Les discriminacions envers les dones han estat una realitat persistent al llarg de la història, i encara es manifesten de diverses maneres avui dia. La relació de les dones amb el poder ha estat marcada per la subordinació i la marginació en molts àmbits de la vida social, política i econòmica.
Carole Pateman va destacar com el contracte social originalment establert per homes, tal com sostenien pensadors com Hobbes, Locke i Rousseau, va ser practicat silenciosament i s’ha perpetuat com un sistema patriarcal. Aquest sistema ha justificat la dominació masculina sobre les dones, argumentant que elles són naturalment inferiors i mancades de capacitat mental i moral per participar en els contractes socials.
Olympe de Gouges va lluitar contra aquesta misogínia manifesta, i va denunciar la injustícia de tractar les dones com a ciutadanes de segona classe. Amb la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, va proclamar la igualtat de drets entre homes i dones.
Mary Wollstonecraft va continuar aquesta tasca de reivindicació dels drets de les dones. En la seva obra “Vindicació dels Drets de la Dona”, va argumentar que les dones són subjectes naturals amb igual capacitat intel·lectual i moral que els homes, i va rebutjar la idea de la seva debilitat i irracionalitat inherent.
Malgrat els esforços d’aquestes pensadores, les actituds patriarcals i les discriminacions envers les dones persisteixen en la societat actual. Les dones sovint es veuen relegades a rols domèstics i se’ls nega l’accés al poder i a les oportunitats. El contracte sexual implícit i previ , on s’ espera que les dones cedeixin el seu cos i la seva sexualitat, fins i tot sense el seu consentiment, en l’intercanvi de protecció i suport, continua perpetuant aquest sistema de subordinació.
El contracte sexual s’amaga sota el contracte matrimonial. Pateman posa molta atenció a les
obligacions contractuals associades al matrimoni: Les dones s’incorporen a la societat a través del contracte matrimonial, però signen aquest contracte no com a individus iguals sinó com a subordinades naturals”. El matrimoni actúa com una forma d’obtenir “acce´s sexual” al cos de la dona i al “treball” que ella proporciona com a esposa. La institució matrimonial, per a ella, s’estableix com a prostitució legal, entitat equiparable a un contracte de treball, on l’amo (el marit) celebra el contracte amb la serventa (esposa, mestressa de casa) com subordinada.
Pateman explica com amb la prostitució, el patriarcat aconsegueix a crear capital sexual mitjançant el treball sexual de les dones, convertint-lo amb l’exercici de la llei del dret sexual masculí que garanteix l’accés continu al cos de les dones.
Per canviar aquesta realitat, és necessari qüestionar i desmantellar les estructures patriarcals que mantenen les dones en una posició de desavantatge i lluitar per la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones, independentment del seu gènere.
Emília Olivé Vidal es Doctora en Filosofia.
