El conferenciant Sr. Joan Rosàs, comença per explicar-nos que, malgrat que sembla el contrari, les processons no son pas un llegat espanyol que ens agafa d’esquitllentes: han existit sempre i a tot arreu del mon; ja existien abans de Crist.
També aclareix que no son cosa del catolicisme. Els catòlics les hem incorporat a la nostra litúrgia. Però les fan multitud de religions, fins hi tot els romans ja feien grans processons.
En les processons la gent desfila ordenadament, i en general es per a celebrar o rememorar alguna cosa. Les nostres, possiblement s’iniciaren per dur a terme penitències públiques. Recorda que els cristians del primer mil·lenni es confessaven una o dos vegades a la vida, en una confessió publica, davant la comunitat, i la conseqüència dels pecats podia portar a l’expulsió de la comunitat i la imposició d’una penitència durant un temps. Quan havien complert el termini de la penitència eren reincorporats a la comunitat a travers d’una processó. Aquest podria ser un origen de les processons.
Al segle I dC els cristians rememoraven la Passió i el diumenge de rams feien una processó per recordar l’entrada de Jesús a Jerusalem. El divendres sant en feien una altra per rememorar el viacrucis. Això va donar origen a les costums processionals a Jerusalem.
Quan son importades a Europa ràpidament s’incorporen a les mateixes personatges per escenificar la Passió.
Es creen les germandats, que en general eren confraries gremials i n’hi ha de documentades des de el s XI.
Al s XIV arriba la pesta negra que causa la mort a milers de persones. La gent es desespera i creuen que es un càstig diví. Llavors senten que la solució radica en “castigar-se” i desfilar a les processons autoflagelant-se. Aquesta costum va deteriorar-se perquè van acabar amb el jovent desfilant mig nus i esquitxant de sang al públic causant gran impacte entre les noies que quedaven enlluernades. Les processons perdien el seu sentit religiós. Aquestes costums es van barrejar amb les desfilades teatralitzades i van evolucionar amb la mentalitat i la situació del moment. Per això a cada lloc son d’una manera concreta.
El flagell era el centre de les processons medievals. Molt reverenciat en l’epoca de Sant Vicent Ferrer, dominic que predicava la fe cristiana després d’oficiar una missa solemne cantada durant la qual declamava els seus sermons, que podien durar dues o tres hores. Al vespre, les tensions i emocions acumulades es descarregaven amb una processó penitencial en què molts dels participants, amb les cares tapades i cridant que eren traïdors a Déu, es flagel·laven per redimir els pecats i endreçar-se al camí de la salvació. En aquell moment es creen les confraries de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist de la qual es te documentada la de Barcelona que ho fou el 1536 per una dona, Isabel de Josa.
Trenta anys mes tard neix la de Girona com a Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
En arribar el Concili de Trento es modernitza l’església per tal de contrarestar l’avenç del protestantisme. La flagel·lació es va aconsellar per l’àmbit privat i molt lentament es van substituínt les figures que configuraven les processons teatralitzades per escultures que representaven escenes de la passió de Crist, o sigui apareixen els “misteris” amb escultures fetes expressament. La més antiga s’ha trobat a Barcelona, un Sant Crist del 1550. Amb la Il·lustració es tendeix a prohibir les flagel·lacions.
Les processons catalanes de la Puríssima Sang es feien el dijous sant a la nit, però a les ciutats o viles on hi havia bisbe les van prohibir i les van passar als divendres sants.
A Girona es van fer els misteris de L’hortolà, la de la flagel·lació, etc. que les van encarregar els gremis laborals. Durant la guerra del 36 es van destruir molts i molts misteris. El mes antic que es conserva es el de la Mare de Déu de Badalona. A Espanya les mes antigues son les de Valladolid. Les andaluses son del s. XVIII.
Anomena diversos escultors que van fer misteris de rellevància.
Joan Rosàs i Reverté es llicenciat en Filosofia i Lletres i en Geografia i Història per La universitat de Barcelona.
