El canvi climàtic es un important problema que te la humanitat, per no dir el primer problema que hem de tenir en compte.
L’ origen del mateix son les grans empreses, els governs i, per extensió, les persones que dirigeixen ambdós cartels, que nomes tenen en compte els seus particulars interessos econòmics. Lamentable però es així. Nosaltres d’ aquest entramat en som les titelles i els que en rebem les conseqüències. Ells son qui mouen els fils de tot plegat.
Abans els canvis es produïen entre dos llargs períodes de temps. Ara amb 25, 50 o cent anys com a molt, es produeix el canvi que abans podia tarda milers i milers d’anys.
Cal que analitzem primer quina es la diferencia entre dos conceptes basics abans de seguir endavant.
Un concepte es el canvi meteorològic i l’ altre el canvi climàtic.
El canvi meteorològic o la previsió meteorològica, predicció meteorològica, predicció del temps, predicció de l’oratge és l’aplicació de la ciència i la tecnologia per a predir l’estat de l’ atmosfera terrestre en un temps futur en una localitat determinada. El mètode més simple de pronòstic del temps es basa a conèixer les condicions d’avui per fer la previsió de les de demà. Aquest pot ser un sistema adequat si la situació meteorològica és estable com passa en l’estació seca dels tròpics. Aquest mètode de pronòstic depèn en gran manera d’un patró estancat de temps meteorològic. Pot ser útil en un pronòstic a curt termini. Es un fet puntual.
El Canvi Climàtic per contra és l’alteració del clima i les temperatures de la terra que afecta els ecosistemes i origina canvis que directament o indirectament són produïts per l’activitat humana. Això no es puntual, sinó progressiu e irreversible.
L’augment excessiu dels “gasos de l’efecte hivernacle” contribueix a la variació de la temperatura i al deteriorament de la capa d’ozó que estan constituïts per Diòxid de Carboni (CO2), Metà (CH4) i Òxids de Nitrogen (NOx). L’excés de gasos és generat per les diverses activitats de l’home, com l’ús d’energies elèctriques, la dependència de les indústries de combustibles fòssils o la contaminació de les zones urbanes amb els transports, el mal ús dels residus, els processos industrials, etc. L’ impacte mediambiental repercuteix en gran mesura a la sequera dels rius i la falta d’aigua potable, com també als canvis en les condicions de la producció d’aliments i l’augment de desastres naturals com sequeres, onades de calor i inundacions.
En els últims 150 anys, la temperatura mitjana ha augmentat gairebé 0.8 ºC a tot el món, i al voltant de 1ºC a Europa. Els últims onze anys figuren entre els més calorosos dels recollits en els registres instrumentals de la temperatura de la superfície de la Terra des de 1850. Per això, es fa necessari emprendre accions a escala mundial per limitar les emissions, ja que es preveu que es produirà un nou augment de les temperatures globals fins als 4ºC per 2100. Si arribem a aquesta temperatura, els canvis seran ja irreversibles.
Com a exemple tenim la desaparició de al menys onze illes en els últims 50 anys. El nivell del mar puja, l’ aigua es filtra per el subsòl de les mateixes, elimina l’aigua dolça existent, la terra es torna erma i no hi neix res i finalment l’ illa desapareix.
Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia. Després del Vaticà és l’estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població. Aquesta illa concreta esta desapareixent. Esta nomes de mitjana a 5 metres damunt del nivell del mar.
Un altre exemple el tenim en el casquet del Pol Nord on a sota hi tenim aigua i damunt es una massa de gel. Cada vegada la seva superfície es mes petita. El gel es fon i es converteix amb aigua.
A Bolívia les glaceres de Chacataya cada vegada son mes petites. Lo mateix passa a Noruega a les glaceres de Briksdalbreen.
Un altre símptoma és que el mon s’està quedant sense corall ja que aquest nomes pot viure amb 
temperatures de menys 29 Cº. Si l’ aigua del mar te una temperatura superior persistent amb aquesta temperatura o superior, el corall mor automàticament. Això avui està lamentablement passant a les barreres de corall dels oceans Pacífic, Índic, etc. etc. Guam és una illa al Pacífic occidental que forma part de l’arxipèlag de les Mariannes. El seu corall està desapareixent a gran velocitat. A la Green Island a Austràlia l’ hi passa el mateix. La seva barrera de corall està morint.
Hi ha moltes raons per aturar aquest efecte plural i perillós que estem produint però n’hi ha dues d’importantíssimes.
