El doctor Reina ens va explicar de manera planera i entenedora les patologies sobre les articulacions i concretament sobre el cartílag articular.
Abans existien moltes patologies de caire infecciós, però actualment, gràcies als antibiòtics, una gran part d’aquestes patologies han desaparegut i han donat pas a malalties cròniques, conseqüència de l’evolució del cos amb el pas dels anys.
Una de les més comunes és l’artrosi, que és un procés pel qual trastorns mecànics i biològics alteren les articulacions a través del cartílag. L’artrosi també pot afectar a persones joves, però amb menor simptomatologia.
Les nostres articulacions es mouen uns 10.000.000 de vegades l’any. Si ho multipliquem per la nostra edat, veurem les vegades que hem mogut una articulació.
Com son les nostres articulacions? Poden ser fibroses, cartilaginoses o sinovials i son l’estructura que intervé en la unió de dos ossos, constituint el cartílag un dels seus elements principals. El
cartílag és elàstic, de color blanc, nacrat, i absorbeix amortiguant part de les forces. Quan es deforma, transmet les forces per tota la superfície i per tant ho degenera tot. El cartílag no te vascularització ni terminals nervioses.
Com és el líquid sinovial? És viscos, similar a l’oli. Si s’acumula més del necessari fa mal. La seva funció és reduir el coeficient de fricció.
Què passa amb l’edat? Esdevenen alteracions en el cartílag articular. Es perden les capacitats i es deforma, es torna rígid, es pot trencar, etc. També l’os, amb els anys, s’afecta. Pateix pèrdua de calç, el que provoca osteoporosis i per tant es tornen més fràgils. A partir dels 40 anys comença a fer-se evident la pèrdua d’elasticitat, però no a tothom de la mateixa manera ni pels mateixos motius. Hi contribueixen diversos factors entre els quals la menopausa, les amenorrees, l’edat, la inactivitat, la falta de calç, el tabac, l’alcohol, la genètica, l’obesitat…
Estadísticament se sap que una de cada deu consultes és per l’aparell locomotor i, d’aquestes, el 50 % son per l’artrosi.
És molt important que es dediqui el temps suficient al pacient per explicar-li què és l’artrosi i intentar que ho accepti. Es pot dir que és important “educar-lo” perquè intenti fer la vida més convenient, citant diverses possibilitats al nostre abast: exercici, calor local, hidroteràpia, acupuntura, dieta equilibrada, postura adequada en tot moment, llit més aviat dur, medicació, no estar drets massa estona, etc. És una malaltia de llarga evolució. No compromet la vida però la condiciona. Cal fugir de la resignació i la impotència. També cal investigar que no hi hagi cap altre malaltia darrera l’artrosi.
Ha fet menció també de les diferents medicacions i de les seves virtuts i dels efecte secundaris.
El guariment no està al nostre abast, però sí l’alleugeriment i la millora de la discapacitat funcional.
Francisco Reina de la Torre és professor titular d’Anatomia i Embriologia Humana. Codirector del grup de Recerca d’Anatomia Clínica, Embriologia i Neurociència (NEOMA). Docència d’anatomia i embriologia Humana en els graus de Medicina i Infermeria. Professor del Màster de Biologia Molecular i Biomedicina.
