Xavier Coral es trobava destinat a Brussel·les com a enviat especial de TV3 durant el període dels fets del procés català. Per aquest motiu se li preguntava sovint perquè la Unió Europea no reaccionava, no deia res del que estava passant a Catalunya. Per entendre-ho, fa un relat de com funciona i està organitzada la governabilitat de la Unió Europea.
Hi ha quatre institucions principals:
El Parlament
El Consell Europeu
El Consell de la Unió Europea
La Comissió Europea
Aquestes institucions son les responsables de la presa de decisions i proporcionen col·lectivament orientació política i compleixen diferents funcions en el procés legislatiu. Podríem dir que la funció principal es convertir les polítiques en realitats legislatives tangibles.
En general el Consell Europeu no legisla però pot acordar modificacions en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. La funció principal es determinar l’orientació política de la UE. Es la Comissió que proposa las noves lleis, i el Parlament i el Consell les adopten. El estats membres les aplicant i la Comissió vetlla per la seva correcta aplicació.
El Parlament Europeo representa als ciutadans dels Estats de la U.E. i es elegit directament per aquests ciutadans. Pren decisions sobre la legislació, (junt amb el Consell de la UE), aprova el pressupost i disposa d’una xarxa d’oficines d’enllaç a les capitals dels països de la Unió.
El Consell Europeu es on es reuneixen els caps d’estat o de govern dels països de la Unió per concretar l’orientació política general i les prioritats. No adopta legislació amb l’excepció de les esmenes del Tractat de la Unió.
La Comissió Europea representa els interessos comuns de la Unió i es el seu principal òrgan executiu. Proposa noves lleis, gestiona les polítiques i vetlla pel pressupost i vigila que els estats membres apliquin correctament el Dret de la Unió. Compten amb oficines de representació que actuan com a portaveus i que segueixen i analitzen l’opinió publica del país on es troben i faciliten la cooperació de la Comissió amb l’estat anfitrion.
El Consell de la Unió Europea representa als governs dels estats membres i és on es reuneixen els ministres nacionals de cada govern per adoptar lleis i coordinar polítiques. Ho fan conjuntament amb el Parlament. Tenint en compte que quan es va produir el procés català a Espanya governava el PP, el ministre representant buscava el recolzament d’altres ministres de diferents països del seu color
per impedir que, qualsevol tracte de comprensió i favoritisme per part d’algun país que estes a favor dels esdeveniments que es produïen a Catalunya, tirés endavant. Així podem dir que no es que Europa no ens mirés, es que ens mirava amb els ulls del govern que dirigia llavors Espanya recolzat pels països amb governs similars. No es pot oblidar que hi ha un element destacable: les coses més importants s’han d’aprovar per unanimitat. El Consell no es podia posar d’acord en relació a l’”affaire” català pels interessos d’Espanya de que així no es fes, i per salvaguardar els interessos que en un altre moment determinat un altre país pogués tenir.
Hi ha moltes coses que la UE no fa bé: la immigració no la sabem gestionar, l’emissió de gasos zero a mitges, etc. etc. Amb tot es important formar part del la UE. Com a referent no ens podem emmirallar ni amb EEUU, ni Rússia, ni Xina. La UE políticament no es exemplar però econòmicament es molt potent. O sigui, Europa es un bon projecte però amb defectes. Tampoc es pot obviar que des de que existeix la Unió a Europa no hi ha hagut cap guerra.
Els eurodiputats catalans poden explicar la realitat del que passa i Europa ho entén. Ens fem sentir.
Xavi Coral i Trullàs es periodista i presentador del Tele Noticies migdia de TV3.
