La Dra. Marina Geli agraeix a les Aules el haver-la convidat a impartir aquesta conferencia i mostra la seva satisfacció al veure plena l’ Aula Magna de la Casa de Cultura així com la sala addicional on es pot també seguir la mateixa quan el fòrum de la primera esta exhaurit.
Indica que això es bo, molt bo per la salut, ja que el sortir de casa, tenir moltes activitats i ganes de fer o aprendre coses cada dia és una teràpia molt convenient i recomanable.
Manifesta que a partir de l’any 1950 del segle passat s’han produït dos fets, entre d’ altres, que han estat importants. El primer l’ alliberament de la dona. El segon el creixement de l’ esperança de vida de les persones.
Respecte del primer direm que la dona, ha passat de tenir una feina exclusiva com ho era la de les tasques de la casa i cura de la família, a poder estudiar, poder atendre un negoci petit o gran, 
adquirir cultura, viatjar, desenvolupar-se socialment, etc. etc. Cal dir que avui, l’ home, per regla general i amb minses excepcions, col·labora amb la seva parella en les tasques domèstiques i en la cura i educació dels fills, a part de la feina pròpia que tingui o desenvolupi. Tot plegat provoca un compartir mutu i una individualització i alliberament. La dona entra doncs de ple dins els escenaris de la vida social, laboral, polític, cultural etc… que abans era quasi exclusiva del sexe masculí. Una fita important. Al Regne Unit de Gran Bretanya e Irlanda del Nord hi ha programes d’ educació dirigits a la gent gran amb la finalitat de que tots aprenguin de tot.
Per el que fa al segon fet, direm que segons dades fefaents tenim que, les persones, partint d’ una data de jubilació als 65 anys, tenen una esperança de vida de vint anys o més de mitjana. Cal tenir molt en compte que una condició importantíssima d’aquest segon fet és que la qualitat de vida d’ aquestes persones ha millorat exponencialment. Vivim mes anys i aquests anys son, malgrat excepcions, de molta mes qualitat i comoditat.
El Japó i Catalunya son, a nivell mundial, els dos països on l’ esperança de vida es més gran. Dins d’ Europa estaríem a l’ altura dels països nòrdics.
Una dada important es la percepció positiva de l’ estat de salut de la població en general que ens facilita el Centre d’ Estudis Sanitaris i Socials. Un 80% de la mostra ens diu que efectivament tenim una percepció positiva. Malgrat tot, respecte a la salut, les dones son mes negatives que els homes. Això es dona pel fet que les dones son mes sedentàries que no pas els homes. Com exemples direm que els nostres desplaçaments els fem majoritàriament amb cotxe, veiem més la televisió, etc. etc. Cal moure’s més, fer més exerecici. Les dades indiquen que respecte de l’ activitat física saludable l’ home esta per damunt de la dona amb un 3% ( 73,7% respecte de 70,6 %) i respecte del sedentarisme les dones tenen un 18,7% de sedentarisme respecte del 15,5% dels homes.
Una altra dada curiosa es que l’ home es més violent que la dona. L’estadística dels suïcidis de persones indica que un 70% son violents i protagonitzats per el gènere masculí i un 30% no son violents i el protagonista és una dona. Un home se suïcidarà tirant-se al tren per exemple, però una dona ho farà amb una sobredosis de pastilles.
Amb dades del consum de tabac els homes estan molt per damunt de les dones. No així entre els ex fumadors en que el nombre d’homes es molt superior al de les dones.
En relació a l’ alcohol l’home es mes consumidor que la dona ( 8,7% respecte del 3,7% de la dona).
No està prohibit beure vi, però es convenient beure’n poc. Dos dates singulars: les dones beuen més portes endins i també sembla que toleren més malament l’ alcohol i això desenvolupa en elles més problemes de salut. El més saludable es l’ aigua, molta aigua. Aquesta no solament no fa mal sinó que es bona per el cos i l’ aparell digestiu.
