Mariàngela Vilallonga, recent anomenada Consellera de Cultura de la Generalitat, és la conferenciant d’ avui. Fa especial referència a que malgrat el seu nou càrrec, ha volgut estar present a Girona i concretament a la Casa de Cultura perquè ja tenia previst a la seva agenda i ordre de prioritats el assistir avui aquí, i perquè el cor sempre mostra el camí adequat i la Casa de Cultura i les Aules de la Gent Gran son un d’aquests camins. A la Casa de Cultura és on va començar la seva tasca docent, on va donar els seus primers passos en aquest camp i li omple el cor poder-hi venir. Per això va conservar el compromís amb la conferència per les Aules que tantes vegades l’ha convidada.
La seva exposició fa referència a la combinació que es pot establir amb el passejar, gaudir de la natura o dels carrers de una ciutat o poble, aturar-se, parar la passejada i fer un descans tot veient, observant o admirant quelcom. Portar un llibre, el llibre de capçalera, o algun relacionat amb el que hem volgut admirar, obrir-lo sense premeditació i llegir el que trobem: segur que ens servirà per 
comprendre millor el que veiem, o per veure-ho des d’un prisma diferent. Gaudir del que l’autor expressa respecte del mateix i per fi mirar allò per el que ens hem aturar, hem llegit i hem vist per gaudir-ho no solament amb la vista, o la llum del dia. o de la nit, sinó amb els texts escrits per qui ho ha o ho va reflectir amb la ploma. Podem treure gust al passeig, a la perspectiva que ens ofereix mirant i veien allò que l’ autor i per extensió el llibre, ens ofereix.
Fa una acurada i entusiasta exposició dels Itineraris Literaris Autoguiats, propiciats i publicats amb l’impuls de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent, ens presenta els que ja hi ha publicats i ens explica que son una excel·lent manera de conèixer la nostra terra i la nostra cultura. Podem agafar un autor i seguir-lo per diferents indrets, o podem en canvi escollir un poble, una ciutat o una regió i allà trobarem els diferents autors que ens parlen d’ allò. Tindrem llavors dues mirades diferenciades, la interior i l’ exterior.
Ens parla de Petrarca, important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. En una pujada al Mont Ventoux a la Provença, desprès de la gran dificultat en coronar el cim va agafar el llibre que duia a sobre -Les Confessions de Sant Agustí- per llegir el primer que li sortís. Se li va obrir en el llibre deu i els seus ulls van llegir: “S’en van els homes a contemplar els cims de les muntanyes, les grans marees del mar i l’ample curs dels rius, la immensitat de l’oceà i les òrbites dels planetes, i de si mateixos no es preocupen”. Petrarca va comprendre que tan important com conèixer i veure el nostre entorn ho és el de conèixer-nos i veure’ns a nosaltres mateixos.
Quasi tots tenim uns llibres escollits. Llibres del nostre gust i que hem llegit o rellegit. De tan en tant es molt saludable, obrir el llibre per una pagina aleatòria i centrar-nos en el tex d’ aquella pàgina o pàgines. No cal començar i acabar tot el llibre. Ja l ‘hem llegit. Recordem de manera totalment imprecisa els texts del mateix d’ aquesta manera.
Un poble ens porta a un autor, o un autor ens pot portar a un poble o regió. Ja comentàvem abans aquest terme.
Entre molts d’ altres amb grans mèrits arreu del nostre territori, anomenem avui quatre personatges gironins:
Mercè Rodoreda ens porta a Romanyà d’Empordà o al revés
Fages de Climent a Castelló d’Empuries, Figueres i per extensió a l’ Empordà.
Caterina Albert – Victor Català – a L’ Escala, o L’ Escala esta impregnada de Caterina Albert.
Narcís Jordi Aragó ens parla de Girona i Girona està descrita per ell.
Aquests itineraris culturals amb llibre, llegint l’ autor que ens parla del lloc o del paisatge ens poden omplir i satisfer interiorment.
Mariàngela Vilallonga ens parla amb amor i entusiasme del ginkgo que cada novembre tenyeix de groc el claustre de la Facultat. És el moment més lluminós del ginkgo, junt amb el del naixement de les fulles, que sempre són una en dues o dues en una. Ens diu que està enamorada d’aquest ginkgo, com el que Goethe tenia al seu jardí, i a qui va dedicar aquest poema d’amor tardoral l’any 1815, inclòs al recull West-Östlicher Diwan.
Ginkgo biloba
La fulla d’aquest arbre,
que, de l’Orient
és confiat al meu jardí,
ofereix un secret sentit per tastar
a aquell que en sap gaudir.
És un ésser vivent
que s’ha escindit en ell mateix?
O són dos que s’han triat
perquè els prenguin per un de sol?
Per respondre a aquestes qüestions
crec que tinc el sentit correcte:
No sents tu als meus cants,
que jo sóc alhora un i doble?
El reconeixem a primer cop d’ull per les seves fulles flabel·lades, que prenen un color groc daurat a la tardor. Es originari de la Xina i el Japó, però actualment no es reprodueix en estat salvatge. Avui en dia només forma boscos, aparentment naturals, en aquests països. S’ha conservat fins als nostres dies gràcies als monestirs xinesos que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha exemplars mil·lenaris. Es conserva molt bé cultivat com a arbre ornamental i el podem trobar en tot el món plantat als parcs i jardins.
Aquestes fulles del ginkgo son la simbiosis entre la passejada i el compartir la literatura. Cal que només ens preguntem on volem viatjar amb la literatura. Quin autor volem llegir. Trobarem la fulla flabel·lada del ginkgo, autor i lloc. Dos en un, un que son dos.
Ens proposa que triem de quina guia literària volem llegir alguns texts i s’elegeix Carles Fages de Climent. Explica que aquest autor va néixer al mateix carrer que Salvador Dalí i que si seguim la ruta literària ens portarà a la seva casa natal on hi podrem llegir el següent epigrama: “Al carrer de Monturiol l’inventor del submarí, jo i en Salvador Dalí, tres genis, hem vist el sol”.
Després ens parla del poema titulat “Oració al Crist de la Tramuntana” i demana si algú el pot recitar de memòria. S’ofereix el nostre president Sr. Narcís Sureda que em veu segura el va declamar:
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.
El mapa literari català ens ofereix un munt de rutes i autors amb una simbiosis perfecte per passejar, mirar, aturar-se i llegir. Només cal consultar i posar-ho en pràctica.
Cal que ho aprofitem i ho gaudim per conèixer els nostres autors i més be el nostre país.
Mariàngela Vilallonga Vives és Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Doctora en filologia clàssica, Catedràtica de filosofia llatina i ex vice-presidenta de l’ Institut d’ Estudis Catalans.
