“La sortida dels obrers de la fàbrica” o La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió es considera unànimement com la primera pel·lícula que es va rodar i que es va presentar en una sessió de pagament de la història del cinema.
Poc després que els germans Lumière inventessin el cinematògraf , Edison en comprà les patents i controlà el negoci en la seva zona d’influència: la costa Est dels EUA. Algunes de les productores ubicades en aq
uesta regió, es van traslladar, a la costa Oest, zona on l’empresari no disposava dels drets d’explotació, després que Edison utilitzés perdonavides i pistolers contra aquells que no pagaven o utilitzaven sense permís el cinematògraf. Els que van marxar es van instal·lar a prop de Los Angeles, i van fundar el que ara és el centre de la indústria cinematogràfica, Hollywood.
Hollywood significa bosc de grèvol i el va batejar així el matrimoni que va comprar una gran extensió de terreny i que van començar a edificar donant naixement a un poble ben tranquil.
La primera industria cinematogràfica de EEUU es va desenvolupà a la costa Est amb Nova York como capital. El seu protagonista fou Thomas Edison, que havia comprat les patents de quasi totes les tecnologies necessàries per a produir y exhibir pel·lícules. Degut a això, Edison va monopolitzar el cine: era pràcticament impossible fer pel·lícules sense utilitzar els invents registrats per ell.
Les productores tenien que pagar-li un impost i Edison portava als tribunals a qui no ho feia. La
pressió d’Edison era tan gran que algunes d’elles decidiren marxar i van triar California on les patents d’Edison no tenien valor. Aquest estat del sud-oest d’EEUU era avantatjat per un clima de molt de sol, el que assegurava moltes hores de gravació, i els terrenys eren barats i per tant podien comprar grans parcel·les i construir els grans estudis que tots hem conegut. La primera s’hi va instal·lar el 1910.
El primer curtmetratge que s’hi va rodar va ser “In old California” i el primer llargmetratge va ser “ The Squaw man” dirigida per Cecil B. De Mille, l’any 1914. Podríem dir que les dos pel·lícules tenen un gran valor “arqueològic” però un valor cinematogràfic molt baix.
Així van néixer els grans estudis de cine que coneixem avui com la Paramount, Warner Bros, 20th Century Fox, Metro Goldwin Mayer…
Passades vàries dècades de la seva desaparició com a epicentre de la meca del cinema, el cert és que la imatge que encara evoquem del vell Hollywood continua essent la d’un lloc màgic i fascinant, que va ser creat ara tot just fa poc més de cent anys, i que durant bona part del segle XX va ser, no només el millor fabricant de somnis per a milions d’espectadors d’arreu del món, sinó també el millor missatger d’una Nord-Amèrica idealitzada, on a través d’una pantalla de cinema tot semblava més gran, més maco i més modern a ulls d’una Europa destrossada per un parell de guerres mundials.
El més curiós de tot és que els impulsors de la creació de Hollywood van ser un reduït grup d’immigrants jueus que a finals del segle XIX venien d’Alemanya (com Carl Laemmle), Hongria (Adolph Zukor, William Fox), Polònia (els germans Warner) o Rússia (Louis B. Mayer), i que fugint de la gana i la misèria que els garantia la vella Europa, van travessar l’oceà amb uns pocs dòlars a la butxaca a la recerca del seu somni americà.
I començant en un negoci gens respectable com era el cinema quan encara era una espectacle de barraca només apte per a les classes més populars, van anar obrint-se camí. Allà, sense estudis ni formació acadèmica, però amb tenacitat, esperit comercial i una voluntat de ferro, aquests emigrants europeus van crear la major màquina d’entreteniment que el món hagi conegut mai. Tenien olfacte, van crear l’Star System, de tal manera que el que explotaven eren la imatge dels actors, van saber crear una mitologia a l’entorn d’ells, que es comportaven com el públic desitjava.
Les productores estaven organitzades de forma similar a les “colònies” d’aquí. Cada una d’elles tenia el seu propi univers, serveis, etc.
Fins l’any 1950 totes les pel·lícules es feien a Hollywood.
La conferència ens descobreix la figura d’aquests homes que van ser els fundadors de la Universal Pictures, la Paramount, la 20th Century Fox, la Warner Bros i la Metro Goldywn Mayer entre d’altres productores. Però també és un tribut a tots ells. El conferenciant ho va amenitzar amb la visió de petites escenes de pel·lícules i la vista dels actors que estaven aplegats sota cada paraigua d’una productora.
Albert Beorlegui Tous és Llicenciat en Dret i Tècnic de comunicació.
