Explica Emilia Olivé que passant per una sessió de radioteràpia amb un aparell donat a l’hospital per la Fundació Amancio Ortega va pensar que ella s’estava beneficiant de l’explotació desfermada que patien els empleats d’aquest filantrocapitalista.
En el mon, cada vegada mes multimilionaris donen grans sumes de diners a causes necessàries i no es perquè siguin bons samaritans sinó perquè al final del camí troben com maximitzar els seus beneficis.
Els filantrocapitalistes no son donants tradicionals, sinó inversors socials que calculen i consideren com maximitzar els guanys amb les causes que han triat per a la seva protecció. Converteixen la caritat en un mercat.
El filantrocapitalisme neix amb la crisis del 2008.
La caritat desaforada ataca el símptoma però no la causa que el provoca perquè això canviaria el mercat. Dona el peix però no dona la canya.
El cada vegada més evident finançament privat de l’Organització Mundial de la Salut i la conformació de partenariats públics-privats per gestionar la salut global, juga amb el risc de provocar un traspàs de sobirania dels governs estatals a les entitats privades. Es tracta d’una manera de funcionar que detrau sobirania a l’OMS a l’hora de dirigir la governança sanitària global ja que està condicionada pel finançament de fundacions privades, com ara l’encapçalada per l’exdirectiu de Microsoft. D’aquesta manera, la Fundació Gates adquireix una influència clau a la governança sanitària global sense cap mena de legitimitat democràtica i amb aliances públiques-privades mancades sovint de transparència. S’està privatitzant la governança sanitària global.
Aquesta privatització, implica que, de vegades, els països tenen menys capacitat de prendre decisions respecte de la seua salut. Encara més, han d’assumir determinades direccions estratègiques marcades per aquests filantrops.
Així doncs cal destriar molt bé a qui donem els nostres diners per contribuir a la caritat filantròpica per tal d’evitar formar part d’aquestes empreses gegants que amb el seu filantrocapitalisme solament busquen millores d’imatge social, millores econòmiques i poder polític.
Emília Olivé Vidal és Doctora en Filosofia.
