El conferenciant Antoni Tolmos Inicia la seva conferència tocant dues peces a piano. El silenci de la sala es sepulcral escoltant les seves interpretacions.
Comenta, en acabar les dues peces, que el millor moment des de que ha començat a tocar el piano, es ara on ningú diu res i no hi ha aplaudiments. Això vol dir que l’ auditori s està carregant d’energia.
Si aplaudim estem descarregant l’ energia acumulada abans. Llavors, el silenci desprès de escoltar una peça musical es energia. D’això tracta la conferencia d’avui; de com la música ens carrega d’ energia.
La musica es transforma en un transmissor de energia i aquesta energia la rebem nosaltres a traves de la mateixa.
Aquesta energia es pot comparar amb el magnífic “Vol d’ un ocell” (títol de la primera peça interpretada) a l’ immens cel o veient les ones de l’oceà en continu moviment. Tan senzill com això.
“Tot pot canviar” es una de les peces interpretades tot seguit. La mateixa ens convida a fer una prospecció interior de que de vegades veiem persones que no fan les coses correctes, però això, com dia la partitura “ tot pot canviar”. Ben segur que si. A més, si com dèiem algú fa quelcom mal fet, hem de donar sempre una segona oportunitat perquè esmeni o canviï el seu fet.
“Una segona oportunitat” es la següent peça interpretada tot seguit per el compositor.
El dodecafonisme o música dodecafònica , que significa música de dotze tons, és una forma de música atonal, amb una tècnica de composició en la qual les dotze notes de l’escala cromàtica son tractades com a equivalents, és a dir, subjectes a una relació ordenada que (a diferència del sistema major – menor de la tonalitat) no estableix jerarquia entre les notes. Combinem a l’ escala, semitons bemolls i sostinguts.
Composar una cançó o una peça musical es posar ciència als sons. El gran descobridor dels mateixos – el compositor – es el que sap combinar-los. Quan aquest compositor esta carregat d’energia es quan els sons surten mes bé i adients per la partitura i per tant necessitem també carregar-nos d’energia per deixar-la anar a través de les notes que composen la partitura.
Explica que una vegada, al finalitzar una classe, ell es va quedar a dins per practicar al piano. Anava fent proves i creant la possible nova peça musical quan alguns estudiants, sense dir res i sense cap soroll, varen anar entrant a la sala on treballava, per veure’l i escoltar-lo. Sense ells saber-ho això el va carregar d’energia i varen aconseguir que portes a terme amb molta mes facilitat el naixement d’ una nova obra musical.
Les persones que coneixes, moltes d’ elles son las que t’agraden i amb les que vols compartir les coses i les experiències del cada dia. En definitiva son aquelles amb les que t’ agrada caminar junts per el viatge de la vida. En definitiva, aquelles amb les que t’agrada caminar junts. “Caminar junts” una altre de les composicions de les que gaudim.
Les tecles blanques d’un piano colpejan tres cordes amb el seu martell. Les negres son els sostinguts. Només amb les negres nomes, podem fer musica com més exòtica, més étnica. Seria el model de la musica xinesa.
Les persones quan sentim plaer o benestar generem unes substancies químiques dins el cos que es transporten al cervell mitjançant el flux sanguini o el sistema nerviós. Aquestes substancies ens produeixen uns canvis interiors positius. La música, i l’ energia que aquesta desenvolupa, es la que produeix part d’ aquestes substancies. La sensació de plaer desprès d’haver escoltat una peça musical del nostre gust, o les dels nostres magnífics compositors preferits, ens deixa en un estat de plaer i benestar.
Una cançó que no sabem on ens transporta, sempre es una peça que ens fa recordar coses. La següent peça s’ anomena “Records” i cap allà ens porta, a fer-nos reviure allò passat i del que tenim en bona memòria.
Dèiem al començament que el silenci en acabar una peça musical es el millor aplaudiment possible per un autor o intèrpret. Son aquell segons de les notes negres del piano que son les que anomenem de so sostingut.
Les energies son positives – plaer, amor, amistat etc…- o negatives – problemes, preocupacions infermetat etc. …
El mon actual esta ple d’energies positives i també de negatives. Els mitjans de comunicació ens posen davant cada dia escenes de gent que ho esta passant malament i que no te cap mena d’estimació o amor. Com a exemple posarem el desastre dels nens de Síria o altres països del mon i que veiem sovint. Això ens pot carregar d’anergies negatives però jo intento que aquestes es converteixin amb positives amb un gest ben simple. Vaig a casa, em poso davant del piano i composo una peça com la següent : “ On son les carícies ?”.
Les tecles dels pianos son blanques i negres. Les notes de les partitures també. El treball d’ una seva amiga periodista i fotògrafa també. La Sandra Balcells, com a foto periodista ha focalitzat el seu treball a la Guerra dels Balcans i va ser premiada l’any 2006 amb el Premi Ortega i Gasset. La seva experiència en conflictes bèl·lics li ha permès participar en una cinquantena d’exposicions individuals i col·lectives, i la seva obra forma part de diverses col·leccions privades i públiques. A la meva pregunta de perquè revelava sempre amb blanc i negre la seva resposta va ser : la guerra sempre és en blanc i negre, mai en color.
Tot seguit interpreta la cançó “No sospiris més”. El sospirs els fem quan un problema s’ ha acabat. Interpretada com a pianíssim, com si el piano estigues apagat i que en clàssica es molt utilitzat, s’aconsegueix pressionant el pedal esquerra del piano.
La música es el substitut de molts de medicaments. Ens ajuda en els moments difícils amb la seva energia. Es per tant una excel·lent teràpia.
