Jordi Camins comença la conferència expressant que les glaceres son el millor indicador del canvi climàtic que es va causant al mon.
Amb fotografies comparatives de 50, 70 i 100 anys enrere, ens demostra que hi ha una regressió del gel de gran contundència i que, a més, és un fet que es produeix arreu del mon amb excepció de l’ Antàrtida.
Defineix el que és una glacera: és una massa gruixuda de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació compactació i recristal·lització de la neu als llocs on, per l’abundància de precipitacions i les baixes temperatures, la neu acumulada no arriba a fondre’s completament. Aquesta acumulació contínua fa que, en arribar la massa de neu compactada a un gruix determinat –molt variable depenent dels llocs–, es produeixi un desplaçament o lliscament del gel acumulat, a favor de la gravetat. Només si es fa palès aquest desplaçament, la massa gelada rep el nom de glacera.
La velocitat de desplaçament no és uniforme en tota una glacera; així, les parts centrals es desplacen més que les que freguen contra el terra o contra les parets laterals. El moviment de les masses de gel a velocitat no uniforme és el que provoca l’aparició de les escletxes i/o esquerdes a la seva superfície.
Si aquestes llengües de gel arriben al mar formen una barrera o plataforma i allà tenen lloc unes fragmentacions de la massa que van a surar al mar i que es el que coneixem com icebergs. En castellà, son els tempanos de hielo i en català el que anomenen panna de gel.
Un iceberg es aigua dolça flotant en un entorn d’ aigua salada, la mar. La part que veiem surant sol representar el 10 per cent aproximadament del seu volum. Sota l’aigua i que no els veiem a simple vista, hi ha milers i milers de metres cúbics de gel.
La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars. 
Té un gruix aproximat d’un metre, quan es renova cada any, i de 4-5 metres, quan és persistent, com s’esdevé a la regió àrtica més propera al pol. La banquisa antàrtica desapareix en gran part durant l’estiu austral i es torna a formar a l’hivern, en què assoleix una extensió equivalent a la del continent. La banquisa àrtica fins ara ha estat permanent, tot i que cada any se’n fonen les parts més properes als continents circumdants i ara s’observa amb preocupació que fa anys que tendeix a perdre extensió en cada cicle, cosa que s’interpreta com un efecte del canvi climàtic actual. Segons les darreres estimacions es creu que d’aquí a uns quants anys desapareixerà completament durant la temporada d’estiu.
L’Antàrtida és el continent més austral de la terra i on s’ubica el Pol Sud.
Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, és considerat el sisè continent de la Terra, atès que sota l’espesa capa de gel hi ha sòl (a diferència del pol Nord, on a sota el gel només hi ha les aigües de l’ Oceà Àrtic) i que no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants.
Al voltant del 98% de la superfície de l’Antàrtida està coberta per glaç amb, almenys, una mitjana d’ 1,6 quilòmetres de gruix.
L’Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el més elevat del món, amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell del mar.
L’Antàrtida es considera un desert, amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l’interior.
No hi ha éssers humans residint-hi de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones ocupen, al llarg de l’any, les estacions d’investigació repartides per tot el continent.
Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com per exemple, els pingüins, les foques, molts tipus d’ algues i la vegetació de la tundra.
En tot punt al sud del cercle polar antàrtic hi ha almenys un dia de l’any en què el Sol està sobre l’horitzó durant 24 hores seguides i de la mateixa manera, hi ha almenys un dia en què el Sol roman sota l’horitzó durant 24 hores seguides. El continent esta especialment protegit per normes internacionals molt severes i solment es poden fer dues activitats: turisme i Investigació.
Els vaixells i avions que hi poden arribar tenen unes especials característiques per a no ser contaminants i les persones abans de desembarcar, han de passar per una càmera que immunitza les sabates i la roba de vestir així com el material que puguin portar a fi de no contaminar el sòl o l’ aigua de la zona.
Cal anar equipat i complir amb uns protocols molt estrictes. En cas d’ accident i que una persona
caigués al mar, només sobreviuria durant 2 minuts com a màxim ja que quedaria congelat d’ immediat. Tanmateix el desembarcament es fa amb llanxes tipus Zodíac, en nombre sempre de tres i que qualsevol d’elles tingui capacitat per recollir totes les persones de les altres en cas d’ accident.
Als animals esta prohibit acostar-se a menys de cinc metres, malgrat que ells tendeixen a acostar-se per curiositat.
També s’ hi poden veure balenes entre les quals l’ anomenada balena blava, rorqual blau en català. Es un mamífer marí amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones i és l’ animal més gran que ha existit mai.
D’ aquest continent antàrtic la investigació científica ha extret a una profunditat de 3600 metres mostres de gel que contenen bombolles d’ oxigen d’ una antiguitat de 850.000 anys. Això dona dades de la composició de l’ aire a aquella època, dada molt important científicament. La profunditat del gel es de uns 4700 metres, on encara no s’ ha pogut arribar però s’espera poder obtenir dades de 1.000.000 d’ anys enrere.
JORDI CAMINS JUST cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, és Màster Tècnic per l’Institut d’Estudis Superiors Econòmics i d’Assegurances (INESE), professionalment s’ha dedicat en el passat a l’administració d’empreses, i des de fa molts anys a la glaciologia, a la formació didàctica i a la divulgació dels efectes que el canvi climàtic causa a tot el planeta. Com a Observador glaciòleg, entre els anys 1982 i 1985 va inventariar i catalogar la totalitat de les glaceres dels Pirineus, fent-ne fins avui el seguiment constant de la seva evolució. Amb motiu d’aquests treballs i de la tasca divulgadora, ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
