La conferenciant Dolors Vidal va començar per fer-nos notar l’enorme empremta que la figura de Dalí havia deixat a les comarques gironines, ja que amb els tres espais dedicats a ell –el Museu de Figueres, la casa de Port Lligat i el castell de Púbol- atreia un número de visitants anuals superior al milió tres-cents mil. A més, la Fundació Dalí organitza constantment esdeveniments arreu del món que també contribueixen a donar a conèixer la seva figura i l’entorn gironí, pel que es calcula que anualment la seva obra és vista per uns tres o quatre milions de persones. Així mateix, els ingressos anuals nets que produeix tot aquest moviment dalinià, un cop descomptades les despeses i les inversions, s’estimen al voltant dels 3 milions d’euros pel que es pot dir que Dalí és una font d’explotació i de fama permanent i per tant de projecció de la província de Girona.Nascut a Figueres, segon fill d’un notari amb ideologia federal i laica, va iniciar els seus estudis a l’escola pública, però donat el seu caràcter inestable el van canviar a l’escola marista amb educació en llengua francesa, el que li fou molt favorable per la seva futura integració a l’ambient intel·lectual de París.
Amb 18 anys va iniciar els estudis de Belles Arts a Madrid, on s’hi traslladà a viure. Durant les vacances, la seva vida es desenvolupava entre Figueres i Cadaqués, envoltat de tota la seva família, i molt vinculats amb la família Pitxot. També en aquella època acudia al taller del gravador Juan Núñez on va aprendre a treballar d’una manera extremament minuciosa.
A l’Acadèmia de Belles Arts pinta el que li obliguen, però per lliure pinta imitant els pintors més reconeguts de París (Picasso, Matisse…) dels quals te coneixement per revistes d’art. Els imitava per entendre què pintaven. Durant la seva estada a Madrid vivia a la Residencia d’Estudiantes on coneix a Federico García Lorca, Buñuel, Alberti, etc. que van tenir una rellevant importància i influencia en una època de la seva vida.
A tercer curs l’expulsen de la Acadèmia, el seu pare el va fer readmetre però als pocs mesos va ser ell mateix qui va plegar, el que l’obligà a tornar a casa seva sense el títol que el pare volia que obtingués.
La seva primera exposició individual la va presentar a Barcelona, a la galeria Dalmau, de la que va rebre bones crítiques.
Posteriorment es trasllada a París on aconsegueix integrar-se a una tertúlia d’intel·lectuals surrealistes fascinats per les teories de S. Freud. D’aquesta tertúlia en formen part Paul Élouard i la seva esposa Gala. Amb els seus debats compren que lo important es manifestar artísticament el que es pensa o es sent en el fons de l’ànima i comença a pintar seguint aquestes directrius convertint-se en l’artista de referència a París.
També compren que ha de fer quelcom més que pintar i es diversifica, intervenint en tot allò que es mou dins els món de l’art: joieria, publicitat, cinema… També va il·lustrar la Bíblia, el Quixot i d’altres textos amb la finalitat de donar-se a conèixer i accedir al mercat de la gent que llegia literatura normal.
Va començar a ser famós i molt ric, el que va motivar que l’expulsessin del grup dels surrealistes acusant-lo d’assedegat de diners o “avida dollars” anagrama tret del seu propi nom. A partir d’aquell moment va repartir la seva vida entre Cadaqués a l’estiu, on pintava, París a la tardor, on anava per observar l’evolució dels altres pintors i New York a l’hivern, on venia la seva obra.
Dolors Vidal va seguir la seva conferència parlant del Museu Dalí de Figueres i fent un ampli resum del seu contingut, la seva concepció, la seva construcció i recalcant que mentre ell va ser viu tenia prohibit que a cap de les seves obres exposades hi figurés el títol, ni s’edités cap catàleg, donat que volia una integració de la seva obra amb la visió del visitant per convertir-la en una representació viva permanent.
També va fer esment de la figura de Gala, esposa de Dalí i musa permanent. Va explicar que Dalí va comprendre que gràcies a Gala podia jugar fins el límit, perquè el límit el posava ella, que el deixava experimentar fins on ella considerava possible, evitant la seva probable pèrdua de raó. Així mateix que ell feia el paper de pallasso, amb el que aconseguia que la relació amb els altres quedés prudencialment apartada. Però remarcà que Dalí estava sempre perfectament al dia dels coneixements científics, artístics, intel·lectuals, socials etc. del moment que sovint també reflectia a les seves obres.
Va presentar diversos quadres remarcant que sovint hi representava elements que es repetien constantment: formigues, rellotges tous, crosses, les roques de Port Lligat, etc.
Dolors Vidal i Casellas es Doctora en Història de l’Art, interessada per la conceptualització i la gestió del turisme cultural, i professora a la Universitat de Girona.
Girona, 15 de novembre de 2016
