Donada la impossibilitat d’oferir la conferència programada per aquest dia que portava per títol “La vida a la fàbrica el s. XIX. El cas de l’Espanya industrial a Barcelona” a causa de malaltia de la conferenciant, vam tenir l’oportunitat d’oferir als nostres alumnes l’audiovisual produït pels Amics de la UNESCO de Girona i titulat “Contra l’invasor. Dos homes i una escultura”.
Abans de la seva projecció, Dolors Reig Garganta, Presidenta de l’Associació d’Amics de la UNESCO de Girona, ens va parlar del projecte “Apadrinem escultures” que des de l’any 2001 promou aquesta entitat.
Quan es parla d’escultures, cal tenir present que les que s’exhibeixen i embelleixen la via publica veuen sempre amenaçades la seva conservació en un estat òptim i desitjable. I llavors és molt convenient que l’obra escultòrica disposi d’algú que amb bona voluntat i ànim positiu hi exerceixi una mirada especial per a alertar d’una necessària actuació. Això és, senzillament, un padrí. Amb aquest esperit educatiu i cívic, l’associació Amics de la Unesco de Girona va promoure el mencionat projecte. Només a Girona han celebrat 34 actes portats a terme principalment per centres educatius i altres entitats.
En general es procura que l’escultura i l’entitat o centre que l’apadrina tinguin una relació de proximitat i fomenten que de l’escultura se’n conegui el material, la llegenda, el que representa, el que s’ha escrit sobre la mateixa i que de tot plegat se’n faci un treball o dossier, que ajudi a fomentar i donar un valor a aquest tipus de patrimoni ciutadà ja que el seu coneixement comporta, en general, la seva estimació i, llavors, no resulta difícil tenir-ne cura i vigilar que es mantingui en condicions.
Aquesta es doncs la principal tasca dels padrins d’una escultura: estimar-la i vigilar-la.
“Contra l’invasor” és una escultura en guix de Miquel Blay de l’any 1891, que es conserva al Museu d’Art de Girona. L’any 2009 es va fondre l’escultura original en bronze, i es va inaugurar el monument al Jardí de la Infància, als peus de la muralla de la ciutat. El monument es va realitzar per iniciativa dels Amics de la UNESCO de Girona i es va materialitzar per un acord entre l’Ajuntament de Girona i la Cambra de la Propietat Urbana. Commemora el bicentenari dels setges de Girona i els setanta anys de l’afusellament de Carles Rahola.
L’escultura, de mides naturals, representa un jove dempeus i nu, amb les cames separades, el cos en torsió i els braços i mans quasi junts. En actitud tensa, sembla estar en posició defensiva. S’hi endevina, a la mà dreta, la punta d’una llança trossejada. L’escultor representa així el concepte genèric de l’heroisme, d’autodefensa contra l’estranger, contra el domini de l’invasor. Heroisme representat com a símbol, com a idea abstracta o valor i, en aquest cas, fa referència al coratge i a la determinació dels herois gironins que amb el sacrifici de la vida van defensar el 1809 la seva ciutat, present al·legòricament a l’obra, en les restes d’un pilar.
Aquesta escultura va servir d’inspiració a Carles Rahola per escriure l’any 1938 un dels seus articles més importants, de títol homònim.
Rahola va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim l’any 1939, acusat de ser un dels més destacats separatistes de Girona i d’haver escrit i publicat els articles “Contra l’invasor”, “L’heroisme” i “Refugis i Jardins”, declarant-lo culpable de “rebelión militar”. Va ser condemnat a mort i afusellat al cementiri de Girona quinze dies més tard de la celebració del judici.
Com ja s’ha dit, l’escultura commemora el bicentenari dels setges de Girona i els setanta anys de l’afusellament de Carles Rahola, i està apadrinada per l’Institut Jaume Vicens Vives.
Seguidament vam poder gaudir de l’audiovisual, que explica magníficament tota la història i el significat de l’escultura.