Pel que fa al consum de medicaments els homes consumeixen menys que les dones (55’5% respecte del 76,3%). Això es degut a que les dones pateixen més de malalties múscul esquelètic que comporten la prescripció de més medicaments relacionats amb el dolor crònic. Cal prendre solament els medicaments que el metge ha prescrit, no tot allò que tenim a mà encara que alguns no necessitin recepta. Cal no abusar.
Dada important: les mamografies han quasi eradicat, però no completament, el càncer de mama. Amb la prevenció s’ha avançat molt en aquesta patologia.
Respecte a les visites a professionals de la salut, públics o privats, les dones van més al metge que els homes (95,3% versus 89,8 %) i en relació a la satisfacció amb els serveis sanitaris l’ estàndard mitjà es troba en un 84, 7% com a positiu.
Pel que fa a la mortalitat en general, podem dir que en relació als països europeus, al nostre país estem a la cota de països com Noruega, Suècia i Finlàndia. La taxa estandarditzada per cada 100.000 habitants estava, a l’any 1983, en 1200 / 950 / 750 respectivament i, al 2014, han passat a 850 / 575 /425 aproximadament. Una millora excepcional que es materialitza amb les dades de supervivència abans comentades.
Amb dades del 2014 tenim que l’ esperança de vida en el moment de néixer està situat en 86,7 anys per a les dones i en 80,50 anys la dels homes.
Si traslladem aquesta dada als 65 anys, que es quan per regla general la gent es jubila, tenim que els homes gaudiran d’una esperança de vida de 21.42 anys més i les dones de 23,28; de mitjana doncs 21,42 anys. (Dades del 2014).
Concretament a Catalunya, l’ esperança de vida amb molt bona salut, lliure de discapacitats i segons l’ edat i el sexe, se situa en 70 anys en néixer i a partir de 65 anys, data abans esmentada, amb 15,5 anys més de mitjana tant per homes com per dones.
Gràficament els vectors d’aquesta esperança de vida fan una pujada molt important i segueixen augmentant amb el temps, o sigui, anem envellint més.
Malgrat tot, les dades ens diuen que les dones pateixen mes infarts e ictus que els homes. Respecte de l’aparell circulatori, les dones a partir de la menopausa son mes propenses als infarts.
Les malalties del sistema nerviós estan molt presents. Hi ha una causa de mort important i que podem anomenar passiva que son les demències. La ciència i més concretament la neurologia, està posant tots el mitjans en l’ investigació per pal·liar aquesta infermetat que afecta a gran nombre de persones. Entre altres motius, les causes externes de la mateixa podríem dir que tenen un principi en les ansietats i la solitud. Les aules per a la prevenció de les ansietats, angoixes i solitud son molt importants. Son teràpies que ens ajuden a aconseguir el que tots volem. ¿ I que volem?, es obvi, cada vegada volem viure mes anys però viure’ls bé.
A mida que anem fent anys podem desenvolupar moltes patologies, però estarem d’acord en que cada vegada tenim més possibilitats de superar-les i aconseguim mes anys de vida i mes qualitat en la mateixa. Posem, com diu la frase, “mes anys a la vida i vida als anys”.
Com ja hem dit abans, respecte de Catalunya tenim un lloc privilegiat dins el mon en relació 
amb l’ esperança de vida. Pot influir el clima, la llum del sol, l’ alimentació de tipus mediterrània etc… També el menjar més peix i menys carn, verdures en quantitat, fruita, però per damunt de tot hem de fer prevenció i no cal dir que la qualitat dels nostres serveis sanitaris i els professionals de la salut, que son punt de referència arreu, empenyen a que visquem mes anys i amb millor estat.
El fer exercicis físics moderats com thai-chi, ioga, gimnàs, o simplement caminar ajuden a mantenir i enfortir la massa muscular. Mitja hora com a mínim cada dia, seria molt convenient.
També ajuda en el nostre interior el cuidar i mantenir l’ esperit. El lleure i l’ oci es la recepta. Llegir, escoltar musica, ballar, passejar pel bosc, cuinar etc…. es molt bo neurològicament parlant. Cal que ho practiquem.
