Reflexions sobre la mort: aspectes mèdics, filosòfics i antropològics. 24-4-2018

aulesgirona@gmail.com   26 d'abril de 2018   Comentaris tancats a Reflexions sobre la mort: aspectes mèdics, filosòfics i antropològics. 24-4-2018

El Dr. Narcís Bardalet inicia la conferència aclarint que la mateixa serà sense cap imatge ni element visual a la pantalla perquè no ho creu necessari i per no ferir la sensibilitat de ningú.

Defineix la mort com un procés que es pot estudiar des del punt de vista biològic, fisiològic, antropològic i religiós.

P1200869Si parlem de biologia i  parlem de la mort de una persona, és un fet que ens pot entristir. Si parlem de la mort d’un animal, aquest fet es pot convertir fins i tot en una festa i posa per exemple la esta taurina.

La mort es sempre centrípeta, no centrifuga ja que quan ens toca de molt a prop, la mort d’un familiar o amic per exemple, ens afecta molt. La d’aquells que no coneixem o no saben qui son, aquesta no ens afectarà.

Respecte de la filosofia de la mort direm que se la representa sempre com a esser de sexe femení i, des de segles ha estat representada sempre per una senyora amb una falç. El dimoni en canvi sempre ha estat representat com a esser del sexe masculí, com un home. Curiositats de la història.

Vista des del factor religiós, la mort per a uns és anar a una altra vida i per a altres és la reencarnació. El cristianisme te arrelada la primera convicció i així podem entendre els màrtirs. Els budistes en canvi, tenen molta urgència en cremar els difunts una vegada morts, perquè així es poden reencarnar de seguida. Per ells es molt important aquesta segona vida que no forçosament serà amb una reencarnació en una altre persona, pot ser també en un animal.

El doctor ens fa una pregunta: Quan comencem a ser humans? Quan ens posem dret i caminen? Quan ens comuniquem? Quan expressem emocions?  Quan tenim la adquirim la capacitat de riure o plorar? A totes, ell va contestar negativament. L’ésser humà esdevé humà en el moment en que P1200871s’adona del concepte de la mort i el que significa, quan te necessitat de “guardar”, de “donar significat” a aquell cadàver. Va aclarir que la paraula cadàver ve de la contracció llatina  carnis data vernes (carn donada als cucs).

Aclareix que  la normativa legal preveu tres destinacions finals pels cadàvers: inhumació, incineració o immersió en alta mar. Quan parlen de alta mar, estem parlant d’una distancia molt considerable de la costa, cents de milles i que abans, la gent que moria a bord d’un vaixell, era el seu destí ja que, no es podia per sanitat i salubritat  guardar un cadàver dins el vaixell durant les setmanes o mesos que podria durar un viatge. Avui hi ha altres mitjans, i curiositat es que els creuers, estan preparats al respecte per aquests incidents. Tots porten un determinat nombre de taüts, obligatòriament i per normativa marítima

La bogeria humana es un dels factors que provoca morts. Quan s’estudia el  cervell d’una persona que ha assassinat  a l’esposa, als fills, i que desprès s’ha suïcidat, el metge forense, te sempre en el seu pensament una qüestió al respecte. ¿Que pensava i amb que o qui pensava aquella persona abans de portar a terme aquest acte brutal ?.  Altre tema serà el de la persona que esta sola, amb vuitanta o mes anys per exemple, no te amics, no te família, no te relacions socials, no te diners per pagar on viu, l’ aigua, la llum o el menjar, viu en definitiva en una soledat miserable i una pobresa extrema, i un bon dia avorrit de la seva situació, se suïcida. ¿Que pensava aquesta persona abans de fer-ho? Es podria pensar en aquella dita: Entre todos la mataron y ella sola se murió.

P1200874El suïcidi es dolent per la salut, i hem d’ aconsellar a tothom que no ho faci. Els que ho ha fet i s’han salvat malgrat haver-ho intentat, així ens ho reconeixen. El suïcidi sempre es violent, molt violent. Sempre ho es, i en l’home es mes violent que la dona. L’home es mes espectacular; es tirarà un tret, es penjarà, o es tirarà a la via del tren. La dona no ho es tant. Se suïcidarà amb una dosis de pastilles, amb el gas,  amb drogues, o s’ escolarà amb les venes tallades. En qualsevol cas mai és un  bon negoci ni és una bona solució. Malgrat tot, les estadístiques ens mostren que a la nostra província de Girona hi ha entre 65 i 75 suïcidis a l’ any. Si aquest te 52 setmanes, toquen a mes d’ un cada setmana. Per molts es desconeguda aquesta dada però, es així malauradament.

La mort, es lo que menys importa ja que desprès de la mateixa ja no recordarem res de res. Altre cosa serà la forma de morir. Al respecte, lo òptim o desitjable seria : Morir  sense dolor, a casa i acompanyat. No es cap utopia i creu que és el que tots els  presents desitjaríem.

