Un Museu es un patrimoni de la ciutat on s’ubica i, per extensió, del seus habitants. Donar-li qualitat es una tasca cabdal que s’ aconsegueix remodelant els edificis que son els que contenen les obres d’ art, adequar-los millorant seguretat i serveis i també restaurant i exposant les obres que pretén exhibir.
Al Museu del Tresor de la Catedral de Girona és on trobem la impressionant col·lecció d’art que el Capítol de la Catedral de Girona ha anat conservant i enriquint al llarg del temps. Es un patrimoni catedralici, o sigui que representa tot el bisbat.
En les seves quatre sales trobem peces de diverses èpoques, tècniques i estils, moltes d’elles cabdals per la història de l’art. Dins el conjunt destaca el famós Tapís de la Creació, però de ben segur sorprendran peces com l’arqueta d’Hixam II, l’escultura de Sant Carlemany, el Beatus o el segell de la comtessa Ermessenda de Carcassona, per citar-ne alguns.
El nostre museu estava abans delimitat per tres estances molt concretes. Una d’ elles era la Sala Capitular, o sigui la sala on antigament es reunien els canonges i que s’anava decorant i engalanant amb varietat de peces d’art. Tot seguit d’aquesta, hi havia dues estances més dedicades a museu i comunicades amb l’ anterior. En totes elles les parets eren de pedra vista i el terra de rajoles fosques. En aquesta sala Capitular s’hi guardava el Tapis de la Creació (d’una antiguitat de 800 anys), penjat d’una paret on li tocava el sol de ple, el que va provocar la seva degradació. També es te constància que hi havia una mare de deu de plata que es va perdre durant la guerra.
Es volia optimitzar la visibilitat del tapís, que resultava molt incomoda, i així va sorgir la idea de remodelar el museu. En el planteig de remodelació d’un museu cal tenir en compte uns factors essencials per la conservació de les obres d’ art, siguin tapissos, escultures, pintures i/ o altres objectes. Aquests factors son la humitat, la temperatura i la llum.
compte el treball de diferents tècnics o especialistes provinents de la història, l’arqueologia, la restauració, la química, la biologia i la ciència dels materials, entre d’altres. A més també s’ha d’estar al dia dels avenços tècnics en el camp dels materials i dels aparells de control mediambientals.La remodelació del museu s’ha portat a terme doncs amb un equip de persones que han tingut presents el paràmetres esmentats.
Es va tenir de seleccionar, discutir i decidir quines peces deixaven i quines no. Quines s’exposaven, perquè s’exposaven i què expliquen aquestes obres.
Avui el plantejament de restauració d’un museu és abordar els elements exposats com a elements que formen part d’un entorn, el qual pot influir negativament en la seva conservació. Per tant, amb el temps s’han anat desenvolupant un conjunt de tècniques, criteris i normes que s’utilitzen per protegir aquests béns i que s’aglutina en el que avui es denomina la conservació preventiva que desenvolupa aquelles accions que tenen com objecte la seguretat i la integritat del bé evitant o minimitzant els danys futurs o les pèrdues.
Una tasca interdisciplinària on s’ha de tenir en
Fins i tot s’ha aconseguit poder incrementar la superfície del mateix amb una nova estança, concretament la anomenada de la torre.
Les parets han estat folrades amb elements de guix i aïllants tèrmics i també s’ ha portat a terme la remodelació del terra.
Es va tenir d’obrir una sortida d’emergència i es va aprofitar per instal·lar un aparell elevador, facilitant la mobilitat de persones amb deficiències físiques.
Varen concloure que l’entrada del museu també resultava deficitària i així van traslladar la botiga una sala lateral aconseguint dignificar molt l’entrada.
La distribució en cada sala, ha seguit un criteri en el que el visitant pugui gaudir de cadascuna de les peces exposades. A la vegada en cada sala a part de l’ explicació de cada peca hi ha instal·lats uns tòtems explicatius de cada espai. Això pretén donar informació de cada element o peca exposats i que la gent instintivament s’ aturi a contemplar-les.
El procés de disseny, es basa en l’exhibició interpretativa, creant un pla d’interpretació per a cada peça exposada, on es determina el sistema més eficaç, atractiu, així com mètodes apropiats per comunicar un missatge o explicar una història concreta.
Aquest disseny influirà posteriorment en tots els aspectes de l’exposició, a través del pla esquemàtic, desenvolupament del projecte i instal·lació de cadascuna de les peces.
Respecte dels idiomes s’ ha tingut en compte la senyalització de tot plegat amb les següents llengües : el català, castellà, francès i l’anglès. Hem tingut en compte el nombre de visitants del nostre país veí França que habitualment representa el vint-i-cinc per cent del nombre de visitants.
Les audioguies estan a l’ abast també amb tots el ja comentats idiomes i es disposa també de audioguies infantils.
S’ha reduït a la meitat les obres exposades, seguint els criteris de museologia: poques peces i ben explicades amb textos reduïts.
La primera sala conté peces de la catedral romànica.
La segona sala conté peces de la catedral gòtica i Sant Carlemany.
La tercera es monogràfica del Tapís de la Creació.
La quarta sala es un espai d’interpretació i s’hi explica els símbols del tapís.
La quinta sala es dedica a l’exposició d’ objectes religiosos i de litúrgia amb lo que es confirma ques’ha visitat un museu religiós, de catedral, no un museu d’art.
No s’han volgut exposar totes les peces que hi ha a l’ inventari del tresor en tant que sumen unes mil tres-centes i seria una tasca quasi impossible i es necessitaria un gran espai.
Creiem que cal mostrar evidentment les mes importants i que el visitant, sigui local o foraster, surti amb una impressió favorable, satisfet de la mostra i que a la vegada ho recomani.
Naturalment es convida a tothom a gaudir de les noves instal·lacions, obertes ja al públic.
Joan Piña Pedemonte és el director del Museu Tresor de la Catedral de Girona.
