La intel·ligència artificial generativa, com tots els avenços tecnològics que ha generat l’esser humà, comporta tres fases evidents fins ara: la ignorància, la prohibició i la socialització, així com les implicacions socials i ètiques que aquesta evolució porta aparellades. Cada fase mencionada, des de la ignorància fins a la socialització, posa de manifest com la societat reacciona i s’adapta a aquestes noves tecnologies. Actualment estem entrant ja en la fase de socialització.
L’interrogant de Turing sobre si les màquines poden pensar és un punt de partida clau per a la comprensió del camp de la intel·ligència artificial. Tot i que encara no estem a punt de respondre definitivament a aquesta pregunta, el progrés en àrees com les xarxes neuronals profundes ens ha portat a aconseguir resultats cada vegada més sorprenents en termes de capacitat de generació de respostes i comportaments intel·ligents.
Des del perceptró de Rosenblatt fins a les xarxes neuronals profundes i els èxits en jocs com els escacs o el Go, il·lustren la creixent capacitat de les màquines per generar respostes intel·ligents en una àmplia gamma de tasques.
No obstant això, en el cas de la generació d’imatges del gènere humà es produeixen biaixos
culturals o ètnics, per tant encara hi ha reptes importants en termes d’equitat i ètica en la intel·ligència artificial.
La distinció entre intel·ligència general i específica, així com la importància de saber fer les preguntes correctes, són temes fonamentals en la comprensió de la naturalesa i els límits de la intel·ligència artificial.
Encara que les màquines poden generar respostes, la capacitat de formular preguntes efectives i contextualitzades segueix sent una habilitat humana que encara no s’ha replicat totalment en els sistemes d’Intel·ligència Artificial.
En resum, és de gran interès explorar el progrés i els reptes de la IA des d’una perspectiva multidisciplinària, abordant qüestions filosòfiques, tècniques i ètiques.
Quim Salvi es professor i Rector de la Universitat de Girona