Una es no malmetre el microplàncton. El fitoplàncton o plàncton vegetal, és el punt de partida per a tota activitat biològica del mar, la base de totes les cadenes alimentàries aquàtiques. Utilitza l’energia solar per a produir matèria orgànica. Està present principalment en les capes superficials del mar (de 0 a 15 metres de profunditat). Determina la seva posició, en la superfície o entre dues aigües, depenent de la quantitat de llum que pot rebre, essencial per a la seva fotosíntesi. Produeix grans quantitats d’oxigen, necessari per a la vida a l’aigua, i per l’ intercanvi de gasos contribueix a l’oxigenació del planeta.
El gran contaminant es el diòxid de carboni. Es un gas incolor, inodor, i insípid. La seva composició química és CO₂. No és tòxic però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, car és un gas més pesant que l’aire, i s’acumula fàcilment en els llocs més baixos. És un dels productes finals de la combustió dels combustibles orgànics, i de la respiració dels animals, i alguns vegetals, com en els fongs. Els vegetals que tenen clorofil.la el redueixen, per l’acció combinada d’aquesta substància i la llum, i produeixen oxigen, i carboni que s’incorpora als organismes vegetals.
El diòxid de carboni és un dels gasos que ajuda a regular la temperatura de la terra gràcies a l’ anomenat efecte hivernacle. L’augment actual de la concentració d’aquest gas a l’ atmosfera, està creant l’ escalfament global del planeta. S’han establert normatives internacionals, com el Protocol de Kyoto, per a intentar reduir aquest augment, però són seguides per molt pocs països. És considerat el segon gas hivernacle més important, després del vapor d’aigua.
Cal tenir en compte una dada molt important. Abans el canvi es produïa en un període de més o menys 50.000 anys. Ara es produeixen en un període de uns 50 anys. Conseqüència; no tenim temps de cap de les maneres per adaptar-nos a aquest canvis.
Extreien gel del fons polar podem tenir dades de aquestes evolucions ja que dins d’ aquestes barres cilíndriques de gel, hi trobem petites bombolles d’ oxigen que, analitzat, ens diu quina era la composició de l’ aire, de l’ atmosfera, de l’ aigua, la temperatura de la terra, els organismes vivents, e infinitat de dades d’ aquelles èpoques passades.
El problema del mon ve definit per Paul Ralph Ehrlich que ens diu clarament que “ les persones responem als problemes, però no a les causes que els provoquen “.
Dit això hem de fer-nos la següent pregunta : ¿ quines accions podem emprendre cadascú individualment per combatre el problema ?
Una de les accions es mitigar, o sigui reduir.
L’ altre es l’ adaptació, o sigui reparar.
Exemples en serien el cremar gas, no cremar petroli ni carbó que son els dos grans contaminants. Apostar per l’ energia nuclear com fan països com França i la Gran Bretanya.
Un país privilegiat es Butan que nomes fa servir energia hidroelèctrica i prioritzen la cultura davant la tècnica.
La gent de a peu podem fer servir l’ anagrama CANVIA que traduït a la practica es lo següent :
Camina, no utilitzis mitjans de comunicació contaminants (cotxe, moto, bus etc.) i si pots ves amb bicicleta. Cap de les dues coses contamina.
Tanca sempre la llum que no facis servir. Encesa, si no es necessària, no serveix per a res i mantenir-la així a més a més ens costa diners.
Recicla. Tots els residus es poden reciclar. Es menys car reciclar que no fer un producte nou igual a partir de la matèria primera. Un exemple ho es el vidre, i l’ altre el cartró, entre infinitat d’ altres.
Redueix la potencia i estalvia. No cal corre més de lo permès per les normes en el cas del transport privat o en el simple fet de esperar emplenar la rentadora o el rentaplats per posar-los en marxa. Gastarem la mateixa llum i aigua d’ una manera que d’ una altre.
Ajudem i ajudem-nos tots plegats a aconseguir deixar un mon habitable per les generacions que venen tot darrera i com a cloenda tinguem present l’ afirmació de una de les persones que han marcat l’ historia del mon que deia :
“El que cadascú fa pot semblar insignificant peró, es absolutament necessari que ho faci.” – (Mahatma Gandhi).
Francesc Lozano Winterhalder és Biòleg, Màster en Humanitats, Professor de Medi Ambient i Sostenibilitat a ESADE.
