La conferencia d’avui, tal com figura en el programa trimestral, estava previst que fos impartida per Sara Pujolras Naspreda, però com a conseqüencia de la comunicació de la seva llarga baixa laboral com a consequencia de la mort accidental de la seva filla, ha sigut substituida per Joan Vergés Gifra.
El conferenciant ens parla de Josep Ferrater i Mora, que va néixer a Barcelona i va ser un filòsof, assagista, escriptor i cineasta.
El seu primer vincle en Girona es remunta a la seva època de bebè perquè va tenir una dida d’Anglès. Després es va tornar a relacionar amb Girona perquè va fer els seus estudis a Sta. Maria del Collell, internat de nois de reconegut prestigi a l’època. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona.
En la guerra civil va lluitar en el bàndol republicà el que li va comportar formar part de l’exili del 39. Va residir a França, Cuba, Xile i finalment a EEUU. A tot arreu va impartir la docència universitària però on realment va arrelar va ser a Pennsilvania perquè va entrar a formar part del professorat, per impartir filosofia, en el Bryn Mawr College, universitat privada de noies amb un enorme prestigi on va ser Director del Departament de Filosofia i en el que posteriorment va ser nomenat professor emèrit.
Va ser investit doctor honoris causa en múltiples universitats, nacionals i estrangeres, i va rebre múltiples gallardons entre els que es poden destacar la Creu d’Isabel la Catòlica, la Creu de Sant Jordi i la Gran Creu d’Alfons X el Savi, així com el Premi Princep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.
Es un dels grans filòsofs català de tots els temps i integra el grup de filòsofs espanyols més important del s.XX.
Va escriure la seva obra majoritàriament en castellà, però també molta obra en català i en anglès. La seva estada als EEUU li va permetre projectar-se internacionalment donat el seu coneixement de la llengua anglesa.
Però no va oblidar la seva Catalunya natal pel que el va portar a publicar un assaig titulat Les formes de la vida catalana, on manifesta que les quatre formes de la vida catalana, a mode de traç essencial o virtut, concretats en cada època i diferents grups socials, serien la continuïtat (voluntat de continuar sent), el seny (orientar-se en l’experiència), la mesura (categoria formal, que tot exhibeixi límits, predilecció per coses concretes) i la ironia (creença a mitges, a l’estil cervantí).
Va publicar moltes obres, però per la que es més conegut i reconegut es pel seu immens Diccionari
de Filosofia, amb una primera edició de l’any 1941 d’un sol volum i la última de 1979 que està compost de 4 volums a doble columna i un total de 4000 pàgines. Es considerada la millor obra enciclopèdica sobre filosofia, publicada en qualsevol llengua coneguda i escrita per un sol autor.
També va ser guionista de diverses pel·lícules de cine i també va escriure narrativa. En les seves obres es conclou que va rebre influencies molt variades, com per exemple d’Eugeni d’Ors, però també de filòsofs espanyols com Unamuno i Ortega i Gasset, fins a representants de la filosofia continental com de l’analítica a tots el quals els citava i dels que rascava quelcom del seu pensament.
La última connexió amb Girona li va venir donada de la ma de Josep Mª Terricabras. I a. l’any 1989 van fundar la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, que te l’objectiu bàsic d’organitzar cursos de pensament contemporani dirigits per pensadors eminents amb prestigi reconegut a nivell internacional. Es una càtedra de pensament i no estrictament de filosofia. La primera sessió va ser dirigida pel mateix Josep Ferrater Mora el novembre de 1989.
Ferrater Mora va donar la seva biblioteca i epistolari a la Universitat de Girona.
Joan Vergés Gifra es professor titular de Filosofia Moral en el Departament de Filosofia de la Universitat de Girona i des de juliol de 2014 es Director de la Càtedra Ferrater Mora.
