Els ocells, per regla general van i venen. Canvien de lloc de nidació per varis motius.
D’ aquest fet se’n diu migracions, canvis poblacionals i/o distribució per un territori o àrea geogràfica.
La migració és el desplaçament d’un lloc d’origen cap a una altra destinació, és una de les quatre forces que operen en l’evolució, a més de la selecció natural, la deriva genètica i la mutació.
Explicarà què passa concretament amb el ocells.
Veurem les seves migracions arreu del mon, un exemple dels ocells a les nostres terres de Catalunya, i com el canvi en la fauna, la flora i la urbanització provoca nous desplaçaments.
Per exemple, les orenetes migren al nostre hivern cap a Sud-Àfrica. Les cigonyes venen de Polònia, Rússia i altres Països de l’ Est, s’estableixen aquí i després emigren també cap a Sud-Àfrica. Jordi
Sargatal, ex director dels Aiguamolls de l’Empordà va lluitar per la seva recuperació a les nostres terres, i ara moltes ja han optat per establir-se sempre aquí.
Aquests moviments es produeixen de nord a sud o viceversa. Pot ser regular o irregular i te dues estacions ben definides, l’estiu i l’hivern.
El fenomen migratori no es nou. La Bíblia ja parla de les migracions dels ocells, encara que creien que hivernaven en algun lloc que no els podien veure.
Thomas Bewick, al segle XVIII, fou un dels primers que va estudiar amb molta profunditat aquests viatges migratoris.
Es te coneixement de cigonyes que han arribat aquí o a altres països d’ Europa amb sagetes clavades al seu cos, el que va posar en evidencia que venien de països del centre o del sud del continent africà i que per tant les aus havien estat allà.
¿Per què migren? Per buscar dues coses: aliment i calor. Busquen menjar i també tenir el dies mes llargs i les temperatures mes altes. Però la migració també els hi provoca estrès, corren el perill dels depredadors i gasten molta energia personal. Hi ha migracions diürnes i migracions nocturnes, per tal d’aprofitar les corrents tèrmiques. A les nocturnes eviten els depredadors i durant el dia poden descansar i menjar. Però la migració els hi marca els gens. També compte el pes cultural, o sigui, com més longeves son més saben el què han de fer i quan ho han de fer.
Les distancies solen ser llargues, de 2.000 a 5.000 kms. Hi ha migracions mes curtes, de uns 400 kms.
El xatrac àrtic migra grans distàncies en viatjar des dels seus terrenys de cria boreals fins als oceans del voltant de l’Antàrtida i de tornada (uns 38.600 km) cada any. Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.
Se sap d’una au que realitza el vol migratori ininterromput més llarg conegut fins ara. Es l’agulla coli pinta que ha volat uns 10.000 kms sense parar entre Alaska i Nova Zelanda.
Va presentar nombroses diapositives per mostrar-nos multitud d’aus migratòries, imitant moltes vegades el seu cant, explicant més detalls de les seves costums i de la seva evolució, explicant també que quan es diu que la població baixa en algun lloc no vol pas dir que baixi el total de l’espècie: moltes vegades deixen de anar a un lloc però perquè s’han concentrat en algun altre lloc més favorable. Tot i que sí que hi ha especies que sembla que tenen tendència a desaparèixer del tot.
Pere Alzina Bilbeny és zooleg, consultor i comunicador ambiental.