La mort pot ser ràpida o lenta, amb agonia o sense. La manera de morir ha canviat. Els nostres avis era molt difícil que morissin d’ accident de cotxe ja no hi havia cotxes. No solien morir electrocutats ja que no hi havia electricitat, ni morien per sobredosis de heroïna ja que no es coneixia. Morien d’ altre manera o d’ altres patologies que llavors no tenien cura i ara si gracies als avanços de la ciència mèdica.

Existeix la mort per deshidratació. Aquí ens sembla inaudit però a l’Africa son innombrables.

Desprès de la mort hi ha vida? Si. Comença un procés biològic. D’una persona morta es pot extreure semen i aquest pot esser perfectament l’ embrió d’una nova vida.  Afirmaríem doncs que la mort instantània no existeix ja que, quan el cor no batega, els pulmons no manxen ni tenen aire i el cervell esta completament pla, comença un segons procés.

Va posar un exemple: imaginem un jove de 27 anys, de Girona, altura 1,82 m., pes 82 kg. saníssim, fibrat tot ells, esportista, mort en un brutal i traumàtic accident de moto prop de la ciutat.  S’ emet el pertinent certificat de defunció. Aquest noi es mort. Encefalograma completament pla, cor parat, pulmons sense aire i no respirant. Efectivament es mort, res a fer. Tenia tots el requisit mèdics i científics per estar mort. Aquest noi, amb noms i cognoms havia fet però donació d’òrgans a la ciència. El jutge aixeca el cadàver, es porta  l’hospital i se segueix el protocol oficial i legal al respecte. Els ulls s’ envien a l’ Institut Barraquer  de Barcelona, el cor a Hospital Ramon i Cajal de Madrid, els ronyons a la Fundació Puigvert de Barcelona, i els pulmons a l’ Hospital Universitari de Valencia. Abans aquest noi pesava 82 Kg. Ara en pesa 52 kg. La resta del cos es incinerada.

¿Hi ha vida desprès del seu malaurat accident que l’hi ha provocat la mort ? La ciència ha aconseguit que avui els ulls d’aquest noi estiguin veient les botigues del Passeig de Gracia i les flors de La Rambla, que el seu cor bategui per el parc d’ El Retiro de Madrid, que els seus ronyons produeixin orina a la comarca d’ Osona i que els seus pulmons s’ emplenin d’aire de l’ Albufera Valenciana davant la mar Mediterrània.

Després de la mort segueix la vida, o sigui, hi ha processos biològics, evolutius. Estàs mort però hi ha cèl·lules que segueixen funcionant, per això es pot ser donant d’òrgans.  Ens explica que ara ja es parla de trasplantament de cervell i ironitza demanant que, si s’arriba a aquest punt, el trasplantat tingui la sort de que li en posin un al menys d’una intel·ligència similar a la que tenia…

Pensem que la mort no es com ens la pinten. Es com es i en definitiva, cal que assolim la mateixa com una etapa mes de la nostra existència.

La literatura esta plena de frases respecte de la mort i tot seguit en detallarem un recull :

PLATO : El filòsof autèntic s’exercita en morir i llavors per ningú es menys temible la mort

LEONARDO DA VINCI : Així com un jornada ben empleada ens facilita un somni dolç i descansat, una vida ben portada, ens produeix una mort dolça.

FRANÇOIS MAURIAC :  La mort no ens roba els essers estimats, al contrari, ens els guarda e immortalitza en el record. Es la vida la que de vegades ens els roba definitivament.

NAPOLEON : La mort es un somni sense somni.

SÉNECA  : La mort es un càstig per alguns, per altres un regal i per molts un favor.

NELSON MANDELA : Quan un home ha fet ja el que considera el seu deure vers el seu poble i el seu país, pot reposar en pau.  Crec que he fet aquest esforç i per tant, dormiré tranquil per tota l’ eternitat.

BALTASAR GRACIAN : La mort per els joves es un naufragi, per els vells es arribar a port.

FRANCIS BACON : He meditat molt sobre la mort i trobo que, es el menor de tots els mals.

ANTONIO MACHADO : La mort es quelcom que no hem de témer ja que mentre soms la mort no es, i quan la mort es, nosaltres no soms.

SHAKESPEARE .  Estima ara que ets viu ja que una vegada mort no ho podràs fer.

EURIPIDES : Als morts no els importa com son els seus funerals. Les exèquies sumptuoses serveixen nomes per satisfer la vanitat dels que son vius.

GANDHI : Si la mort no fos el preludi a una altre vida, la present, seria una mofa cruel.

BENNEDETTI : Desprès de tot la mort es un veritable símptoma de que abans hi hagut vida.

PLATO :  Quan la mort es precipita damunt l’home, la part mortal queda extingida, però el principi immortal s’aparta i resta sa i estalvi.

Narcís Bardalet Viñals és doctor especialista en medicina legal,  forense i especialista en pediatria. És el subdirector de l’ Institut de Medicina Legal de Catalunya a Girona i professor de Medicina Legal i Ciències Forenses en la Llicenciatura de -criminologia de la UdG i d’Odontologia Forense de la UIC.

P1200851