Comença el Sr. Joan Manel del Pozo confirmant que parlarà de cortesia, bon tracte i respecte, que, tot i que pot semblar el mateix, ell ens demostrarà que no es ben bé així.
Parla d’ètica i dignitat humana i així al llibre d’Aristòtil l’Ètica a Nicòmac aporta que hi ha una filosofia pràctica que ens indica com s’ha de fer per ser bons, justos i feliços. Relacionar-se amb la gent, amb tota mena de gent, dona felicitat, però hi ha qui pensa el contrari. Què es millor? Solució complicada perquè som els únics que tenim llibertat. Tothom vol ser lliure i ningú vol que un altre decideixi per a ell, el que sovint complica les relacions.
Recorda que procedim del mon animal i així vam actuar fins que vam comprendre que tenim la possibilitat de controlar els impulsos i decidir la millor opció. Tenim la gran sort de posseir una intel·ligència que ens dona l’ opció de canviar els nostres impulsos i la capacitat de triar i decidir. Aquesta diferencia es molt important. Es la diferencia entre la racionalitat i la irracionalitat.
Per la joventut ser lliure es la millor opció i així podem dir que, per a ells, ser jove es un regal de la naturalesa, però finalment comprenem que la senectut és una obra d’art.
Ara estem en un període que podem anomenar “adultescencia” doncs sembla que estem en permanent adolescència. Costa comprendre que ens cal construir un perfil propi, basat en les nostres vivències y experiències i al fer-nos grans, haurem moldejat una escultura i estarà acabada.
Volem gaudir d’una bona vida sense adonar-nos que lo important es tenir una vida bona. Hem de saber escollir el camí perquè la nostra absoluta llibertat ens pot fer mal. Es difícil, encertar-ho bé es quasi impossible, i podem acabar fent malbe la nostra obra mestre, la nostra escultura, pero hauria d’esser la nostra finalitat.
S’ha d’assumir que en el simple viure hi ha animalitat i en canvi, en el bon viure, hi ha humanitat. Així es pot dir que el repte del viure humà es l’ètica.
No seriem ningú sense els altres ja que els altres ens humanitzen. Que siguem humans es mèrit de molts, no solament nostre.
Un altre concepte importantíssim es la dignitat. Per els romans només eres digne quan eres capaç d’estar al servei dels demés. El cristianisme va aportar un concepte grandiós al dir que els essers humans eren tots fills del mateix pare diví: va posar a tothom al mateix nivell humà i va investir de dignitat a tots els essers humans, situació i concepte totalment desconeguts fins llavors. L’origen del concepte està lligat al lloc que ocupa l’espècie humana per a les religions monoteistes, per les quals l’home és una criatura creada per la divinitat i posseeix ànima a diferència d’altres éssers vius.
Aquesta dignitat te un punt filosòfic important que va ser recolzada mes endavant per Kant pensant que dins el regne de les finalitats, l’esser humà es capaç de seleccionar. Tot te un preu o una dignitat. La dignitat es insubstituïble, no es pot comprar, igual que la persona també es insubstituïble i tampoc es pot comprar ni pot ser instrumentalitzada.
L’esser humà es igual de digne aquí que a l’altre punta de mon. Abans era digne nomes la classe dirigent. Els grecs i romans així com els reis i nobles de l’ edat mitjana i de la tardana era moderna eren nobles, tenien dignitat. La dignitat és un dret innat de les persones, a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.
Cortesia: ve de cort, cortesans. Tenien bones formes que eren necessàries i obligades. Mecàniques i hipòcrites, no tenien “bona intenció”. La cortesia es com el lubricant de les relacions humanes. Tot i que es una hipocresia és necessària, però no suficient precisament per aquest component hipòcrita.
Bones formes: es com la cortesia però amb un toc d’empatia. La empatia és un valor afegit a la cortesia, es la capacitat de vibrar amb els altres mitjançant mirades, gestos, actituds…
Respecte: Afegeix al bon tracte el mirar a la persona amb atenció. Què mirem de la persona? Què veiem? La seva dignitat. Quan reconeixem la dignitat estem respectant aquella persona, ja no la veiem com un instrument. Faltar al respecte es una immoralitat. Tenim el deure del respecte perquè les altres persones estan plenes de dignitat.
Per tant cortesia, bones formes i respecte son tres estadis de la relació amb els altres i la conclusió es que viure bé és conviure i conviure bé es viure bé.
.
