Defineix el conferenciant Antoni Marin la interrelació que avui en dia hi ha entre el viatge, la fotografia i les xarxes socials.
En un viatge, una passejada, o qualsevol altre activitat diària, trobarem tres elements per fotografiar. Un és la natura, l’altre la ciutat i un tercer ho son les persones.
En aquesta activitat cal que ens fem la pregunta: com fem la fotografia de la passejada o l’activitat?
El nostre desig de descoberta de coses noves i el desig de tenir un record respecte dels moments viscuts ens hi porta. La tècnica també ha propiciat que fotografiar quelcom sigui molt senzill.
Sense entrar en el mon professional utilitzant càmeres i objectius molt sofisticats, avui, amb una aparell minúscul de 8 megapíxels, o simplement amb un telèfon mòbil es poden fer fotografies molt acceptables i boniques.
Si desitgem fer unes fotos a qualsevol hora de la matinada, del dia, tarda o nit, cal planificar aquesta tasca ja que abans hem de conèixer elements indispensables. Google Heart ens ofereix la informació de a quina hora, a qualsevol lloc del mon, el sol surt o es posa. Si esta plujós o no, el temps que hi fa o farà, si hi ha núvols o no, si hi ha vent, si la mar es plana o moguda, etc. etc. Tots aquest elements son valorables per preparar el resultat de la fotografia ja que en son el teló de fons de la mateixa.
Tot seguit vindran els reflexos, les ombres i les escenes que volem donar al nostre treball.
Una vegada obtinguda la foto, aquesta pot ser objecte de tota mena de modificacions, des de retocar els colors, retocar les cares, afegir o treure coses o elements del paisatge, animals o persones.
Els plans de la nostra foto poden ser generals o concrets. Amb perspectiva o no, enfocada a un objecte, persona o animal i la resta difuminada, o be viceversa, el primer pla borrós i el del horitzó clar i precís.
Cal tenir en compte la regla dels tres terços . En fotografia, la regla dels terços divideix una imatge
en nou parts iguals. Aquestes es divideixen per dues línies imaginàries iguals, dues de forma horitzontal i dues més de forma vertical. Els quatre punts formats per les interseccions d’aquestes línies poden ser utilitzats per efectes d’alineació en fotografia.
Els fotògrafs i pintors solen utilitzar els quatre punts d’intersecció per ubicar-hi el centre d’atenció de la composició i així crear una imatge estèticament agradable i equilibrada. Normalment, el punt d’atenció o el subjecte principal es col·loca en qualsevol dels quatre punts i si existís un segon punt d’atenció, aquest es posaria al costat oposat diagonalment, és a dir, el punt oposat. També cal tenir en compte la llei de l’horitzó si es treballa amb paisatges. Pel que fa a aquesta llei, es diu que s’ha de col·locar l’horitzó a la línia inferior, a 1/3 per donar prioritat al cel o a la línia horitzontal superior, a 2/3 per donar-li prioritat a la terra. Aquesta llei també s’aplica a fotografies tipus “landscape” o retrats.
Alinear les fotografies d’acord amb aquesta llei genera més tensió, energia i interès a la fotografia, que simplement centrar l’objectiu.
La fotografia digital, al contrari que la fotografia de sempre, de film tradicional, fa servir sensors electrònics per tal de gravar la informació de la imatge en un suport electrònic, en lloc de fer canvis químics a la superfície del film.
Els avantatges de la fotografia digital sobre la tradicional són:
- Podem veure les fotos de forma immediata, sense necessitat de revelat, i per tant podem veure si una fotografia no ha quedat bé i repetir-la.
- A l’hora d’imprimir, només imprimim les còpies que volem guardar en paper.
- Al ser en format digital, es poden emmagatzemar de forma indefinida sense pèrdua de qualitat.
- Podem fer servir les imatges directament a l’ordinador.
- En conseqüència, podem retocar, perfeccionar, canviar els colors i la gamma de tons, i afegir o treure parts de la fotografia, d’una manera que en la fotografia tradicional seria extraordinàriament més difícil de fer o bé, impossible del tot.
- Les càmeres digitals poden ser més petites i lleugeres que les seves equivalents en fotografia tradicional.
- Tenim a la vegada les avantatges també de la pel·lícula en ofereix i que son :
- Les càmeres de film manual, no necessiten piles, i per tant es poden fer servir en entorns més difícils.
- Avui en dia, el cost de les càmeres digitals és més alt que les tradicionals.
- Un avantatge a remarcar és el de la qualitat de la imatge aconseguida, en una fotografia tradicional de film tindrem sempre més quantitat de detall que en la digital.
- Això ho podrem comprovar en el cas de voler fer una fotografia mida pòster o mural, si la féssim amb fotografia digital quedaríem bastant decebuts; el que passa és que la immensa majoria de fotografies es fan en mides petites, per veure-les a la pantalla d’un monitor o d’una TV.
- També si volem fer fotografies amb objectius gran angulars, trobarem objectius de molta més qualitat per les càmeres tradicionals que no per les digitals.
- Tot i així en la fotografia digital és molt fàcil fer una bona fotografia panoràmica, ajuntant
diverses fotos consecutives i amb aquest sistema s’aconsegueix un angle tan obert que pot competir de sobres amb el millor objectiu gran angular d’una càmera tradicional.
El dedicar temps de lleure o professional a questa activitat ens pot nodrir d’un recull de material molt bonic del que podem gaudir tot hi recordant els bons moments viscuts i a on. Aquella fotografia contemplada, n’és un testimoni viu del moment passat.
¿Cal anar molt lluny per fer fotografies acceptable o fins i tot excepcionals ? No, no cal anar molt lluny.
Evidentment si viatgem a altres països, cal aprofitar la ocasió de fer un reportatge però, a casa nostra i ben a prop, hi ha paisatges naturals, urbans i fins i tot de persones en moviment que son un bonic i excel·lent panorama per portar a terme la tasca.
Amb el simple mòbil o una petita càmera, com hem comentat, tenim a l’abast el fer l’ arxiu fotogràfic del lloc que ens ha interessat.
Antoni Marín Ametller és professor de fotografia i multimèdia a la Universitat Oberta de Catalunya.