El son i el descans, imprescindibles. Dormir i dormir bé, es molt reparador. Si dormim bé ens aixequem bé i disposats a fer coses. A mida que ens fem grans dormim menys però si dormim bé, no es molt important aquest dormir menys. Lo important es dormir be; el propi cos ens regula el que necessitem dormir.
Cuidar les dents. Son el puntal d’una bona digestió i d’evitar incomoditats per pair correctament els aliments.
La tendresa i l’ empatia formen un circuit neuronal. Les necessitem i ens necessiten. Vulguem ser amables i oberts al mon, a la societat i a les persones del nostre entorn. El premi serà l’ alegria, tant necessària per el camí de la vida.
En la sexualitat direm que els homes fan mes consultes que les dones. Es convenient, dins les possibilitats que la salut i que l’edat ens permeti, seguir amb aquesta pràctica.
En el context europeu (OCDE), el nostre país, Catalunya, respecte de la salut de la seva població te
Una major esperança de vida
Mes anys de vida amb bona salut
Menys mortalitat
Millor percepció de l’ estat de salut.
Mes cirurgia major ambulatòria
Major consum de fàrmacs
Menys metges generalistes i menys professionals d’ infermeria als hospitals
Mes llista d’ espera
Menys despesa en salut publica.
(dades del 2016)
El decàleg per un estil de vida saludable tindria que estar memoritzat per cadascú de nosaltres permanentment i complir-lo.
Els apartats del mateix fan referència a l’alimentació, l’ activat física, el benestar emocional, el descans, l’ oci, la cura del cos, l’ afectivitat i la sexualitat, la eliminació del tabac i l’ alcohol així com d’altres substancies nocives com les drogues, i fer una acurada prevenció amb revisions periòdiques i les vacunes corresponents quan toquin.
Com a dada interessant direm que Catalunya te, segons fons del IDESCAT – 3er trimestre del 2017- una població activa de 3.792.300 persones de les que 2.001.900 pertany al genera masculí i 1.792.000 al femení.
La taxa d’ activitat es del 61,80%; correspon als homes el 61.80% i a les dones el 56,60%. (Noruega com a referent important d’ Europa te per exemple el 80%).
La nostra taxa d’ atur es del 12,50% ( els homes representen el 11,70% i les dones el 13,50%) (El referent anterior de Noruega presenta una taxa d’ atur del 4,10%)
Les despeses de pensions a l’ Estat Espanyol es del 40% i les d’ atur es del 5,30%.
No podem acabar aquesta conferencia sense fer referència a les demències que afecten sobre tot a la gent gran. Aquestes malmeten el benestar, la qualitat de vida i la participació social. Els exclouen i els priven de l’ àmbit ocupacional. Els casos, malauradament, es multipliquen per dos cada vint anys. Un problema global al que cal fer front.
L’ article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans en diu que “ Tota persona te dret a poder participar lliurament en la vida cultural de la comunitat i gaudir de l’ art.”. Tinguem molt present que les demències tarden molt mes temps a afectar la creativitat, l’ expressió i l’ apreciació artística i que la mateixa no impedeix el poder visitar i gaudir dels centres o espais d’art. Per definició i perquè està demostrat, afirmem que l’art i la cultura milloren la qualitat de vida.
Les teràpies amb grup focals i amb diaris de camp ben definits, impacten positivament en la salut, augmentant el benestar i la participació dels usuaris. Milloren el seu benestar emocional provocant el que en gaudeixin.
A nivell cognitiu s’ estimula l’ interès, l’ atenció i orientació cap a la realitat i es facilita l’ evocació de records. També es gaudeix de la novetat, molt propera a l’ aprenentatge. Es trenca l’ aïllament i l’ exclusió, es facilita la interacció social i l’ajut mutu. Cal tenir-ho en compte i seguir amb la bona practica d’ assistència a conferencies, actes i esdeveniments culturals en general.
Marina Geli Fàbregas és Metgessa, Ex Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Coordinadora de la Universitat de Vic.
