Joan Brossa i Cuervo sempre deia que havia nascut a Barcelona el 19 de gener de 1919 però, quan es va morir, al recollir i classificar els papers es va veure que al seu DNI posava que va néixer el dia 18 de febrer, però és clar, quedava mes bé el 19. Morí també a Barcelona el 30 de desembre de 1998.
Fou un poeta, dramaturg i artista plàstic, encara que ell denominava com a “poesia” tot el que feia, escrivia o dibuixava. La poesia era per a Brossa una eina al servei de la comunicació, sense divisió de gèneres, oberta, transversal, polièdrica.
La presentadora fa primer un balanç d’aquest any Brossa considerant que ha sigut un èxit doncs s’han reeditat molts llibres, s’ha fet un Simpòsium, també s’ha representat la instal·lació “No em va fer Joan Brossa” interpretat pel col·lectiu musical Cabosanroque que, precisament, es va estrenar a la biblioteca d’aquesta Casa de Cultura l’any 2017 dins de la programació de Temporada Alta, i que actualment encara s’està representant per tot Catalunya.
Els inicis artístics i literaris de Joan Brossa foren amb uns poemes de caràcter visual que va anomenar experimentals.
En els anys 40 va conèixer el poeta J. V. Foix i també el filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Amb ells va fundar el grup i la revista 
d’avantguarda Dau al Set, en la qual va col·laborar amb texts surrealistes que consistien en l’escriptura d’imatges oníriques i hipnagògiques.
L’any 1958 per mitjà dels amics se li va facilitar un àtic al carrer Balmes que va ser on va escriure gran part de la seva obra. El seu mètode consistia en fer piles de llibretes, documents i diaris, que eren la seva font d‘inspiració. La conferenciant mostra una foto de 1974 on es veu aquest àtic absolutament ple de papers apilonats per tot arreu fins i tot per el terra, però que ell no deixava d’assegurar que estava tot endreçat.
Sovint escrivia sobre paper reutilitzat que podia ser un full de diari, les cobertes d’ una llibreta, un tovalló de paper, damunt d’ una carta rebuda, prospectes etc. Qualsevol paper era bo per escriure i plasmar idees, poesia o acudits.
Durant la segona meitat dels anys seixanta, Joan Brossa va començar les seves col·laboracions amb Pere Portabella com a guionista de diversos films del cineasta; el primer va ser el curtmetratge “No compteu amb els dits” (1967).
També va reprendre l’experimentació amb els objectes, potser com a resultat del seu treball creatiu amb la sèrie de poesia visual Suites (1959-1969), que ja incorporava petits objectes; i al llarg de l’any 1970 s’abocà a crear fins a quaranta-quatre llibres manuscrits de poesia visual per a una nova sèrie titulada Poemes habitables.
Mes endavant, l’any 1987, el llavors l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall li va concedir un vitalici a canvi d’un acord per que el seu llegat quedes en mans de l’Ajuntament. Així va ser com es va crear la Fundació, que ell mateix va apadrinar abans de morir i que es on hi ha la major part de la seva obra, l’espai es troba al MACBA que és on hi ha l’arxiu i el fons d’art d’ell.
La seva biblioteca personal consta d’un 6000 volums ja que la seva obra creativa abraçava aspectes molt diversos on hi podem trobar 86 llibres de poesia escrita, 300 obres de teatre d’estils ben diferents com, la musica, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ, també va escriure guions per cinema del que era un gran aficionat, poemes visuals del que s’han editat 150, però dels no editats s’ha fet un macro llibre de 800 pagines, moltes amb 2 o 3 dibuixos per pàgina, per tant en son milers. En menys quantitat també va fer cartells, objectes, instal·lacions i els anomenat poemes 
corporis que son els que estan al carrer.
Els vuitanta i els noranta són les últimes dècades de vida de Brossa i, malgrat alguns problemes de salut propis de l’edat, van ser uns anys molt productius, en què se’l reclamava arreu.
Joan Brossa poeta, dramaturg i artista plàstic va produir una extensa obra i possiblement és el poeta avantguardista català mes important de la segona meitat del segle XX.
Gloria Bordons de Porrata-Doria és Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i Vice-Presidenta d’ Estudis de la Fundació Joan Brossa.
