Antonio Tolmos, el conferenciant d’avui, comença la sessió amb una magnifica obertura musical tot interpretant al piano el bolero “Contigo Aprendí” d’ Armando Manzanero.
El gènere, el bolero, és identificable per alguns elements rítmics i noves formes de composició que van sorgir a l’ illa de Cuba a la fi del segle XIX. Sembla que el seu creador fou el “trobador” cubà Pepe Sánchez, considerant com a primer bolero el seu tema “Me entristeces mujer”, anomenat en principi “Tristezas”, compost al voltant de 1883.
El bolero, va evolucionar de música de cantines i penyes a música de serenates i la seva temàtica romàntica el va fer acceptable per a totes les classes socials.
El bolero sovint es fusiona amb altres gèneres musicals i provoca el sorgiment del bolero rítmic, el bolero son, el bolero cha cha cha, el bolero mambo, el bolero ranxer, el bolero moruno, el bolero salsa… En definitiva el bolero es sempre un drama d’ amor i desamor.
Antonio Machin fa ser confrare de la Hermandad de los Negritos de Sevilla fins a la seva mort. D’aquí va sorgir el bolero “Pintame angelitos negros”, compassos musicals que encara acompanyen a la Verge Blanca de la Confraria de los Negritos. Es un bolero que te reminiscències musicals andaluses. Com a anècdota explica que les maraques originals d’ Antonio Machin es troben a Almacelles, degut a que el compositor Josep Capell, fill d’Almacelles, va treballar amb moltes orquestres i amb el music Antonio Machín, amb qui va estar de gira i, gràcies a això, al Centre Cívic Casa Clarà hi ha exposades les maraques que Machín li va regalar.
Armando Manzanero va morir fa un any de covid i es considerat un dels millors compositors melòdics. D’ell va tocar “Toda una vida”, que es un bolero amb aires de tango. Hi ha moltes cançons extraordinàries compostes per aquest cantant i compositor mexicà, però “Aquesta tarda vi llover” és “especial”, va dir la directora de contingut llatí i programació de Billboard, Leila Cobo. L’emoció i sentiment que transmet és “tan universal” que la composició segueix sent “vigent” amb el pas dels anys, arraconada per “els seus canvis harmònics que l’eleven del simple als sublim. Abans de morir, li van donar el seu més gran reconeixement, perquè el seu “Esta tarde vi llover“, va guanyar el rànquing històric de les 50 millors cançons de la música llatina entre 1920 i 2015 elaborat per la revista Billboard.
D’Alvaro Carrillo va explicar que tot el dia corria amb el vas de whisky a la ma i el puro a la boca i la seva promesa es va queixar del seu permanent regust. Ell va compondre “Sabor a mi” per entendrir-la, bolero que el .conferenciant també va tocar.
Seguidament va tocar “Una historia de amor”, de Carlos Eleta, dedicada al seu germà que s’havia quedat vidu. Es un bolero amb matis de cha-cha-cha.
Seguidament ens va dedicar “Somos novios” d’ Armando Manzanero, del que va explicar que Elvis Presley el va plagiar amb la melodia “It’s impossible”. La polèmica va acabar als tribunals i es va solucionar amb acord econòmic.
Seguidament va interpretar “Bésame mucho” del que va explicar que Consuelo Velázquez, compositora mexicana, va anar al auditori de Mèxic i es va quedar amb un fragment de la música interpretada per Enric Granados (nascut a Lleida), que posteriorment li va inspirar el mencionat bolero.
També va interpretar “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat i “My Way” de Frank Sinatra, acabant una inesborrable sessió dedicada a la música i la història d’alguns dels boleros mes
I com a bis ens va recordar el conegudíssim “Reloj no marques las hores” de Roberto Cantoral, que el va compondre el 1956, al final d’una gira de Los Tres Caballeros pels EEUU. Durant la gira havia mantingut un romanç amb una de les ballarines que participaven en l’espectacle, qui l’endemà marxaria definitivament. Aquest episodi amorós, i la presencia d’un rellotge de saló durant la seva última trobada, van ser els fets que van disparar la inspiració de Cantoral, que aviat convertiria aquest episodi, relativament trivial, en la història d’un amor profund.
No podem dir si la vida es o no un bolero, però si que la vida ha estat, està i estarà plena de boleros que ens faran entristir, alegrar, riure, plorar, però per damunt de tot enamorar-nos d’ aquesta meravellosa música.