Mita Casacuberta inicia la xerrada dient que la dona ha estat sempre objecte de mirades. Els artistes varen tenir sempre una mirada per la dona, els escriptors també, la gent de les arts fixen la seva mirada en elles. El modernisme va ser objecte també d’ aquestes mirades al sexe femení.
Cal que primer definim que es el modernisme i en quina època es va desenvolupar. El modernisme, concretament el català, va ser un moviment polític cultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.
El modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura. Aquest modernisme és conegut fora de Catalunya com a Art Nouveau, Modern Style, etc.
El que es va començar a anomenar modernisme, a Catalunya, eren les arts –incloses literatura i música– més noves, més modernes, que van aparèixer al final del segle XIX i van continuar els primers anys del segle XX. Era l’art més semblant a les tendències més modernes aparegudes a Europa. Així, tan modernista era un pintor que s’acostava al simbolisme com un altre que seguia l’ impressionisme o un escriptor seduït pel naturalisme. Si sonaven a modern eren, en conseqüència, modernistes.
Dit això anem a veure les mirades dels homes cap a la imatge de la dona en aquesta època.
Entre 1909 i 1914 es construeix el que anomenaríem una nova cultura catalana.
La portada de la revista Pel i Ploma n’ es un bon exemple on hi podem veure el forçut, la ballarina i 
el pallasso. La mirada de la dona darrera el llibre i la ploma amb ulls de gran tristesa. La dona coqueta amb pameles de l’època i la dona elegant en els seus anuncis publicitaris, com els de la marca de tabac anomenada Cigarrillos Paris. Aquí ja es començà a encetar el criteri de lo important de la dona en el mon publicitari que mes tard esclatarà.
Ramon Casas es un dels pintors que fan servir la imatge de la dona per la seva obra aquella època. Ni que dir que fou un gran pintor i dibuixant amb molta potencia d’ intel·lectualitat. Va ser Ramon 
Casas i Carbó un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’ impressionisme és un dels pintors més reconeguts de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, impulsors de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX. Amb tan sols 15 anys, va iniciar una estada a París per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per a conrear amb el mateix èxit el paisatge i el retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.
Isidre Nonell es un altre dels pintors de referència de l’època. Encara que el pare hagués volgut que el seu fill entrés al negoci familiar, li van donar suport perquè pogués viure sense problemes existencials malgrat que la seva pintura no li va donar ingressos substancials fins poc abans de la 
seva mort. Inicia la seva famosa sèrie de gitanes que mostra a la Sala Parés en dues exposicions, el 1902 i 1903, amb un llenguatge absolutament nou i provocador per al públic i per a la crítica artística més conservadora. Aquest gran fracàs de crítica i públic li prohibeix exposar a la Sala Parés, llavors l’única sala d’exposicions de Barcelona. Malgrat l’hostilitat del públic i dels crítics d’art, Nonell continua pintant gitanes, la majoria de les quals en actituds d’absoluta tristesa i abatiment i en una paleta de colors molt fosca. El 1911 Nonell mor prematurament, a l’edat de 38 anys.
No cal remarcar que Santiago Rusiñol fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d’un extens nombre d’articles, el situa com a referent decisiu de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. Rusiñol creu que l’art és una expressió dels sentiments i una emoció estètica; així, doncs, amb aquestes premisses, s’endinsa cada cop més en una pintura subjectiva i simbolista que expressa els sentiments més profunds.
Pablo Ruiz Picasso ni que dir fou un gran artista reconegut mundialment. Va començar el seu recorregut estilístic de l’estil modernista després del contacte i l’amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres estades a París, a partir del 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer en el període blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tràgiques.
La poesia i la literatura miraven també a la dona i per tant la seva imatge hi era totalment pressent.
Rafael Nogueras Oller va ser un poeta i escriptor modernista i anarquista, vinculat als artistes del grup del Rovell de l’Ou. Era un dels clients del Quatre gats. S’alineà amb el modernisme, i amb inspiració de Maragall, publicà l’assaig de poesia social “Les tenebroses” amb un to sovint prosaic i reivindicatiu del proletariat, que s’exemplificava en el poema de “La vaga”. Al volum, s’hi recull també l’Oda número 2 a Barcelona, rèplica a la premiada Oda a Barcelona de Verdaguer, i un curiós cal·ligrama “La essa”, una sàtira de la burgesia. Es una altra de les mirades, en aquest cas poètica, a la dona del seu temps.
Carles Casagemas Coll va ser un pintor y poeta català de la mateixa època. Es tracta d’ una de las personalitats més enigmàtiques del panorama artístic de finals del segle XIX y principis del XX. La seva carrera artística no es pot desvincular de las relaciones d’amistat que va tenir amb Picasso durant els anys de l’estància del pintor malagueny a Barcelona, en la dècada de 1890, y posteriorment a París, a partir de 1900. La figura va adquirir una dimensió mítica a rel del seu suïcidi amb 21 anys amb un tret al cap, que condicionà la recepció de la seva obra, de manera que el personatge, en certa manera, va acaba difuminant a l’ artista.
A part de la mirada dels homes a les dones també podem trobar la mirada de la dona vers la pròpia dona
Lluïsa Vidal i Puig va ser una pintora catalana que pertanyia a una família benestant i culta, que es relacionava amb l’ambient modernista de l’època. Influiran en ella artistes com Rusiñol i Casas. El primer quant a solucions compositives i el segon en el retrat. Lluïsa va ser l’única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l’única que va anar a París a estudiar. Quan torna de París s’afilia al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d’aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d’aquest entorn, de la seva família i d’amics.
Els escriptors/es varen també posar el seu apunt a aquesta imatge femenina, expressada per Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), Carmen Karr, Palmira Ventos (amb el pseudònim Felip Palma), Narcisa Freixas, Maria Gay (María Pichot i Gironés).
Amb tota la conferència, Mita Casacuberta va voler mostrar que tots els/les artistes van posar el 
punt a mostrar una dona molt desconeguda però molt real, personatges que també coneixien la pobresa, la misèria, la prostitució i el rebuig social. La dona que també es objecte de desig, que sobreviu com pot a les adversitats que també existien a l’època. Així, moltes pintures i dibuixos ens mostren dones amb una gran tristesa, amb aire enigmàtic que suggereix una vida dificil i anònima, que algunes de les escriptores de l’època també posen en evidencia.
Un homenatge a aquestes dones que reclamaven el seu lloc i reconeixement dins de la societat d’ aquell temps.
Mita Casacuberta Rocarols, Doctora en Filologia i Màster en Comunicació i Estudis Culturals, professora de la Universitat de Girona i experta en novel·la catalana del segle XX i en la figura de Santiago Rusiñol, essent la directora de la càtedra. També es directora de la càtedra Joan Vinyoli de la UdG.
