No cal mencionar que tenir com a conferenciant avui a la Sra. Marta Madrenas i Mir, es un plaer en dos sentits. Tenim a la primera autoritat de la Ciutat i ella representa a tots els ciutadans de la Ciutat i per tant hi soms tots.
Dit això per part del Sr. Sureda, el President de les Aules, pren la paraula la Sra Madrenas qui manifesta que revisats i coneixedora dels diferents e importants ponents que passen per les nostres aules se li va fer complicat i feixuc escollir un tema.
Ja en la sessió inaugural de les mateixes, i a la vista del bagatge que l’ auditori te a les seves espatlles, cal fer-se moltes preguntes, a les que de vegades o tot sovint hi tenim poques respostes.
Prèvies les corresponents reflexions, finalment va optar per parlar precisament de la gent gran i quin es el paper que la mateixa juga i te dins el projecte col·lectiu d’una ciutat, territori o nació.
La gent vivim mes anys i envellim mes tard. Abans es considerava la data de jubilació com el trajecte final d’una vida. Avui es una etapa més, rica i activa. Abans es parlava de la tercera edat; avui ja es parla de la quarta edat (a partir dels 85 anys).
Cal tenir en compte per exemple que, en un tant per cent elevadíssim, la publicitat que s’ emet a la televisió va dirigida a la gent gran. Les empreses de tot tipus no son alienes a aquest gran col·lectiu en creixement.
Tota vegada que el mon canvia permanentment, nosaltres també hem de canviar. Canviar de forma de pensar i de fer.
Cal tenir en compte que en els últims cent anys, l’ esperança de vida de les persones, homes i dones però més les dones, ha crescut de mitjana 40 anys. Per l’any 2020 la gent amb més de 65 anys representarà el 17% de la població i per l’any 2050 s’espera que aquest tant per cent arribi al 20%. O sigui, imparablement tenim un envelliment progressiu poblacional on una de cada cinc persones, haurà arribat als 65 anys o en tindrà molts més.
Molts dels nascut aquest any 2018, home o dona, segons les perspectives pot arribar perfectament 
l’any 2100 i una gran majoria podrà acabar d’ arribar al 2118, o sigui complir els 100 anys, o més. Hi haurà molta gent centenària.
Aquesta gent es avui i seran dema els personatges del moment, i la pregunta que ens hem de fer es, quines polítiques tenim pensades per aquest gran col·lectiu?
No podem obviar que la classe alta d’ aquesta població no te problemes de supervivència al dia a dia. La classe baixa pot fer us d’uns serveis socials actuals que mes tard comentarem, però el gran problema futur no es ni els de la primera classe ni els de la segona, sinó la classe mitja on hi ha el gran nombre de persones que aniran sobrevivint i a la vegada envellint i que sens cap dubte necessitaran de serveis socials.
Aquest merescut mínim benestar es responsabilitat del governs, de la societat i de les famílies.
Respecte de les polítiques publiques a persones amb necessitats s’ haurà de prioritzar i especificar quina és aquesta demanda social. Prioritzar territoris i col·lectius així com veure de obtenir mes participació individual i també col·lectiva.
El fet de que la gent gran participi en els governs municipals, es molt bo per donar a aquest govern el seu criteri respecte del que pensa, que opina, que entén, que li manca i que li agradaria que fos el que anomenem l’envelliment actiu. En definitiva son ells qui ho viuen i coneixen i ells son els que poden evidentment encertar el camí correcte en aquest sentit.
“La dignitat i el benestar de les persones grans que necessiten atenció, es la nostra responsabilitat compartida “ No es una afirmació de qui vos parla avui, sinó que es la capçalera de la carta de la ONU respecte dels drets de les persones grans. Aquest organisme internacional fa referència als principis bàsics i ens diu que cal tenir en compte el foment de la salut i del benestar així com, garantir l’entorn propici i favorable per aquest col·lectiu.
Sens cap dubte, cal fer una revisió del que cal portar a terme per propiciar correctament i amb qualitat aquest envelliment actiu.
Respecte dels règims de benestar tenim quatre tendències : la lliberal, que correspon als països anglosaxons, la socialdemòcrata dels països nòrdics, la continental que pertany al països ubicats a l’ est i finalment la mediterrània que correspon als del sud del continent europeu.
La tendència general en totes elles es que els governs no siguin el sols capdavanters al respecte, sinó que la pròpia societat i la família hi col·laborin o assumeixin que hi han de col·laborar.
L’ establiment de prioritats a aquestes necessitats dels ciutadans i sobre tot als mes desfavorits es primordial.
La vellesa activa o activada, te de ser una prioritat de les administracions. Cal incorporar aquest concepte d’envelliment actiu dins les tasques municipals, autonòmiques o estatals.
Davant de longevitat creixent, cal incorporar per aquest col·lectiu nous recursos dels que de forma plural tots en gaudeixin. No hi ha una solució global i homogènia per tota Europa, però si que a nivell local es pot millorar aquesta fita, segurament de diferent manera cadascú, però amb l’objectiu d’aconseguir més qualitat de vida en aquesta etapa.
Hem de tenir en compte que avui el col·lectiu de gent gran es cada vegada mes heterogènia i cal 
tenir en compte aquesta diversitat.
Cal remarcar també que la feina de cuidadora que abans nomes ho feia la dona, avui l’home s’hi ha incorporat, fet important i que cal aplaudir. Aquesta necessitat de ser cuidat, no te sexe.
Cada persona viu la seva vellesa de forma física, psíquica i emocional diferent i ja dins a cadascú de nosaltres, neix aquesta diversitat i heterogeneïtat esmentades.
A nivell municipal els cursos als centres cívics, els programes contra la solitud de les persones en els que hi participa també de Creu Roja son imprescindibles.
El gaudir de la vida, de l’oci, de l’alimentació correcte, de la qualitat en la salut, en l’ assistència sanitària i combatre aquesta solitud que molta gent pateix, son objectius que s’han de portar a terme inexcusablement. La gent gran es la nostra població, i hem de lluitar contra les desigualtats que els afecten en tots els sentits i ho hem de considerar un repte municipal.
L’ Ajuntament de Girona, promou totes aquestes fites en la mida que li es possible i, com a exemple, direm que hi ha un departament d’ajut a domicili per gent de mes de 65 anys o discapacitada; un servei de tele assistència, amb connexió permanent; es disposa d’un servei de càtering i de menjador per aquest col·lectiu; tenim un servei de transport adaptat; també un departament d’ ajudes tècniques a la casa de cadascú; convenis amb centres de dia; en quan a transport públic, un preu reduït a partir de 65 anys i gratuït a partir de 70 i molts altres serveis que a l’oficina d’informació municipal es poden trobar o a la pagina w.w.w. per els usuaris informàtics.
Ilma. Sra. Marta Madrenas i Mir – Alcaldessa de Girona , Advocada i Política. Ex Presidenta del Col·legi d’ Agents de la Propietat Inmobiliaria, Ex vicepresidenta del COAPI, ex tinent d’alcalde i regidora d’ Urbanisme i Activitat del Ajuntament de Girona, i diputada al Parlament de Catalunya.
