Explica Jordi Quimera que la màgia és un art.
Amb tot, sovint escoltem que la màgia no agrada. Ell estima que se’n ha d’haver vist molta i molta pe poder fer tal afirmació. Hi ha mags mediocres i dolents. Son els que fan màgia enganyant, de nivell superior de fer la trampa i que ens fa pujar l’ego aconseguint que incomodi veure el que no entenem. Sabem que amaguen part de la informació i això representa un distanciament entre el públic i l’ artista.
La RAE defineix la màgia com l’art ocult mitjançant el qual es pretenen resultats contraris a las lleis naturals o la que per mitjans naturals aconsegueix efectes que semblen sobrenaturals. Ell considera que aquesta definició resulta pobre. L’art es l’expressió de la mirada de l’artista amb la intenció de fer arribar una emoció o reflexió a l’espectador a través d’un o varis dels sentits. O sigui la màgia és un art i el mag un artista que pretén emocionar.
En aquest punt ens fa un truc de màgia repartint, de manera espectacular, algunes cartes al públic que han de triar una i memoritzar-la i ell l’endevina.
La màgia està feta per ser “sentida”. Tots som iguals davant la màgia perquè tots reaccionarem davant ella.
Explica que la màgia té molta antiguitat, tanta o més que el teatre. Es coneix pel primer text fantàstic aportat per Egipte i en diversos episodis de la Bíblia. L’il·lusionin-me era ja llavors una disciplina artística d’entreteniment en la qual s’empraven efectes de màgia, igual que avui, per entretenir, però també per simular prodigis dels déus. El document més antic on ja es parla de màgia és al Museu Egipci de Berlín. El document mesura 169 cm de longitud i uns 33 cm d’ alçada. Els contes que en el mateix es reflecteixen es van originar probablement durant la dinastia XII, pel seu tipus de composició, i és considerat el relat conegut més antic de màgia. Els esdeveniments se situen a l’Imperi Antic, però el papir està escrit en temps dels hicsos, entre 1650 aC. i 1540 a.C.
Destaca que la màgia es dona per la intenció d’una persona de general il·lusió davant una altra persona.
Els xamans simulaven poders més grans dels que tenien en realitat i així dominaven als habitants del poblat o de la comunitat on dominaven.
Els evangelistes expliquen moltes coses que van passar ja feia 100 o 200 anys i parteixen del efecte anomenat “cometa”. El que expliquen no es mentida, però està exagerat.
Al 1845 va aparèixer Jean Eugène Robert-Houdin que es considera el pare de la màgia moderna.
Hem obert les nostres pàgines a l’il·lusionin-me perquè ocupi amb naturalitat el seu lloc en el conjunt de les activitats artístiques i de la producció cultural. Donant veu als mateixos mags, perquè parlin del seu art que interroga els nostres desitjos i posa en tela de judici les fronteres entre la realitat i la ficció.
El mon d’ avui la màgia existeix i ens fa vibrar. La pel·lícula de Stephen Spielberg, “Tiburón”, algú va poder creure que el tauró era de veritat. No, no ho era. Era un robot amb tres trossos, cap, cua i aletes, però la nostra percepció o il·lusió fou que podia fer-nos molt de mal.
La màgia és llavors l’art de d’il·lusionisme que consisteix en l’habilitat de crear i fer trucs que es surgeixen manipulant objectes, situacions o persones de manera que la lògica no pot arribar a entendre. Els actes de màgia són compostos naturalment per trucs de la pròpia màgia.
