Gerard Roma Pla va desplegar el seu coneixement del pais de manera extensa i ben documentada. Bangladesh es una república popular de l’Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. El nom Bangla Desh significa, en bengalí, “Estat de Bengala”. També pot significar ‘país dels bengalins’. Antigament conegut amb el nom de Bengala Oriental i, després, Pakistan Oriental, es va independitzar d’aquest país l’any 1971.
Està voltada per l’Índia al nord, l’est i l’oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb una extensió tres vegades Catalunya aplega més de 150 milions d’habitants.
La seva capital és Dhaka amb més d’11 milions d’habitants i la segona ciutat principal és Chittagong, amb més de 3 milions d’habitants.
Geogràficament, el país abasta el fèrtil delta del Ganges-Brahmaputra i per tant està subjecte a les inundacions anuals del monsó i els ciclons.
Bangladesh és el setè país més poblat del món i un dels països més densament poblats del món, amb un alt índex de pobresa. Tanmateix, la renda per càpita, amb la inflació ajustada, s’ha duplicat des de 1975, i la taxa de pobresa ha disminuït en un 20% des de començaments de la dècada del 1990. Curiosament però el país està en la llista dels “Next Once”, que són les onze economies amb bones perspectives d’inversió i creixement econòmic. Dhaka i altres centres urbans han estat la força impulsora d’aquest creixement.
Des de 1971 el país ha rebut 30.000 milions de dòlars, i 15 ja han estat desemborsats. Els majors donants són el Banc Mundial, el Banc asiàtic de Desenvolupament, el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament, els Estats Units, el Japó, Aràbia Saudita i Europa Oriental. La nació té l’índex de pobresa més alta del sud-est asiàtic i el tercer en el món, per darrere de l’Índia i la Xina. Tanmateix, ha aconseguit reduir la pobresa del 57% de la població al 31% en dues dècades, parcialment gràcies al sector tèxtil. Com a altres països en la mateixa situació de desenvolupament, Bangladesh arrossega un gran dèficit fiscal i importants deficiències en la qualitat dels serveis socials.
Pels monsons, quasi la meitat de l’any, la meitat del territori queda inundat, el que propicia que la seva esmentada densitat poblacional sigui mes contundent ja que la gent es traslladen a les zones seques i fora de les inundables. La solitud es inexistent doncs.
La religió dels seus habitants es musulmana ja que abans pertanyien al Pakistan com hem dit. Es practicada i els nens i nenes van a les mastabes. El final del Ramadà es una vertadera festa per a tot el poble. No son fonamentalistes i la seva creença la practiquen amb rigor però sense aldarulls ni manifestacions en contra dels altres. Per lo general el bengalí es una persona tranquil·la i molt agraïda. La seva mirada sempre es de agraïment encara que verbalment no manifesti res.
Com a la seva veïna la Índia, l’ aliment basic de la població es l’ arròs. El país compta amb la major superfície cultivable en proporció a la seva extensió del món, fet que unit al seu baix índex de desenvolupament explicat el gran pes del sector primari. Un dels majors reptes ha estat l’ increment de la producció alimentària, per satisfer la creixent població del país sense necessitat de dependre d’altres nacions. D’aquesta manera, Bangladesh acapara el tercer lloc en producció d’arròs en el món.
En la terra es cultiva jute i arròs principalment, encara que s’observa un augment en les collites de blat. Només amb les produccions d’arròs el país té prou aliment. Tot i així, es calcula que un 10-15% de la població pateix de desnutrició. A més, l’agricultura depèn per a la seva irrigació del comportament dels monsons en un percentatge força important. El treball de la gent del camp és fa amb la força humana. Quasi tot es fa a mà.
El país, pràcticament, a part de grans camps d’ arròs, no te altres coses curioses o importants per a visitar, si no és el formigueig continuat de gent arreu.
