El conferenciant d’avui parlarà d’Astrofísica.
Les preguntes que ens fem moltes vegades són:
¿Hi ha altres planetes al nostre espai? – ¿Aquests planetes són habitables? – ¿Tenen vida? – ¿Podrem viatjar cap allà algun dia?
La resposta a la primera pregunta és que SI. Al nostre sistema solar hi ha un munt de planetes. Amb relació a les altres tres qüestions plantejades és que NO ho sabem. Manca molt de temps encara per donar resposta als tres últims interrogants. Els descobriments astronòmics són molt lents
Al planeta Mart s’hi han enviat 60 missions, cercant si s’hi troba activat biològica. Per a aquesta activitat és bàsic que hi hagi aigua.
La Translació de la terra ja la coneixem. Sabem que és un moviment que fa que la terra giri al voltant del Sol seguint una òrbita lleugerament allargada. En fer una volta sencera al Sol, tarda 365 dies més 6 hores (un any), fins a arribar altra vegada al punt de partida.
La Terra està massa lluny del Sol per a caure-hi a dins, però massa a prop per a escapar-se de la seva acció gravitatòria. Es manté, doncs, en un punt d’equilibri segons les masses d’ambdós cossos, a més dels altres cossos celestes propers que hi puguin afectar. La celeritat d’aquest moviment és constant, d’uns 29,5 km/s; però, en canvi, es produeix una acceleració angular, que és la que produeix que la translació no sigui rectilínia. La forma de la trajectòria és la d’una el·lipse.
El sistema solar, i, per tant, també el nostre planeta es troba dins d’una galàxia. L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la terra va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet.
Ara els astrònoms busquen exoplanetes. Tots els planetes del sistema solar orbiten al voltant del
Sol. Els planetes que orbiten al voltant d’altres estrelles s’anomenen exoplanetes i són molt difícils de veure amb un telescopi des de la Terra. Això és perquè queden ocults per la llum resplendent de les estrelles al voltant de les quals orbiten. Per això la NASA, que és l’Agència Espacial Nord-americana, i l’Agència Espacial Europea han enviat a l’espai satèl·lits amb grans telescopis que no paren d’enviar-nos informació.
Tau Ceti és una estrella a la constel·lació Cetus similar al sol en massa i tipus espectral. A poc menys de dotze anys llum de distància del sistema solar, és una estrella relativament propera. És un astre de baix contingut metàl·lic, del que es dedueix la seva baixa probabilitat d’albergar planetes del tipus terrestre en el seu sistema.
Tau Ceti té quatre planetes confirmats, els quals són més grans que la Terra. Hi podria haver quatre planetes més, entre els quals un amb una massa superior.
El principal factor que impulsa la investigació sobre Tau Ceti són les seves característiques de similitud amb el Sol i la seva conseqüent possibilitat d’existència de planetes i vida extraterrestre. Tau Ceti s’assembla molt al Sol en massa i estabilitat, però difereix en la falta relativa de metalls. Les similituds han inspirat per dècades diferents al·lusions a l’estrella en la cultura popular, així com en la investigació científica.
Com es detecten? – Sovint es fa de manera indirecta. Per exemple, observant els efectes que provoca l’exoplaneta sobre l’estrella. Sabem que, quan el planeta extra solar hi passa per davant, l’estrella té menys llum. I com més gran sigui el planeta, més es notarà aquest efecte.
D’exoplanetes n’hi ha de tota mena. Alguns són rocosos com la Terra o Mart, i altres gasosos com Júpiter o Saturn. Alguns estan coberts de gel i d’altres tenen lava. Alguns no són gaire més grans que la Lluna, i d’altres són gegants, com trenta vegades Júpiter.
Perquè un exoplaneta sigui habitable cal detectar-hi aigua líquida. I això només es pot fer analitzant la seva atmosfera, per trobar-hi vapor d’aigua. De moment això encara no ho podem fer, però en els pròxims anys es preveu disposar de tecnologia prou avançada per estudiar aquestes atmosferes.
Propera Centauri b, és un exoplaneta que orbita dins la zona habitable de l’estrella nana vermella Próxima Centauri, l’estrella més propera al Sol. Està localitzat aproximadament a 4,23 anys llum de la Terra a la constel·lació de Centaure. És l’exoplaneta més proper al sistema solar, així com l’exoplaneta potencialment habitable més proper que es coneix.
51 Pegasi (abreujat com 51 Peg), és una estrella semblant al Sol situada a 50,45 anys llum de la Terra a la constel·lació de Pegasus. El 1995, el 51 Pegasi b es va convertir en el primer planeta descobert per l’home que orbita al voltant d’una estrella per fora del nostre sistema solar. Els seus descobridors van rebre el premi Nobel de Física pel seu descobriment.
El Kepler 10 és un exoplaneta que es va descobrir pel sistema del “trànsit”. És un planeta rocós i destaca que sempre dona la mateixa cara a la seva estrella, el que fa que sigui tan calenta que tota aquesta part és lava.
Aquests planetes no tenen res a veure amb el nostre planeta.
Hi ha una immensa varietat de planetes. La meitat de les estrelles tenen un o més planetes d’algun tipus.
Les investigacions actuals són esbiaixades perquè tècnicament ens resulta molt difícil trobar
exoplanetes, ja que són molt petits i no disposem dels instruments necessaris per descobrir-los. Tot vol molt de temps. Actualment, estan investigant exoplanetes a mil anys llum de distància.
Pròxima Centauri b és el nostre veí planeta perquè és l’estrella més propera del nostre sistema solar. Per arribar-hi caldrien setanta-cinc mil anys amb la nau més ràpida que tenim ara.
No s’han descobert exollunes, però no poden negar la seva existència. El que passa és que la tècnica no està prou desenvolupada.
Dels 5.000 planetes descoberts, n’hi ha 24 que podrien tenir condicions habitables. Carl Sagan va investigar com detectar les atmosferes que poden ser habitables per un tipus de vida com la nostra,
Ignasi Ribas Canudas es Director de l’Institut Espacial de Catalunya (IEEC) i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CESIC)
