El dia 15 de novembre de 2019, un nombrós grup d’alumnes es va desplaçar a l’Alt Empordà per tal de visitar la Canònica de Santa Maria de Vilabertran i el Museu del Joguet de Catalunya situat a Figueres.
Un dia fred però assolellat va permetre gaudir d’ambdues visites que es va acabar amb un dinar de germanor a un restaurant d’Hostalets de Llers.
La Canònica de Santa Maria de Vilabertran està considerada Bé Cultural d’Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i constitueix un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals.
El nucli de l’abadia s’organitza al voltant del claustre: les dependències monàstiques i l’església del segle XII, amb elements típicament romànics. També alberga, en el seu emplaçament original, la Creu de Vilabertran que és la creu processional d’argenteria més gran de Catalunya, de plata sobredaurada amb ànima de fusta, amb incrustacions de pedres semiprecioses d’època romana amb entalles d’iconografia pagana.
L’abadia fou construïda a final de segle XI, principis del XII per l’Abat Rigau, amb l’ajut de tres famílies nobles de la vila. L’església de tres naus, amb un elegant campanar llombart, i el claustre, que conserva perfectament la disposició de les diferents dependències monacals, són el principal element del monument, donat com a resultat un conjunt de gran bellesa.
La canònica de Santa Maria de Vilabertran, erigida al lloc d’una església dedicada a Santa Maria documentada entre el 954 i el 986, fou fundada, com ja s’ha dit, per Pere Rigau, que vers el 1060 hi aplegà una comunitat de clergues que adoptaren la regla de Sant Agustí vers l’any 1080. L’església, començada cap a aquesta darrera data, fou consagrada el 1100 pel bisbe de Girona Bernat que manà la construcció d’un baptisteri i concedí el dret de sepultura a més de confirmar els delmes, primícies i altres drets que tenia el monestir.
Durant el segle XIV s’altera la construcció romànica de l’església bastint la capella funerària del Rocabertí i en el segle XV, es va fer construir el palau abacial, es fortificar el cenobi i es construí la 
torre del Rellotge.
El 1592 la canònica fou secularitzada i convertida en col·legiata regida per un arxiprest. A finals del segle XVIII, arran del saqueig de les tropes franceses (1794) durant la Guerra Gran, es va perdre l’arxiu i la biblioteca.
Amb la desamortització del 1835 totes les dependències, tret de l’església, passaren a mans de particulars, i patiren un important procés de degradació. La recuperació del cenobi començà el 1941, després que l’any 1930 era declarat monument nacional. Entre el 1948 i el 1955 es realitzaren les primeres obres de restauració, centrades en l’església. El Palau Abacial i les restes de fortificacions han quedat especialment protegides per la Llei del Patrimonio Histórico Español.
Entre el 1980 i el 1991 es procedí a una intervenció integral del conjunt monàstic, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
———————–
El Museu del Joguet de Catalunya a Figueres es va inaugurar l’any 1982 a les dependències de l’antic «Hotel París» Unes importants obres de rehabilitació i adequació han permès triplicar l’espai inicial del Museu original.
El Museu disposa d’un Centre de Documentació i de Recerca sobre els jocs i els joguets, d’un auditori, sota el nom de Brossa-Frègoli, i d’un espai per a activitats a l’aire lliure: el Terrat del Museu.
La visita de la col·lecció pot tenir diverses lectures: la nostàlgica a través dels joguets dels nostres avis i àvies i la de l’observació, amb la qual resseguim els avenços científics i tècnics de cada moment que han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments històrics i els moviments artístics.
A partir de l’aportació inicial de Josep Mª Joan i Rosa, col·leccionista de joguines i Director del Museu, actualment el museu exhibeix més de 4.000 peces: teatrins, animals i cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets, mecanos…Els joguets s’agrupen per temes i moltes d’aquestes peces s’acompanyen de fotografies
antigues de nens amb els seus joguets, la qual cosa ens ajuda a situar-los cronològicament i a veure com s’hi jugava. També cada joguet disposa de la seva fitxa explicativa (nom, data, fabricant, origen, etc.).
Es un Museu sempre sorprenent, una col·lecció que ajuda a somniar i evocar records.
L’any 1999 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.
