En primer lloc parla del currículum que ha enviat a les Aules, que és molt senzill de només té tres línies, Llicenciat en Dret a Barcelona, Advocat Penalista i Professor de Dret Penal i d’Oratòria, va haver de deixar de fer classes per falta de temps tot i que li agradava molt, per això l’any passat va qu
edar molt content que el convidéssim i sorprès de l’assistència, per tant està molt satisfet de què aquest any el tornem a convidar. Parla del títol de la conferència Tribunal Popular i Justícia i diu que potser millor que és titoles Justícia i Tribunal Popular perquè creu que el Tribunal Popular ajuda a la gent a entendre que és la Justícia perquè aquesta, la del dia a dia, condiciona constantment la nostra vida amb molts temes com divorcis, deutes, delictes diversos, etc.
Vol aclarir primer que qualsevol persona de la sala pot ser membre d’un Jurat Popular en contra de la creença popular, la tria es fa per sorteig i és obligatori formar-ne part, el que també hi ha és una llei que diu que si tens més de 65 anys, pots dir que no vols formar-ne part.
La Justícia, més enllà d’un concepte filosòfic o moral és un sentiment que tenim tots, ja que estem constantment jutjant i ho apliquem sovint en el nostre dia a dia, a la mainada, en la feina, en les 
persones que tenim al voltant, gent que ens ofereixen serveis, etc. són molts els casos en què decidim i judiquem sobre els altres i valorem les seves accions, per tant quan ens hem d’enfrontar a una situació de judicar i tenim l’obligació de decidir que és just o que no és just, o si parlem d’un Tribunal Popular, si és o no culpable una persona, estem preparats per fer-ho, a part què nosaltres no decidim cap qüestió legal sinó que valorem els fets que exposen el fiscal i l’advocat defensor.
Com hem dit la justícia és un sentiment que tots tenim, quan ens queixem d’una cosa que no ens sembla justa sempre diem, no hi ha dret, però el que realment volem dir és que no hi ha justícia, ja que el Dret és la normativa que ens hem donat per impartir justícia.
Fa uns anys, es va fer una prova amb un potent ordinador amb totes les dades possibles en un cas d’assassinat i la seva conclusió va ser que era impossible dir un veredicte just, ja que no es podien salvaguardar la totalitat dels drets de les dues parts i és que la justícia és una forma de percebre realitats i no és una ciència exacta, és imperfecte i es fonamenta en l’error i en la seva imperfecció, per això és normal, que en qualsevol codi penal, del país que sigui, sempre hi ha l’opció del recurs perquè l’error judicial forma part de la justícia, de fet es diu que la millor sentencia és la que deixa descontent a les dues parts.
a Constitució del 1978 es va introduir l’obligació que els pròxims governs de l’estat desenvolupessin una llei del Tribunal Popular que no es va fer fins al 1995 perquè hi havia reticències per part dels jutges que temien perdre el seu poder, va costar que veiessin que els espanyols i els catalans no érem diferents de la resta dels europeus. A Girona es va fer, com a prova, un judici amb una acusació d’assassinat amb jurat popular no vinculant, ell hi va participar i el veredicte va ser igual que el dels juristes professionals
Al principi la gent va reaccionar amb indiferència a la llei de jurat popular que es va anant introduint en la gent d’una manera natural i les persones que en tenien de formar del part del jurat sortien raonablement satisfetes d’haver-hi participat, la llei que tenim a Espanya preveu un tribunal pur o sigui sense juristes professionals, el veredicte el donen 9 ciutadans que decidiran si els fets són provats o no provats també intervé un magistrat que dirigeix el procés però no intervé en donar instruccions, en valorar les proves o en dirigir la lliure decisió dels jurats cridats a donar el veredicte. A més el veredicte ha de dir si és o no culpable i ha d’estar ben fonamentat si no el jutge els hi tornarà perquè el tornin a redactar, cada jurat té la instrucció que en cas de dubte decantar-se a favor de l’acusat, el veredicte es pren per majories ja establertes en la llei que en el cas espanyol son 7 de 9 per declarar culpable i 5 de 9 per declarar innocent
Quan s’ha constituït el jurat hi ha un torn que es diu d’al·legacions prèvies que serveix perquè el fiscal l’acusació o el defensor els hi expliquin que hi fan allà i els hi diuen que ho faran bé, perquè la gent se sent insegura i com que no són professionals de la justícia, temen no ser justos, no saber-ho fer, inclús han succeït episodis d’angoixa per haver sigut forçat a ser jutjat i ell els hi diu el discurs dit anteriorment sobre que jutgem cada dia i que només han d’escoltar i decidir, l’índex de revocacions o recursos perduts de sentències de tribunals populars estan per sota dels judicis fets per professionals, molt lleument, però això indica que no hi ha tanta diferència entre un jurat o l’altre.
Carles Monguilod es Llicenciat en Dret a Barcelona, Advocat Penalista i Professor de Dret Penal i d’Oratòria,
