El conferenciant Martí Gironell comenta el bon record que te de les moltes vegades que ha estat convidat a les Aules, i que cada vegada que fa una intervenció, el satisfà enormement la quantitat d’ anys d’ experiència que el miren i escolten amb atenció.
Parla d’Isabel Allende, de qui diu que ens explica el que aquesta escriptora ha vist, com ho ha viscut i com ens ho ha plasmat en les seves obres.
Ella es una immigrant i el desarrelament que aquesta circumstancia l’hi ha produït, viure-ho, l ha empès a guardar lo viscut i reviure altre vegada aquests fets deixant-ho plasmat a les seves novel·les.
Les seves protagonistes son dones i per tant els seus escrits estan també carregats de feminisme.
Isabel Allende Llona, va néixer a Lima, Perú el dia 2 d’agost de 1942 on el seu pare exercia de siplomàtic. Era neboda del president Salvador Allende.
Des de molt jove va treballar de periodista a la revista Paula i després a la televisió a Santiago de Xile. Després del cop d’estat de Pinochet es va exiliar amb la seva família a Caracas (Veneçuela). Més tard, ja a l’exili, es va dedicar completament a la seva vocació d’escriptora.
Es una escriptora súper vendes i Premi Nacional de Literatura de Xile 2010. Ha venut més de 51 milions d’exemplars i el seu treball ha estat traduït a més de 27 idiomes.
Actualment viu a California amb el seu tercer marit.
El seu primer llibre va ser La Casa de los Espìritus i el seu últim ha estat Largo Pétalo de Mar.
Entre mig hi ha una quantitat d’obres que l’ autora ha escrit, però per conèixer profundament a l’ autora, parlarà de la primera esmentada i de l’última.
Totes les seves obres fan referència a l’ immigració, juntament amb el feminisme. Emmarca molt be qui es i d’on ve, i ho fa molt acuradament mitjançant la paraula escrita. Direm que es un estil que no es pot confondre i on hi barreja perfectament realisme, historia i feminisme.
En La Casa de los Espiritus, com moltes altres següents novel·les, utilitza l’estil conegut com a “muntatge en la boira de la nit” incorporant-hi coses inversemblants i estranyes al que és ordinari. Hi posa màgia.
La història narra la vida de la família Trueba al llarg de quatre generacions i segueix els moviments socials i polítics del període post colonial al país en què viuen que es Xile. La novel-la és narrada des de la perspectiva de dos dels seus protagonistes, l’ avi i la neta i incorpora una barreja d’esdeveniments que tracten sobre l’amor, la família, la mort, els fantasmes, les classes socials, la revolució, la política i els ideals. Explica la vida d’aquesta família Trueba, especialment centrada en la Clara, una dona distreta amb dots de clarivident i poders, ja que a més de poder veure el futur, podia veure i parlar amb els esperits. La història continua, la Clara i l’Esteban tenen una filla: Blanca; i dos fills: Jaime i Nicolàs, qui són enviats a un col·legi anglès.
La Blanca, des del primer viatge a les Tres Maries, el feu de son pare, s’enamora d’un nen del lloc. Passen els anys i el noi es torna un pro comunista, predicant idees del comunisme que es donava a Europa, per així mostrar a la gent que treballava al camp que és possible organitzar-se per aconseguir un canvi. L’Esteban el fa fora del feu, amenaçant de matar-lo si l’hi veu de nou, però la Blanca, durant la seva estada a les Tres Maries, el segueix veient totes les nits d’amagat.
La Blanca acaba tenint un fill amb ell i son pare l’obliga a casar-se amb un comte francès: Jean de Satigny, perquè no tingui un fill bord. Però un temps després d’ havers-se casat, la Blanca s’assabenta que el seu espòs té aires sexual “estranys”, ja que a la seva oficina tenia fotos pornogràfiques dels seus criats. En saber-ho, ella fuig de casa i mai més se sap res d’en Jean de Satigny fins que criden la Blanca per reconèixer el seu cadàver. En fugir de la casa del comte, la Blanca estava a punt de parir. Dona a llum la seva filla a casa de sos pares, amb l’ajut del seu germà Jaime que era metge.
La filla es diu Alba. Després d’una sèrie d’esdeveniments, el partit comunista guanya, però al cap de pocs dies, els militars, finançats pels polítics conservadors, com l’Esteban Trueba, fan un cop d’estat i derroquen el candidat que es dedueix que és Salvador Allende, expresident de Xile..
En el transcurs dels primers vint anys de la vida de l’Alba, s’anomena sempre un home a qui deien “el Poeta”, que també seria un altre famós escriptor conegut internacionalment: Pablo Neruda.
La història es presenta com una compilació d’escrits de l’Esteban Trueba, de les anotacions en els diaris de la Clara, la seva esposa, i les edicions i anotacions de la seva neta Alba.
Aquesta i moltes novel·les tenen un component màgic. La màgia les engrandeix i es fa la realitat.
El rancor de la dictadura i el record dels mals rebuts, siguin psicològics o sexuals per l’amo de la finca, un patró possessiu amb qui els altres estan sotmesos, o per la situació política general, genera tot seguit una reacció per tal de canviar les costums, naturals fins llavors però condemnades a ser canviades amb el transcurs dels temps i els aconteixements.
L’ amor, no la venjança ni la rancúnia, es el que surt finalment per combatre aquella dita forma d’ actuar i ser de l’ avi, víctima de la pròpia tradició.
Largo Petalo de Mar, es la ultima novel·la de l’ autora, publicada al 2022.
En plena Guerra Civil espanyola, el jove metge Víctor Dalmau, juntament amb la seva amiga pianista Roser Bruguera, es veuen obligats a abandonar Barcelona, exiliar-se com molts i creuar els Pirineus rumb a França i amb rumb desconegut.
A bord del Winnipeg, un navili noliejat pel poeta Pablo Neruda, que va portar més de dos mil espanyols rumb a Valparaíso – Xile -, embarcaran a la recerca de la pau i la llibertat que no van tenir al seu país.
Rebuts com a herois a Xile -aquest «llarg pètalo de mar y nieve», en paraules del poeta xilè- s’integraran en la vida social del país durant diverses dècades fins al cop d’Estat del general Pinochet, que va derrocar el doctor Salvador Allende, amic de Victor per la seva comuna afició a l’escac. Altre vegada al país d’ acollida, la dictadura s’hi fa present amb una gran força i captura de tot allò que no s’adiu amb la seva ideologia .
Víctor i Roser es trobaran novament desarrelats, però com diu l’autora: «si un viu prou, tots els cercles es tanquen». Decideixen tornar al país de on varen sortir ja feia molts anys i on les coses, al menys políticament sembla que han canviat.
En tornar a casa, a Barcelona, a la zona del carrer Petritxol, al barri antic on vivien abans, es troben amb una ciutat i país totalment nou, amb res a veure de quan el varen deixar, i a aquest país hi ha també immigrants que hi resideixen com ells, provinents d’ altres països per problemes similars i que han viscut també ben segur una historia paral·lela a la seva.
Un viatge a través de la història del segle XX de la mà d’uns personatges inoblidables que descobriran que, en una sola vida hi caben moltes vides i que, de vegades, el difícil no és fugir sinó tornar.
La màgia, hi es en la vida de tothom, cal nomes saber trobar-la.