Un nen de 8 anys, quan surt de l’ escola on ha estat 6 hores, va a treballar a una fàbrica o a un taller tota una jornada de 8 hores més per tal de poder sobreviure. Sap perfectament que si no va a l’ escola a aprendre no serà mai ningú, però també sap que ha de sobreviure.
Per a ells el temps no es important; cada dia surt el sol i es posa.
El país té grans reserves de gas natural i reserves limitades de carbó i petroli. La indústria és feble, encara que compta amb molta mà d’obra barata, però no ha gaudit de la recent industrialització d’altres països, com Indonèsia.
Hi ha nombrosos rius navegables, però la seva utilització és escassa perquè no compta pràcticament amb la necessària infraestructura portuària fluvial.
La família i la seva organització es la típica del sud-est asiàtic. Les noies una vegada han tingut la seva primera regla i naturalment ja son fèrtils, es casen en edats molt joves i tenen un nombre important de fills/es.
Els cablejats elèctric dels carrer i que subministren corrent a les cases son dels mes curiosos ja que es impossible quasi conèixer quin dona corrent a on.
La brutícia impera arreu. Les brosses es llencen al carrer i algú ja les recollirà o ningú ho fa.
Aquesta societat accepta perfectament els homosexuals, anomenat el tercer gènere i no hi posen cap mena de inconvenient. Per ells es normal; es un gènere mes a part del masculí i femení. Els transsexuals tenen també el seu lloc. Ningú es posa amb ningú per aquest motiu.
Com a reflex de la llarga història de la regió, Bangladesh té una cultura que abasta elements tant antics com nous. L’idioma bengalí compta amb un ric patrimoni literari, que comparteix amb Bangladesh l’estat indi de Bengala Occidental. El primer text literari en bengalí és del segle VIII, titulat Charyapada.
La literatura
bengalí va assolir la seva plena expressió en el segle XIX amb poetes com Rabindranath Tagore i Kazi Nazrul Islam que són les seves icones més grans. Bangladesh també té una llarga tradició en la literatura popular, per exemple el Maimansingha Gitika, Thakurmar Jhuli i històries relacionades amb Gopal Bhar.
La tradició musical de Bangladesh està basada en la lletra (Baniprodhan), amb un mínim d’acompanyament instrumental. La tradició Baul és un patrimoni únic de la música folk Bengalí, i hi ha moltes altres tradicions musicals a Bangladesh, que varien d’una regió a una altra. Gombhira, Bhatiali, Bhawaiya són algunes de les més conegudes formes musicals.
Música popular de Bengala, sovint està acompanyada per l’ektara, un instrument amb una sola corda. Altres instruments inclouen els dotara, dhol, flauta i la taula. Bangladesh també té un patrimoni al nord de l’Índia la música clàsica. De la mateixa manera, les formes de dansa de Bangladesh es van extreure de les tradicions populars, en especial els dels grups tribals, així com l’àmplia tradició de dansa índia.
La tradició culinària de Bangladesh manté estretes relacions amb l’Índia i l’Orient Mitjà, encara que la seva cuina té els seus trets propis i únics. L’arròs i el curry són els plats tradicionals preferits. Els dolços de Bangladesh tenen el tret distintiu de que s’usen productes lactis, alguns dels més comuns son rôshogolla, chômchôm i kalojam. 
El sari (Shari) és de llarg el vestit més utilitzat per les dones de Bangla Desh. La ciutat de Dhaka, en particular, és famosa per la producció de saris d’exquisida Jamdani mussolina. El Salwa kameez (Shale kamiz) és també molt popular, i en les zones urbanes algunes dones porten la vestimenta occidental.
Entre els homes, la vestimenta occidental és la d’adopció més amplia. Els homes també porten el Kurta-paejama combinació, sovint de vegades religiosa, i la lungui, una mena de faldilla llarga.
Gerard Roma i Pla Llicenciat amb ciències químiques per la Universitat de Barcelona i és viatger.
