria Rouco Varela i també Antonio Cañizares, arquebisbe de Valencia. I molts altres dins la mateixa Cúria.
El Papa, persona senzilla i molt simpàtica es va negar a viure al Vaticà. Vol estar a prop del poble, necessita conservar les relacions humanes i manifesta que per això viu a la residencia de Santa Marta, no al palau vaticà. Afirma sempre que el sentit de l’ humor es una bona medicina i que va molt bé.
El papa mòbil, el seu vehicle de desplaçament nomes porta el vidre davanter. Va fer treure les proteccions laterals i de darrera per poder acostar-se mes al poble, si be ha conservat la protecció dels guarda espatlles, i Domenico Giani es la seva ombra permanent.
Els viatges del papa, tenen una curiositat i es que viatja molt als llocs i països on l’ església catòlica
te una presencia molt minsa. Diríem que es un viatger a la perifèria de l’ església.
Hem escoltat en el Sínode de l’Amazònia com el papa Francesc planteja oferir a homes casats d’allà, i a causa de la mancança de sacerdots catòlics, la possibilitat d’ordenació i, a les dones, la possibilitat de poder fer de diaques, el que ha provocat el clamor dels seus enemics arribant a dir que és l’anticrist.
Així doncs es pot afirmar que el Vaticà actual es molt complicat, difícil i sensible i pot aportar molts problemes. Com a periodista parla de tot amb respecta per la gent de fe, però diu el que hi ha per dur que sigui.
Vicens Lozano Alemany es periodista i ex corresponsal de TV3.
