La Sra. Punsoda agraeix l’assistència dels alumnes perquè és un goig per qualsevol conferenciant veure l’Aula Magna de la Casa de Cultura plena de públic com avui.
Respecte del tema de la conferència, cal situar-nos als anys trenta del segle passat per conèixer la vida de les dones a aquella època. Aquell període fou de gran esplendor per la literatura, ja que hi va haver escriptors catalans que van escriure novel·les, cosa que era considerada pels autors anteriors com una literatura menor, això va fer que les dones s’incorporessin a la lectura i va fer que augmentessin notablement el nombre de lectors, també hi varen ajudar les traduccions al català obres d’autors francesos, anglesos, russos i alemanys entre d’altres i conseqüentment es van editar molts llibres i van néixer noves editorials.
Tot aquest avançament en la cultura no va ser una cosa que va néixer espontàniament, sinó que va ser una època d’importants fets socials, com van ser el dret de vot de la dona i l’aprovació de la llei del divorci l’any 1932.
Les tres novel·les, Laura de Miquel Llor, Fanny de Carles Soldevila i Aloma de Mercè Rodoreda, estan protagonitzades per joves personatges femenins pertanyents a la burgesia barcelonina de principis de segle xx; tres protagonistes psicològicament complexes que d’alguna manera, sigui per decisió pròpia o empeses per les circumstàncies, acaben franquejant les barreres de la pesant càrrega dels codis.
Podríem definir-les com novel·les de formació dels diferents aspectes de la vida de la dona en aquella època, els costums, el matrimoni, el sexe, etc. Són tres obres representatives de com la dona es relacionava amb l’entorn. La casa de cada dona era el seu refugi personal, però també era la seva presó.
Les tres obres, cadascuna de manera diferent, manifesten l’experiència sexual de la protagonista sotmesa al domini del marit i on la seva missió com a parella és pràcticament el sexe i donar fills, mascles sobretot.
L’època està marcada per una manca d’educació sexual de la dona, es produeix en general l’abús del marit respecte de la dona, de fet domina qui està menys enamorat i el poder és de qui té més coneixement del sexe. Cal tenir en compte que Espanya portava un endarreriment d’uns cinquanta anys del que podia estar-ho socialment qualsevol altre país d’Europa.
LAURA – Miquel Llor
Laura espera un matrimoni feliç però acaba encaixonada per l’entorn i és l’objecte sexual del seu marit, nascuda en una família barcelonina de classe mitjana es casa amb l’amo d’una important explotació rural a Vic, viuen amb la cunyada que està gelosa d’ella i li fa la vida impossible. Laura es va allunyant del seu marit, un dèspota que també fa la vida impossible a un germanastre de qui Laura acaba enamorant-se i quan esclata l’escàndol la fan fora de la família i ha de tornar a Barcelona.
L’autor va tenir molts problemes, ja que l’acció tot i que ho va situar en un lloc imaginari tothom identificava que lloc era realment Vic.
FANNY – Carles Soldevila
Fanny busca la llibertat personal i econòmica tot i les dificultats que viu. Vol una independència total.
La novel·la narra les vicissituds d’una noia jove de família burgesa barcelonina, el pare de la qual s’arruïna abans de morir-se. Mort el pare i embarcats els germans cap a Amèrica, la jove protagonista serà l’encarregada de mantenir econòmicament la seva mare, una dona nostàlgica amb un passat esplendorós irrecuperable, i per fer-ho no tindrà altra sortida que treballar com a corista en una revista del Paral·lel.
Al llarg de la novel·la, ressegueix les interioritats de Fanny, el seu dia a dia, la seva inestabilitat i nova quotidianitat. Les relacions sovint problemàtiques amb la resta de personatges, començant per la seva mare i acabant per les companyes de la revista i els homes que la ronden, especialment Jordi, de qui acabarà enamorant-se.
ALOMA – Mercè Rodoreda
Aloma no sap el que vol, el seu món és la seva casa i la seva primera experiència sexual és com la del lladre que entra per la finestra i la posseeix. L’acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la 
història d’una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d’aquest, Anna, i el seu fill Dany. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l’experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.
La quotidianitat de l’Aloma es trenca quan el Robert, el germà de l’Anna que viu a Amèrica ve a passar una temporada a casa seva. L’Aloma aviat sent per ell una barreja d’atracció i repulsió. La noia creu que ningú se l’estima, tot i que està molt confusa, s’enamora del Robert. Amb ell viu el primer petó i la primera experiència sexual. Aloma viu feliç aquella època d’amor, però pensa que Robert no se l’estima perquè té una altra dona que l’espera al seu lloc de partida
Amb l’ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar i no el tornarà a veure més.
Anna Punsoda Ricard es Llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona.
