El Sr. Enric Mirambell va iniciar les seves paraules agraint la presentació del nostre president i a continuació va anar desgranant la seva conferència recordant paulatinament les primeres industries que s’havien instal·lat a Girona el s. XIX, emprant la trajectòria de la família Planas com a fil conductor. Els Planas procedien del municipi de L’Esquirol i primer van instal·lar una fàbrica tèxtil al carrer Sant Francesc.
Parlant de L’Esquirol va explicar que és un poble nascut durant el segle XV al pas del camí ral d’Olot a Vic. Alguns dels vilatans de l’Esquirol, substituïren els treballadors en vaga d’una fàbrica de teixits de Manlleu el 1852. Arran d’això, “esquirol” va començar a fer-se servir per referir-se despectivament a aquells que no seguien una vaga.
La supressió dels convents del barri del Mercadal va suposar una oportunitat d’adquirir sòl útil. La sèquia Monar assegurava el cabdal d’aigua que necessitaria una gran industria i el Sr. Planas no va deixar passar l’oportunitat. L’any 1836 va llogar una part del convent de Sant Francesc per tal d’ampliar la fàbrica. Posteriorment van comprar el convent sencer i els terrenys que li pertanyien.
A mitjans del s. XIX es va trencar la roda hidràulica que portava l’aigua a la fàbrica, deixant els obrers en atur forçós. Tenint coneixement del bon funcionament d’una turbina (d’origen francès) la van incorporar a la fàbrica resolent el problema. Varen copsar totes les avantatges i el bon rendiment de la turbina per lo que es van plantejar la seva pròpia fabricació, apareixent així a la ciutat la Foneria Planas. Aquesta fabricació va obtenir un gran èxit i el seu mercat va cobrir tot Espanya, Amèrica del Sud i es podria dir que a tot el món.
El Sr. Planas també es va implicar amb la fàbrica del gas, amb la il·luminació elèctrica dels carrers de Girona, i les seves turbines van il·luminar, entre molts altres projectes, l’exposició de Barcelona de 1888, i la fàbrica Burés d’Anglès que va aprofitar la força de la turbina de la fàbrica per il·luminar també el trajecte fins a la Plaça Major.
Va arribar un moment que, a la família Planas, la ciutat de Girona els hi va quedar petita i van decidir traslladar-se a Barcelona pensant amb les bones comunicacions de que gaudia aquesta ciutat i amb el port marítim, i que així podrien ampliar les seves industries.
La Foneria Planas, havia tingut una trajectòria regular i progressiva, un paper decisiu en la mecanització de moltes industries dels país, i va dur el nom de Girona a tot arreu. L’anunci de la seva marxa va causar una gran preocupació a la ciutat ja que hi treballaven 465 obrers i d’ella en depenien nombroses altres industries i comerços que en total representava una afectació de 3.000 persones d’una població de 16.000.
Per fortuna ja s’havia instal·lat a Girona la fàbrica Grober, coneguda com “la fàbrica” per a tothom i que va arribar a tenir contractats més de 1.500 treballadors. La Grober, junt amb l’arribada del tren que comunicava Barcelona amb Girona i que també va comportar la construcció de tallers, dipòsits de locomotores i altres instal·lacions, convertint-se en una de les grans empreses de la ciutat, va pal·liar la marxa dels Planas.
Va remarcar que la zona del carrer Nou podríem dir que va ser una zona que ara en diríem Polígon Industrial doncs s’hi van aplegar les industries Planas, Grober, la fàbrica de gas, una fàbrica de ciment, dos fàbriques de xocolata… També era un carrer amb habitacles d’alta categoria, botigues de luxe i tallers artesanals.
El carrer Nou, des de la segona meitat del s. XX només és carrer i d’aquella època solament queden el serraller, i l’Hotel Peninsular. Tavertet també ha canviat, ja que de ser un poble aïllat fins ben be la segona meitat del s. XX s’ha convertit en un poble de segona residència havent crescut força.
El Sr. Mirambell va esquitxar la seva conferència amb nombroses anècdotes que van fer les delícies dels assistents, va mostrar la seva facilitat oratòria i va fer palesa la seva prodigiosa memòria.
Enric Mirambell és Doctor en Història, cronista oficial de la ciutat de Girona, assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987) i també va exercir la seva activitat professional en el Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980), a l’Arxiu Històric Provincial (1952-1985) i a la Casa de Cultura (1966-1982).
Girona, 25 d’octubre de 2016
