La pel·lícula que ens presenta Pere Andreu Jariod és, en definitiva, una barreja de dos elements : la musica i el ballet-coreografia, a més de l’argument, que és el d’ una historia d’ amor amb certes similituds amb Romeo i Julieta, però traslladada als anys cinquanta i concretament a un suburbi de la ciutat de Nova York. Com a protagonistes dues bandes de joves, els Jets i els Sharks.
Provinent d’ una obra de teatre musical del mateix nom estrenada a Broadway el 1957 es trasllada al cel·luloide el 1961 dirigida per Robert Wise i Jerome Robbins, amb un guió d’Ernest Lehman.
Va ser protagonitzada per Natalie Wood, Richard Beymes, Rita Moreno, George Chakiris i Russ Tamblyn. La música va ser composta per Leonard Bernstein, amb lletra de Stephen Sondheim.
La pel·lícula va ser estrenada el 18 d’octubre de 1961 a través de United Artists, va rebre grans elogis de la crítica i els espectadors, i es va convertir en la pel·lícula més taquillera de 1961 . Va ser candidata a onze premis Oscar i en va guanyar 10, inclòs el de millor pel.licula, aconseguint així el rècord de victòries per a una pel·lícula musical.
Està considerada com el segon millor musical del cinema estatunidenc per l’American Film Institute. El 1997, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació al National Film Registry.
La magnifica musica de la pel·lícula es de Leonard Bernstein, que va néixer a Lawrence, estat de Massachusetts el 25 d’agost de 1918 en la seu d’ una família jueva procedent de Ucraïna. Va ser un compositor, pianista i el primer director d’orquestra nascut als EEUU que va obtenir fama mundial, cèlebre per haver dirigit l’Orquestra Filarmonica de Nova York, pels seus Concerts per a joves a la televisió entre 1958 i 1972 i per les seves múltiples composicions, entre elles Wear Side Story (1957), On the Waterfron (La Ley del Silencio) (1954), Candide – opereta còmica (1956), i Un dia a Nova York (1944). Berstein va fer també musica vocal, religiosa per la sinagoga, orquestral i de cambra.
La pel·lícula té dos directors
Robert Wise, en fou el co-director del film. Va començar a treballar als 19 i va tenir una llarga
carrera que des del 1944 s’estén en 57 anys, i la qual és molt eclèctica: històries d’amor, drames, wésterns, policíacs, comèdies musicals, temes fantàstics, de ciència-ficció o de catàstrofes. En conjunt, 40 cintes que han marcat en diferent grau la història del cinema.
Jerome Robbins que fou l’ altre co-director, va ser un coreògraf, director, ballarí i productor de teatre nord-americà que va treballar en ballet clàssic, teatre, al cinema i a la televisió. Va ser cinc vegades guanyador del premi Tony i va rebre el Kennedy Center Honor. Va rebre dos premis de l’Academia, inclòs el premi de l’Acadèmia de 1961 al millor director amb Robert Wise, abans ja anomenat, per West Side Story.
Stephen Sondheim va ser un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Va guanyar un Premi Oscar, 9 Premis Tony (més que qualsevol altre compositor), incloent un Premi Tony Especial per la Tasca de tota Una Vida al Teatre (el 2008), diversos Premis Grammy i un Premi Pulitzer. És considerat com el creador principal de la seva generació en obres d’aquest gènere, i se l’ha citat com l’artista més gran i potser més conegut del teatre musical americà.
Totes les cançons de la pel·lícula varen ser doblades ja que els propis artistes, Natalie Wood o els altres no tenien la suficient qualitat de veu, to i de ritme com per enregistrar-les correctament.
Sis dècades després el passat 2021, es va estrenar una nova versió protagonitzada per Ansel Elgort com a Tony, i Rachel Zegler com a Maria, i dirigida per Steven Spielberg. També hi actua Rita Moreno que apareix en una participació especial interpretant Valentina, vídua de Doc amb mals records de la seva joventut.
Tot un repàs al gran musical que mes anys ha estat en cartellera.
