Lluís Torner, company de les Aules i expresident de les mateixes, ens ha fet arribar aquest poema per donar un toc de poesia a la situació de confinament que està vivint Girona i els seus habitants.
RECORDS PRECONFINATS
Aquesta és la quarta setmana,
de les que portem a casa, confinats,
i ja comencem a trobar en falta,
coses que ens porten records preuats.
Des d’un Ram, que no es pogué celebrar;
fins la sortida d’avui dels manaies,
que el dimecres anaven a portar,
el penó, a casa d’un antic confrare.
Un Divendres, també sense Processó,
del Sant Enterrament, tradicional;
per uns folklore, per altres devoció;
ni el dissabte, la Vetlla Pasqual.
Ja no parlem dels amics dels viatges,
o de les segones residències,
també dels amics de fer caminades,
a tots ens cal prendre paciència.
Sense oblidar la gent de les Aules,
d’aquells que ja tenim una edat,
pel Covid -dinou , també estan tancades,
mentre no hi hagi total seguretat.
Tot això, sense comptar la tristesa,
que dóna l’aïllament familiar,
sense el contacte amb la família,
fins si, per mala sort, t’han d’ingressar.
Fa difícil no pensar-hi, tot plegat,
essent bon motiu per a la reflexió,
la família, els amics, l’activitat,
tot allò que voldries fer, i que no pots.
Però primer de tot, el prioritari,
és el manteniment de la nostra salut,
i l’ànim, el demés és complementari,
si ho fem bé ens en sortirem, segur!.
Aquest poema va dedicat, a la meva família i als amics més propers, entre els quals també hi sou la gent de les Aules d’ Extensió Universitària de Girona, desitjant que us cuideu molt, i que, una vegada passi del tot, aquest malson, que ens té atemorits, puguem retrobar-nos esperant que estiguem, totes i tots, en bones condicions .
Lluís Torner i Callicó – Girona, 08-04-2020
